1 Paraules del rei Lemuel. Oracle amb el qual l’alliçonava la seva mare.
2 Què vols que et digui, fill meu? Què, fill de les meves entranyes? Què, fill de les meves prometences?
3 No dilapidis el teu vigor amb dones, la teva carrera, amb les qui corrompen reis.
4 No convé als reis de donar-se al vi, Lemuel, ni als prínceps de deixar-se endur per la beguda,
5 que si beuen oblidaran les lleis i violaran els drets dels oprimits.
6 Més aviat porteu beguda al qui està perdut, vi al qui viu en l’amargor:
7 que begui i oblidarà la misèria, ja no recordarà la seva pena.
8 Parla a favor dels sense veu, enarbora la causa dels dissortats.
9 Parla per donar sentències justes, defensa la causa de pobres i necessitats.
Poema de la dona forta (31,10-31)
Àlef
10 Una dona forta, qui la trobarà? És més preciosa que les perles.
Bet
11 El seu marit confia en ella: no enyorarà cap més tresor;
Guímel
12 en rebrà benestar i no malestar tots els dies de la vida.
Dàlet
13 Ella es procura llana i lli, i les seves mans treballen amb delit.
He
14 Com les naus d’un mercader, porta de lluny les provisions.
Vau
15 És de nit i ja es lleva; prepara el menjar per als de casa i la feina a les criades.
Zain
16 Es mira un camp i el compra, amb el fruit del seu treball planta una vinya.
Het
17 Es posa amb energia a la feina, fa anar els braços amb vigor.
Tet
18 Comprova que els negocis marxen bé: en plena nit encara té encesa la llàntia.
Iod
19 Les seves mans agafen el fus, buida que buida la filosa.
Caf
20 Obre la mà als pobres, l’allarga als necessitats.
Làmed
21 Si neva no pateix pels de casa: doble abric porten tots ells.
Mem
22 Ella mateixa es teixeix les flassades, es vesteix de porpra i de roba de fil.
Nun
23 El seu marit és respectat en l’assemblea, quan té sessió amb els notables del país.
Sàmec
24 Teixeix teles per a vendre, proveeix de cenyidors els marxants.
Ain
25 Va vestida amb honor i dignitat, es riu del dia de demà.
Pe
26 Parla amb sensatesa, els seus llavis instrueixen dolçament.
Sade
27 Vetlla per la marxa de la casa, no menja el pa sense guanyar-se’l.
Cof
28 Els fills van a felicitar-la, el marit en canta les lloances:
Reix
29 «Hi ha moltes dones fortes, però tu les guanyes totes!»
Xin
30 L’encís és enganyós, la bellesa s’esvaeix; la dona que venera el Senyor mereix de ser lloada.
Tau
31 Reconeixeu-li el fruit del seu treball: per tot el que fa, rebrà pública lloança.