Jeremies 31:15
«Això diu el Senyor: A Ramà se sent un crit, un plany, un plor amarg: és Raquel que plora els seus fills i no vol que la consolin, perquè els seus fills ja no hi són.
— Jeremies 31:15, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Citat en Mt 2,18. El profeta imagina Raquel plorant els seus fills. D’aquesta manera s’evoca la «mare de les tribus de Josep» (Efraïm i Manassès) plorant pel regne del Nord destruït pels assiris l’any 722 aC. Vegeu 40,1. (Mt 2,18; Vegeu 40,1)
Referències creuades
- Mateu 2:16-18 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: A Ramà se sent un crit, plors i grans planys: és Raquel q
- Salms 77:2 Que pugi a Déu el meu clam, que pugi a Déu i que ell m’escolti.
- Jeremies 40:1 Paraula que Jeremies va rebre del Senyor després que, a Ramà, Nebuzaradan, cap de la guàrdia, es fes càrrec d’ell, quan Jeremies es trobava entre els captius de Jerusalem i de Judà que, lligats amb cadenes, eren deportats a Babilònia.
- Gènesi 35:19 Raquel va morir, i la van enterrar vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
- Jeremies 10:20 Soc com una tenda devastada. N’han arrencat totes les cordes: els fills m’han abandonat, no me’n queda cap. Ja no em plantarà ningú la tenda, no hi haurà qui n’alci la lona.
- Isaïes 22:4 Per això us dic: «Deixeu-me estar, que ploraré amargament. No em vulgueu consolar pel desastre del meu poble.
- Gènesi 37:35 Tots els seus fills i les seves filles intentaven de consolar-lo, però ell no es deixava consolar, i deia: «Encara faré dol pel meu fill quan baixi a trobar-lo al país dels morts!» I plorava contínuament el seu fill.
- Gènesi 42:36 Jacob, el seu pare, els digué: —Em deixareu sense fills. Josep ha desaparegut, Simeó també, i ara us voleu endur Benjamí. Tot es gira en contra meu!
- Gènesi 42:13 Ells li tornaren a dir: —Nosaltres, aquests servents teus, érem dotze germans, fills d’un mateix pare, al país de Canaan. El més petit s’ha quedat amb el nostre pare, i l’altre ha desaparegut.
- Lamentacions 5:7 Els nostres pares van pecar, però ja no hi són; i ara nosaltres paguem les seves culpes.
- Ezequiel 2:10 El desplegà davant meu: estava escrit a banda i banda i era ple de lamentacions, gemecs i planys.
- Josuè 18:25 I, a més, Gabaon, Ramà, Beerot,