Sofonies 1:5
els qui es prosternen dalt als terrats per adorar l’estol dels astres, els qui m’adoren i juren pel meu nom però també juren pel nom del déu Milcom,
— Sofonies 1:5, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
2Re 21,3-5; So 23,12. Vegeu també Dt 4,19. (2Re 21,3-5; So 23,12; Dt 4,19)
L’atac és contra la religió * cananea dels * Baals , que sempre havia estat una amenaça per a la fe d’Israel, i també contra la religió mesopotàmica, que dona culte als astres. Amon i Manassès van afavorir aquestes religions (2Re 21,3-5.21-22). (2Re 21,3-5.21-22)
Milcom és el déu principal dels * ammonites (1Re 11,33). Seguim les versions antigues. El text hebreu diu: del seu (déu) Mèlec, o bé: del seu rei. (1Re 11,33)
Referències creuades
- 2 Reis 17:33 Veneraven, doncs, el Senyor i alhora donaven culte als seus déus, d’acord amb la religió de les nacions d’on els havien fet venir.
- Jeremies 19:13 Les cases de Jerusalem i les dels reis de Judà quedaran impures com el Tófet, perquè en els terrats cremen ofrenes en honor de tot l’estol dels astres i hi fan libacions a déus estrangers.”
- 2 Reis 17:41 Així, doncs, aquelles nacions veneraven el Senyor i al mateix temps donaven culte als seus ídols. I els seus fills, i els fills dels seus fills, continuen fins al dia d’avui comportant-se tal com havien fet els seus avantpassats.
- 1 Reis 11:33 M’han abandonat i han adorat Astarte, la deessa dels sidonis, Quemoix, el déu de Moab, i Milcom, el déu dels ammonites, i no han seguit els meus camins ni han posat en pràctica allò que em plau, els meus decrets i els meus preceptes. No s’han comportat com David, el pare de Salomó.
- 1 Reis 18:21 Aleshores Elies s’acostà a tot el poble i va exclamar: —Fins quan anireu saltant, ara amb una crossa, ara amb una altra? Si el Senyor és Déu, seguiu-lo! Si ho és Baal, seguiu-lo a ell! El poble no responia res.
- 2 Reis 23:12 El rei va enderrocar els altars que els reis de Judà havien erigit al terrat de la cambra alta d’Acaz, i els altars que Manassès havia construït en els dos atris del temple del Senyor, i en llençà la pols al torrent de Cedró.
- Isaïes 44:5 Un dirà: “Jo soc del Senyor”, un altre posarà als seus el nom de Jacob, un altre escriurà a la seva mà: “Soc del Senyor”, i dirà ben alt el nom d’Israel.»
- Mateu 6:24 »Ningú no pot servir dos senyors, perquè si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.
- Amós 5:26 Però ara heu portat en processó les estàtues de Sicut, el vostre déu-rei, i de Quivun, el vostre déu astral. Són les estàtues que vosaltres mateixos us heu fet.
- Isaïes 45:23 Ho juro per mi mateix i és veritat el que diuen els meus llavis, és una paraula irrevocable: Davant meu s’agenollarà tothom, per mi jurarà tota llengua.
- Jeremies 4:2 Si, quan jures, ho fas per la vida del Senyor, amb veritat, segons el dret i la justícia, les nacions es beneiran i es lloaran entre elles valent-se del nom del Senyor.
- Deuteronomi 10:20 »Reverencia el Senyor, el teu Déu, adora’l a ell sol. Sigues-li fidel. Jura tan sols pel seu nom.