Salms 123:2
Com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s’apiadi de nosaltres.
— Salms 123:2, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
El gest de dirigir la mirada vers les mans indica probablement una dependència total. Vegeu Jb 12,10. (Jb 12,10)
Paraula que sovint es refereix a la reina mare (vegeu 1Re 15,13 nota v). (1Re 15,13)
Sl 25,15; Sl 141,8. (Sl 25,15; Sl 141,8)
Referències creuades
- Salms 130:5-6 Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula. Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí;
- Lamentacions 3:25-26 El Senyor és bo per al qui en ell espera, per als qui el cerquen de cor. És bo d’esperar en silenci la salvació del Senyor.
- Salms 25:15 Sempre tinc els ulls posats en el Senyor, que allibera els meus peus del parany.
- Salms 40:1-3 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm. Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos.
- Gènesi 49:18 Senyor, jo espero la teva salvació.
- Salms 119:123-125 Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos. Mostra l’amor que tens al teu servent, fes que aprengui els teus decrets. Soc el teu servent, dona’m seny i coneixeré el teu pacte.
- Lluc 18:1 Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:
- Gènesi 32:26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
- Josuè 10:6 Llavors els gabaonites enviaren missatgers a Josuè, que era acampat a Guilgal, per dir-li: —No ens deixis desemparats! Puja de pressa a salvar els teus servents. Ajuda’ns, perquè s’han aliat contra nosaltres tots els reis amorreus de la Muntanya.
- Salms 119:82 Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
- Josuè 9:27 però d’aquell dia ençà els encarregà de proveir de llenya i d’aigua la comunitat d’Israel i l’altar del Senyor, en el lloc que el Senyor es volgués escollir.