(122)
A tu que habites en el cel
1 Càntic de pelegrinatge. A tu que habites en el cel, alço els meus ulls.
2 Com l’esclau té els ulls posats en les mans del seu amo i com l’esclava posa els ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, el nostre Déu, fins que s’apiadi de nosaltres.
3 Apiada’t de nosaltres, Senyor, apiada-te’n, que estem saturats de menyspreu.
4 La nostra ànima n’està ben saturada, dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents.