Proverbis 13:9
El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
— Proverbis 13:9, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 18,5-6+. (Jb 18,5-6)
Referències creuades
- Proverbis 24:20 no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga.
- Proverbis 4:18 La via dels justos és com l’aurora: cada cop es fa més clara fins que arriba el ple del dia;
- Proverbis 20:20 Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
- Salms 97:11 La llum apunta per al just, i l’alegria, per als rectes de cor.
- Salms 112:4 Brilla en la fosca com llum per als justos, compassiu, benigne i just.
- Job 18:5-6 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar, l’oli de la llàntia se li acaba, la seva vida queda a les fosques.
- Mateu 25:8 Les noies insensates van dir a les assenyades: »—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
- 1 Reis 11:36 Al seu fill, li concediré una tribu, a fi que el meu servent David tingui sempre una llàntia encesa al meu davant, a Jerusalem, la ciutat que he escollit perquè porti el meu nom.
- Job 21:17 Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu i li cau al damunt la desgràcia? ¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
- Isaïes 50:10-11 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu! Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums i abrandeu les vostres teies: camineu, doncs, a la claror dels vostres llums i de
- Job 29:3 quan brillava damunt meu la seva llum i la seva claror em guiava en la fosca,