Job 21:17
Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu i li cau al damunt la desgràcia? ¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?
— Job 21:17, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Jb 18,5; Jb 20,22-28. (Jb 18,5; Jb 20,22-28)
Referències creuades
- Job 18:5-6 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar, l’oli de la llàntia se li acaba, la seva vida queda a les fosques.
- Proverbis 13:9 El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
- Proverbis 20:20 Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
- Mateu 25:8 Les noies insensates van dir a les assenyades: »—Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
- Proverbis 24:20 no hi ha un després per al malèfic, el malvat serà llàntia que s’apaga.
- Lluc 12:46 vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels.
- Salms 90:7-9 Com ens ha consumit el teu rigor! La teva fúria ens té trastornats. Has estès al teu davant les nostres culpes, els nostres secrets, a la llum de la teva mirada. Els nostres dies s’esvaeixen sota el pes del teu enuig, consumim els nostres anys com un sospir.
- Job 18:18 El llancen de la llum a les tenebres, l’expulsen de la terra habitada.
- Romans 2:8-9 la indignació i el càstig, als qui amb orgull són rebels a la veritat i dòcils a la injustícia! Déu donarà tribulacions i angoixa a tothom qui fa el mal, primer als jueus i després als dels altres pobles,
- Salms 32:10 Els injustos sofriran moltes penes, però l’amor del Senyor envolta els qui confien en ell.