Salms 78:40
Quantes vegades es rebel·laren al desert! Com el contristaven en plena solitud!
— Salms 78:40, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Efesis 4:30 I no entristiu l’Esperit Sant de Déu, que us ha marcat amb el seu segell per al dia que sereu redimits.
- Salms 95:8-10 «No enduriu els cors com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert, quan van posar-me a prova els vostres pares, quan em temptaren, tot i haver vist les meves obres. »Disgustat durant quaranta anys, vaig dir d’aquella generació: “És un poble de cor esgarriat, que desconeix els meus camins.”
- Nombres 14:11 El Senyor va dir a Moisès: —Fins quan em menysprearà aquest poble? Fins quan no voldrà confiar en mi, després de tants prodigis com he obrat enmig d’ells?
- Isaïes 63:10 Però ells es rebel·laren i afligiren el seu esperit sant. Per això es convertí en el seu enemic i va combatre contra ells.
- Hebreus 3:15-17 Tal com ha estat dit: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors com en el temps de la rebel·lió. I qui són els qui després d’escoltar es van rebel·lar? Tots els qui havien sortit d’Egipte guiats per Moisès. I amb qui va estar disgustat durant quaranta anys? Amb aquells qui van pecar i deixaren els seus cosso
- Salms 107:11 s’havien rebel·lat contra les paraules divines i havien menyspreat els designis de l’Altíssim.
- Isaïes 7:13 Aleshores Isaïes digué: —Escolteu-me, descendents de David: ¿No en teniu prou d’acabar la paciència dels homes, que voleu acabar també la del meu Déu?
- Salms 106:14-33 En la solitud se’ls menjava el desig i temptaren Déu en el desert. Ell els concedí el que demanaven i sacià la seva intemperància. Al campament van tenir gelosia de Moisès i d’Aaron, consagrat al Senyor; però s’obrí la terra i engolí Datan, el sepultà amb la banda d’Abiron; un foc va consumir aquella gentussa, una flam
- Salms 78:17 Però ells continuaren ofenent-lo, encarant-se en el desert contra l’Altíssim;
- Deuteronomi 9:21-22 »Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya. »Encara a Taberà, a Massà i a Quibrot-Ataavà tornàreu a provocar la indignació del Senyor.