Mateu 25:8

Referències creuades

• Proverbis 13:9 El just és llum que s’aviva, el malvat és llàntia que s’apaga.
• Lluc 12:35 »Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses.
• Hebreus 4:1 La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi.
• Mateu 13:20-21 El de la llavor sembrada en un terreny rocós és el qui escolta la paraula i de seguida la rep amb alegria, però no té arrels dintre d’ell, és inconstant: tan bon punt la paraula li porta tribulacions o persecucions, sucumbeix tot seguit.
• Apocalipsi 3:9 Posaré a les teves mans alguns de la sinagoga de Satanàs, dels qui es diuen jueus i no ho són, sinó que menteixen. Jo els faré venir a prosternar-se als teus peus i reconeixeran l’amor que et tinc.
• Lluc 16:24 Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames.
• Proverbis 20:20 Al qui maleeix pare i mare se li apagarà la llàntia enmig de la foscor.
• Mateu 3:9 i no us refieu pensant que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres.
• Job 18:5 La llum de l’impiu s’apaga. No brilla la flama de la seva llar,
• Job 8:13-14 També aquest és el camí dels qui s’obliden de Déu; així s’acaba l’esperança de l’impiu. La seva confiança s’esfondra, s’aguanta en una teranyina:
• Lluc 8:18 »Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.
• Job 21:17 Tanmateix, ¿quan s’apaga la llàntia de l’impiu i li cau al damunt la desgràcia? ¿Quan li fa sentir Déu el seu enuig?