1 És millor bona fama que grans riqueses; caure en gràcia, que plata i or.
2 Ric i pobre coincideixen en això: a tots dos els ha fet el Senyor.
3 L’astut veu venir la malvestat i s’aixopluga, però l’incaut continua enllà i ho paga car.
4 Venerar el Senyor és fruit de la humilitat: porta riquesa, honor i llarga vida.
5 El camí del fals és ple d’espines i paranys: qui vol guardar la seva vida se n’aparta.
6 Inicia el jove en el camí que ha de seguir: ni quan sigui vell no se n’apartarà.
7 El ric domina els pobres, el qui manlleva és esclau del creditor.
8 Qui sembra injustícia recull desgràcies: la vara de la seva fúria es trencarà.
9 Serà beneït el qui és generós, el qui dona al pobre el seu pa.
10 Fes fora l’insolent i se n’aniran les baralles: s’hauran acabat disputes i ofenses.
11 El rei estima els nets de cor, és amic dels qui parlen amb gràcia.
12 El Senyor vetlla per fer saber la veritat i descobreix l’engany del traïdor.
13 Diu el gandul: «A fora hi ha un lleó! Ves si em matarà al mig del carrer!»
14 La boca de la prostituta és un clot profund; hi caurà l’home amb qui el Senyor s’enutja.
15 La niciesa s’arrapa al cor dels joves: una correcció ben donada els la traurà.
16 Qui oprimeix el pobre, al final el veurà ric; qui dona al ric, segur que s’empobrirà.
17 Para atenció i escolta les sentències dels savis, fes cas del meu saber;
18 t’agradarà de guardar-les dintre teu, tingues-les totes a punt en els teus llavis.
19 Avui te les faig saber també a tu perquè posis en el Senyor la confiança.
20 T’he escrit trenta punts que contenen consells i saber,
21 perquè aprenguis a conèixer la veritat i a tornar una resposta fidel quan t’enviïn a dur un missatge.
Primer recull de sentències dels savis (22,17-24,22)
1
22 No t’aprofitis del pobre perquè és pobre ni aixafis el desvalgut al tribunal.
23 El Senyor defensarà la seva causa i privarà de la vida els qui l’han privat de tot.
2
24 No et facis amic del geniüt, amb el rabiüt no hi vagis:
25 t’encomanaries del seu procedir, t’exposaries a un parany mortal.
3
26 No et comprometis, encaixant mans, a avalar deutes dels altres:
27 si no tens amb què pagar, per què vols que et prenguin el llit mentre hi jeus?
4
28 No canviïs les fites antigues, les que van posar els teus pares.
5
29 Fixa’t en l’home llest en la feina: al servei de reis el veuràs, no al servei d’un qualsevol.