Salms 116:3

Referències creuades

• Salms 18:4-6 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics. M’envoltaven els llaços de la mort, sentia l’esglai dels torrents de Belial; m’estrenyia la mort amb els seus llaços, tenia davant meu els seus paranys.
• Salms 38:6 Són tantes les meves nicieses que es gangrenen i supuren les meves ferides.
• Salms 32:3-4 Mentre jo callava la culpa, se’m consumien les forces de tant cridar tot el dia. Mentre nit i dia la teva mà pesava damunt meu, s’eixugava el meu vigor com en les secades d’estiu. Pausa
• Salms 88:6-7 Tinc un lloc entre els morts, soc com els qui jeuen al sepulcre, deixats de la teva mà, que tu ja no recordes. M’has enfonsat al gorg pregon, a la foscor dels abismes.
• Lluc 22:44 Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra.
• Jonàs 2:2-3 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
• Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
• Marc 14:33-36 Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i angoixa, i els digué: —Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora. Deia: — Abbà , Pare, tot t’és possible; aparta de mi aqu
• Isaïes 53:3-4 Era menyspreat, rebuig entre els homes, home fet al dolor i acostumat a la malaltia. Semblant a aquells que ens repugna de mirar, el menyspreàvem i el teníem per no res. De fet, ell portava les nostres malalties i havia pres damunt seu els nostres dolors. Nosaltres el teníem per un home castigat que Déu assota i humili