Salms 119:82
Se’m consumeixen els ulls d’esperar el que has promès, i exclamo: «Quan vindràs a consolar-me?»
— Salms 119:82, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 69:3 M’enfonso en el fangar profund i no tinc on posar els peus, em trobo dins les aigües abismals i els remolins se m’enduen.
- Salms 119:123 Se’m consumeixen els ulls d’esperar que em salvis i que arribin els béns promesos.
- Proverbis 13:12 L’esperança que es retarda afligeix el cor, la que es compleix alimenta com l’arbre de la vida.
- Salms 86:17 Dona’m un senyal de la teva bondat, i els qui m’odien veuran, avergonyits, que tinc en tu, Senyor, consol i ajuda.
- Salms 90:13-15 Torna, Senyor, fins quan esperaràs? Tingues pietat dels teus servents. Que cada matí ens saciï el teu amor, i ho celebrarem amb goig tota la vida. Dona’ns tants dies d’alegria com ens n’has donat d’aflicció, tants anys de joia com n’hem vist de penes.
- Isaïes 38:11 Pensava: “No veuré més el Senyor a la terra dels qui viuen, no contemplaré ningú més dels qui habiten aquest món.”
- Deuteronomi 28:32 Els teus fills i les teves filles seran donats com a esclaus a un poble estranger. Ho veuran els teus ulls i es consumiran mirant-los tot el dia, però no hi podràs fer res.
- Lamentacions 2:11 Els ulls se’m neguen de llàgrimes, se’m remouen les entranyes, he perdut tot el coratge. La capital en ruïna! Veig infants i nadons extenuats pels carrers de la ciutat.