Hebreus 7:28
La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.
— Hebreus 7:28, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
He 5,1-2. (He 5,1-2)
He 2,10; He 5,9. Els vv. 26-28 són un cant contemplatiu i agraït al gran sacerdot Jesucrist, el qual, pel seu sacrifici, ha arribat a la plenitud i ens salva (He 5,7-10). (He 2,10; He 5,9; vv. 26-28; He 5,7-10)
Referències creuades
- Hebreus 2:10 Déu, que ho ha creat tot i ho ha destinat tot a ell mateix, volia portar molts fills a la glòria, i va decidir que el capdavanter de la salvació arribés a la plenitud per mitjà dels sofriments.
- Hebreus 1:2 però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot.
- Hebreus 7:21 Jesús ho ha estat amb el jurament d’aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre.
- Hebreus 5:1-2 Tot gran sacerdot, pres d’entre els homes, està destinat a oficiar a favor dels homes davant de Déu, oferint dons i sacrificis pels pecats. I és capaç de ser indulgent amb els qui pequen per ignorància o per error, ja que ell mateix experimenta per totes bandes la feblesa.
- Salms 110:4 El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.»
- Lluc 13:32 Ell els respongué: —Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme.
- Hebreus 3:6 Però Crist és digne de confiança com a Fill, i ha estat posat al capdavant de la seva casa. I aquesta casa som nosaltres, a condició que mantinguem el coratge de gloriar-nos d’allò que esperem.
- Joan 19:30 Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: —Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.
- Hebreus 7:24 però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci.
- Hebreus 5:8-9 Així, tot i que era el Fill, aprengué en els sofriments què és obeir, i, arribat a la plenitud, s’ha convertit en font de salvació eterna per a tots els qui l’obeeixen.
- Levític 4:3 »Si el qui ha comès la falta és el gran sacerdot, implicant així el poble en la seva culpa, ha d’oferir al Senyor un vedell que no tingui cap defecte, com a sacrifici pel pecat.
- Hebreus 7:3 L’Escriptura no diu que tingués pare, ni mare, ni genealogia; no parla tampoc ni del començament ni del terme de la seva vida. Així, fet semblant al Fill de Déu, resta sacerdot per sempre.