Salms 119:49
Recorda la paraula donada al teu servent i que manté la meva esperança.
— Salms 119:49, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Serà la paraula dominant en aquesta estrofa: recordar, en hebreu, comença amb la lletra zain.
Vegeu 105,42, on Déu recorda la promesa feta a Abraham. (Vegeu 105,42)
En 1Ma 12,9 i Rm 15,4, l’esperança es fonamenta en la paraula de Déu, especialment la paraula escrita. (1Ma 12,9; Rm 15,4)
Referències creuades
- 2 Samuel 7:25 Ara, doncs, Senyor-Déu, mantén per sempre això que has promès al teu servent i al seu casal; compleix la teva promesa.
- Salms 106:45 Es recordà de la seva aliança, canvià de parer pel gran amor que els professava,
- Salms 106:4 Recorda’t de nosaltres, Senyor, per la benvolença que mostres al teu poble, visita’ns, vine a salvar-nos.
- Salms 105:42 Perquè recordava la promesa santa, feta a Abraham, el seu servent;
- Salms 119:81 Em sento defallir de tant esperar la salvació, però confio en la teva paraula.
- 1 Pere 1:13 Per això, estant a punt amb el cos cenyit, manteniu-vos sobris, i espereu fermament la gràcia que rebreu el dia que Jesucrist es revelarà.
- Salms 119:74 Quan em vegin, els teus fidels s’alegraran perquè confio en la teva paraula.
- Salms 71:14 El que és jo, mantindré sempre l’esperança i t’adreçaré lloances més i més.
- Isaïes 62:6 Jerusalem, a les teves muralles he apostat sentinelles, que mai no callin, ni de dia ni de nit; els qui feu al Senyor memòria d’ella, no us prengueu cap repòs;
- 2 Samuel 5:2 Ja abans, quan Saül encara era el nostre rei, tu dirigies les campanyes d’Israel. El Senyor t’havia dit: “Tu pasturaràs Israel, el meu poble; tu seràs el seu sobirà.”
- Salms 105:2 Canteu-li al so de les cítares, feu l’elogi de les seves meravelles.
- Salms 119:147 Encara no és de dia ja vinc a implorar-te, confio en les teves paraules.