Proverbis 18:14
L’home animós venç la malaltia; però si es desanima, qui el reanimarà?
— Proverbis 18:14, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Pr 14,10+. (Pr 14,10)
Referències creuades
- Proverbis 15:13 L’home animós fa bona cara, l’home afligit està abatut.
- Proverbis 17:22 L’home animós t’ajuda a guarir, l’home amargat et resseca els ossos.
- 2 Corintis 12:9-10 però ell m’ha donat aquesta resposta: «En tens prou amb la meva gràcia. En la feblesa es manifesta plenament el meu poder.» Per això em gloriaré sobretot de les meves febleses, perquè reposi sobre meu el poder del Crist. Per tant, accepto de bon grat les febleses, les injúries, les adversitats, les persecucions i les a
- 1 Pere 1:6 Tot això us dona una gran alegria, ni que ara necessàriament us hagin d’entristir per poc temps proves de tota mena;
- Jaume 1:2 Germans meus, tingueu-vos per molt feliços siguin quines siguin les proves que passeu,
- Salms 147:3 Guareix els cors desfets i els embena les ferides.
- 2 Corintis 2:7 el que heu de fer és perdonar-lo i consolar-lo, no fos cas que una tristesa excessiva el consumís.
- Salms 77:2-3 Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti. Et cerco, Senyor, en dies de perill, i a les nits no em canso d’alçar les mans, però la meva ànima no troba consol.
- Job 7:14-15 tu m’aterreixes amb somnis, m’esveres amb visions nocturnes. Valdria més que m’escanyessis! M’estimo més la mort que els propis ossos.
- Salms 38:2-4 Senyor, no em reprenguis tan durament, no em corregeixis amb tant de rigor. Tinc clavades en mi les teves fletxes, descarregues damunt meu la teva mà. Ha estat tan fort el teu enuig que no em queda en tot el cos res de sa; són tants els meus pecats que els meus ossos no troben repòs.
- Salms 42:10-11 I diré a Déu, la meva roca: «Per què t’oblides de mi? Per què he d’anar de dol pertot arreu, oprimit per l’enemic?» Veient les ferides del meu cos, l’adversari m’escarneix, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
- Job 2:7-10 L’Acusador es va retirar de la presència del Senyor i va afligir Job amb una úlcera maligna que l’afectà de cap a peus. Job, assegut a la cendra, s’anava gratant amb un tros de terrissa. La seva dona li deia: —¿Encara et mantens ferm en la teva integritat? Maleeix Déu i mor d’una vegada! Job li va respondre: —Parles co