Salms 18:4
Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics.
— Salms 18:4, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 116:3 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit.
- 2 Corintis 1:9 Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
- Marc 14:33-34 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.
- Mateu 27:24-25 Pilat, veient que no en treia res i que més aviat començava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i va dir: —Jo soc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra. Tot el poble respongué: —Que la seva sang caigui sobre nosaltres i els nostres fills!
- Jonàs 2:2-7 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damun
- Salms 22:12-13 No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan;
- Isaïes 53:3-4 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humili
- Mateu 27:39-44 Els qui passaven per allí l’injuriaven movent el cap amb aires de mofa i dient: —Tu que havies de destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu, i baixa de la creu! Igualment se’n burlaven els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables, tot dient: —Ell que v
- Salms 124:4 Se’ns haurien endut les aigües: la riuada ens hauria passat més amunt del coll,
- Mateu 26:47 Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble.
- Salms 22:16 La meva gola està resseca com terrissa, la llengua se m’encasta al paladar. M’ajeus a la pols de la mort.
- 2 Samuel 22:5-6 »M’envoltaven les onades de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial. M’envoltaven les onades de la mort, tenia davant meu els seus paranys.