Salms 40:12

Referències creuades

• Salms 38:4 Ha estat tan fort el teu enuig que no em queda en tot el cos res de sa; són tants els meus pecats que els meus ossos no troben repòs.
• Salms 73:26 El meu cos i el meu cor es desfaran, però Déu, la roca del meu cor, serà sempre la meva possessió.
• Salms 69:4 Estic rendit de tant cridar, em crema la gorja; els ulls se’m consumeixen d’esperar el meu Déu.
• Lluc 18:13-14 »Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” »Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.
• Salms 116:3 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit.
• Isaïes 53:6 Tots anàvem com ovelles disperses, cadascú seguia el seu camí; però el Senyor ha carregat damunt d’ell les culpes de tots nosaltres.
• Salms 19:12 El teu servent hi troba la claror, és molt profitós d’observar-los.
• Salms 22:11-19 acabat de néixer, em van dur a la teva falda, des del si de la mare ets el meu Déu. No t’allunyis, que el perill és a prop i no tinc qui m’ajudi. M’envolta un ramat de braus, m’acorralen vedells de Basan; uns lleons que destrossen i rugeixen obren la boca contra mi. Tot jo m’escolo com l’aigua, se’m deslloriguen tots e
• 1 Pere 3:18 També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu; el seu cos va ser mort, però l’Esperit el feu viure.
• Hebreus 4:15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar.
• Lluc 21:26 La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran .
• Gènesi 42:28 Llavors digué als seus germans: —M’han tornat els diners! Són dins el meu sac de blat. El cor els va fer un salt. Tremolant, es deien l’un a l’altre: «Què és això que Déu ens ha fet?»