Salms 110:4
El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.»
— Salms 110:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Compareu-ho amb Sl 89,4; Sl 132,11. (Sl 89,4; Sl 132,11)
Gn 14,18. El salm pot ser considerat un poema d’entronització del rei, el qual té també funcions sacerdotals, pròpies, segons sembla, d’una tradició diversa de la d’Aaron i dels * levites . El text és citat en He 5,6; Sl 7,17.21, que interpreta Melquisedec com una figura del Messies. També hi ha referències del salm en He 5,10; Sl 6,20; Sl 7,3. (Gn 14,18; He 5,6; Sl 7,17.21; He 5,10; Sl 6,20; Sl 7,3)
Referències creuades
- Hebreus 7:17 Així ho afirma el testimoni de l’Escriptura: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.
- Hebreus 5:6 I també diu en un altre lloc: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.
- Hebreus 7:21 Jesús ho ha estat amb el jurament d’aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre.
- Gènesi 14:18 Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim,
- Hebreus 6:20 Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec .
- Hebreus 7:11 La legislació del poble d’Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot segons l’ordre de Melquisedec, com diu l’Escriptura, en comptes de designar-ne un segons l’ordre d’Aaron?
- Hebreus 7:28 La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
- Nombres 23:19 Déu no és cap home, no pot mentir; no es pot desdir com es desdiu un humà. El que ell ha dit, ¿podria deixar de fer-ho? ¿Podria deixar de complir el que ell ha promès?
- Zacaries 6:13 Ben cert, reconstruirà el temple del Senyor, es vestirà de majestat i s’asseurà al tron per governar. També el sacerdot seurà en el seu tron, i entre tots dos hi haurà pau i concòrdia.
- Apocalipsi 1:6 i ha fet de nosaltres una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu, el seu Pare. A ell sigui donada la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.
- Hebreus 6:13-18 Quan Déu va fer la seva promesa a Abraham, no podent jurar per ningú de més gran, va jurar per ell mateix dient: T’ompliré de benediccions i et donaré una nombrosa descendència. Abraham esperà sense defallir i va obtenir que es realitzés la promesa. Els homes, quan juren, ho fan per algú més gran que ells: el jurament
- Salms 89:34-36 »Però a ell no li prendré el meu amor, no em desdiré de la meva fidelitat; no trencaré la meva aliança, no violaré les meves promeses. »D’una vegada per sempre juro per la meva santedat de no enganyar David: