Salms 93:3
Les fonts abismals, Senyor, les fonts abismals fan sentir el seu bramul, les fonts abismals fan sentir la remor.
— Salms 93:3, Bíblia Catalana Interconfessional
Referències creuades
- Salms 96:11 El cel se n’alegra, la terra ho celebra, bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
- Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
- Isaïes 17:12-13 Ah! Quina remor de pobles i més pobles! És com la remor de la mar enfurida. És un avalot de nacions semblant a un aiguat impetuós. És un bramul de nacions semblant al bramul de les aigües abismals. Però el Senyor amenaça els pobles, i fugen de lluny estant, com la palla a les muntanyes quan l’encalça el vent, com la ll
- Salms 18:4 Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat: ell em salva dels enemics.
- Salms 124:3-5 ens haurien engolit de viu en viu, tan gran era la fúria que portaven. Se’ns haurien endut les aigües: la riuada ens hauria passat més amunt del coll, més amunt del coll ens hauria passat la crescuda de les aigües.
- Salms 98:7-8 Bramula el mar amb tot el que s’hi mou, el món i tots els qui l’habiten; tots els rius aplaudeixen i aclamen alhora les muntanyes,
- Jeremies 46:7-8 Qui és aquest que es desborda com el Nil, tumultuós com les aigües abismals? És Egipte, que es desborda com el Nil, tumultuós com les aigües abismals, i diu: “Em desbordaré, inundaré la terra, es perdran les ciutats i els seus habitants.
- Isaïes 55:12 Sortireu de Babilònia cridant de goig, i us conduiran en pau a casa vostra. En veure-us, les muntanyes i els turons esclataran en crits d’alegria, i aplaudiran tots els arbres del bosc.
- Apocalipsi 17:15 L’àngel em digué encara: —Les aigües que has vist, vora les quals resideix la prostituta, són pobles, multituds, nacions i llengües.
- Salms 69:14-16 Jo et prego, Senyor, en aquesta hora propícia; respon, Déu meu, pel teu amor, tu que em salves perquè ets fidel. Treu-me del llot, que no m’enfonsi; salva’m dels enemics i de les aigües abismals. Que no se m’emportin els remolins, que no m’engoleixin les aigües profundes i no tanquin, com un pou, la seva boca.
- Salms 2:1-3 Per què s’avaloten les nacions, i els pobles es conjuren en va? Els reis de la terra prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i contra el seu Ungit: «Trenquem els seus lligams! Traguem-nos el seu jou!»
- Salms 107:25-26 A una ordre seva es girà un huracà que aixecava grans onades: pujaven al cel, baixaven al fons i, regirats de mareig,