(39)
Tenia posada l’esperança en el Senyor
1 Per al mestre de cor. Del recull de David. Salm.
2 Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam.
3 M’ha tret de la fossa profunda, del llot i del fangar. Ha plantat els meus peus sobre la roca, ha fet segurs els meus passos.
4 Ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu. Tots els qui ho veuen veneren el Senyor i posen en ell la confiança.
5 Feliç l’home que confia en el Senyor i no busca l’ajut dels idòlatres, que es refien d’esperances enganyoses.
6 Quantes meravelles has fet, Senyor, Déu meu! Quants designis has tingut a favor nostre, Déu incomparable! Si em proposava d’explicar-los, no els podria ni comptar.
7 Tu m’has dit a cau d’orella que no vols oblacions ni sacrificis, que no demanes holocaust ni expiació.
8 Per això et dic: «Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi
9 que vull fer, Déu meu, la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.»
10 Anuncio amb goig la salvació davant de tota l’assemblea. No puc deixar d’anunciar-la; prou que ho saps, Senyor.
11 No he amagat la teva salvació dins el meu cor; he fet conèixer que ets fidel i salvador. No he amagat la lleialtat del teu amor davant de tota l’assemblea.
12 Senyor, no apartis la teva misericòrdia; que el teu amor fidel em guardi sempre.
13 Són tants els mals que m’envolten que no es poden ni comptar. Les meves culpes em cauen al damunt; de tantes que són, en perdo el compte. Són més nombroses que els cabells del meu cap, i em fallen les forces.
14 Senyor, sigues benvolent i salva’m; vine de pressa a ajudar-me, Senyor.
15 Que quedin defraudats i avergonyits els qui volen prendre’m la vida. Que se’n tornin confosos els qui s’alegren dels meus mals.
16 Que quedin muts de vergonya els qui em diuen: «Massa poc!»
17 Que s’alegrin i et celebrin els qui et cerquen; que els qui estimen la teva obra salvadora diguin sempre: «És gran, el Senyor!»
18 Jo soc pobre i desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Ets tu qui m’ajuda i m’allibera: Déu meu, no triguis més.