Salms 77:16
Amb el teu braç vas rescatar el teu poble, la fillada de Jacob i de Josep. Pausa
— Salms 77:16, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Vv. 14-16: Ex 15,11-13. (Ex 15,11-13)
Designació poc corrent del poble de Déu. Tant pot referir-se al regne del Nord, representat per Josep (Sl 78,67; Sl 80,2), com als dos regnes, el del Nord i el del Sud, amb una formulació que potser era pròpia del grup d’Assaf (v. 1). (Sl 78,67; Sl 80,2; v. 1)
Referències creuades
- Èxode 14:21 Moisès va estendre la mà cap al mar, i el Senyor, amb un vent fortíssim de llevant que durà tota la nit, va fer retirar el mar i el deixà eixut. Les aigües es van partir,
- Josuè 3:15-16 El riu Jordà, durant el temps de la sega, inunda tota la riba, però tan bon punt els sacerdots que portaven l’arca van arribar al riu i van posar-hi els peus, l’aigua que baixava s’aturà i quedà embassada fins molt lluny, fins a la vila d’Adam, que és a la vora de Saretan. Quan l’aigua que baixava cap al mar de l’Arabà
- Habacuc 3:15 Has fet galopar els teus cavalls per dins el mar: s’han agitat les aigües de l’oceà.
- Salms 114:3-6 El mar, en veure’ls, va fugir i el Jordà se’n tornà riu amunt; les muntanyes saltaren com anyells, i els turons, com petits de la ramada. Què tenies, mar, que vas fugir, i tu, Jordà, per a tornar riu amunt? Per què saltàveu, muntanyes, com anyells, i els turons, com petits de la ramada?
- Habacuc 3:8-10 ¿És contra les aigües, Senyor, contra les aigües abismals, que tu t’indignes? ¿És contra el mar que s’encén el teu enuig, quan avances amb els teus cavalls, amb els teus carros victoriosos? Treus el teu arc de la funda, amb la paraula conjures els dards. Pausa La terra escup les aigües abismals. En veure’t, les muntany