Salms 88:10

Referències creuades

• Salms 6:5 Torna, Senyor; salva’m la vida, allibera’m per l’amor que em tens.
• Isaïes 26:19 Que visquin els teus morts, Senyor, que ressuscitin les seves despulles! Vosaltres que jaieu a la pols, desvetlleu-vos i crideu de goig: la teva rosada, Senyor, és rosada de llum, i el país de les ombres infantarà.
• Salms 30:9 He clamat a tu, Senyor, he suplicat al meu Déu:
• Isaïes 38:18-19 La mort no et donaria gràcies, no et lloaria la terra dels morts; els qui baixen a la tomba no esperen en la teva fidelitat. Són els vius els qui et donen gràcies, com jo faig avui. Els pares fan conèixer als seus fills la teva fidelitat.
• 1 Corintis 15:52-57 Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats. Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat. Quan aquest cos corru
• Ezequiel 37:1-14 La mà del Senyor es va apoderar de mi. Amb la força del seu Esperit em feu sortir fora i em va deixar al mig de la plana, que era plena d’ossos. Em va fer recórrer tot al voltant aquella estesa d’ossos: n’hi havia moltíssims per tota la plana i eren del tot secs. Llavors em preguntà: —Fill d’home, què hi dius: ¿podran
• Salms 115:17 No són els morts els qui lloen el Senyor, ni els qui baixen al silenci del sepulcre.
• Marc 5:35-36 Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre? Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: —No tinguis por; tingues només fe.
• Salms 118:17 No moriré, viuré encara, per contar les obres del Senyor.
• Lluc 7:12-16 Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris. Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: —T’h
• Job 14:7-12 L’arbre conserva una esperança: si el tallen, torna a brotar, no para de treure llucs. Fins si l’arrel envelleix a la terra i la soca queda morta a la pols, l’arbre que ensuma l’aigua rebrota, treu branques com un plançó. Però l’home mor i s’esvaeix. On fa cap, doncs, quan expira? L’aigua podria sortir de la mar, i els