Sofonies 3:18
«Jo, el Senyor, aplegaré els qui estaven lluny de tu, privats de festes i entristits. Aquest era l’oprobi que pesava sobre la ciutat!
— Sofonies 3:18, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Es tracta dels deportats, que, lluny del seu país, no podien assistir al culte del * temple de Jerusalem.
Referències creuades
- Salms 42:2-4 Com la cérvola es deleix per les fonts d’aigua, també es deleix per tu la meva ànima, Déu meu. Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida; ¿quan podré anar a veure Déu cara a cara? Les llàgrimes són el meu pa de nit i de dia, i a tota hora sento dir: «On és el teu Déu?»
- Ezequiel 36:24 Us prendré d’entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra.
- Sofonies 3:20 En aquell temps, jo us conduiré, llavors us aplegaré. Vosaltres mateixos veureu com renovaré la vostra vida i us donaré glòria i renom per tots els pobles de la terra. Soc jo, el Senyor, qui ho ha dit.»
- Jeremies 23:3 Després jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles de tots els països on les he escampades i les faré tornar als seus prats. Allà seran fecundes i es multiplicaran.
- Lamentacions 1:4 Els camins de Sió estan de dol, ja no va ningú a les festes; les places estan desolades; els sacerdots, tots gemeguen; les noies joves sospiren. Tot és amarg a Sió.
- Jeremies 31:8-9 Jo els faré tornar del país del nord, els aplegaré des de l’extrem de la terra. Entre ells hi haurà els cecs i els coixos, l’embarassada i la partera: tornarà una gran gentada. Vindran tot plorant, suplicaran, i jo els guiaré; els conduiré als rierols d’aigua per un camí pla on no ensopeguin. Perquè jo soc un pare per
- Lamentacions 2:6-7 Com si fos la tanca d’un hort, ha arrasat el seu temple, ha derruït el santuari. Ha esborrat a Sió la recordança de dissabtes i de festes, i, pres del seu enuig, ha menyspreat el rei i els sacerdots. El Senyor ha rebutjat el seu altar, ha abandonat el santuari. Ha posat en mans dels enemics els baluards i les muralles.
- Salms 63:1-2 Salm del recull de David. De quan era al desert de Judà. Oh Déu, ets el meu Déu, a l’alba et cerco. Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua.
- Lamentacions 1:7 Aquests dies de misèria i d’abandó, Jerusalem recorda les riqueses que tenia des de sempre. Es recorda del seu poble capturat per l’enemic, sense ajuda de ningú. Quan l’han vista derrotada, els botxins se n’han burlat.
- Osees 9:5 Com celebrareu el dia de la festa, la solemnitat del Senyor?
- Salms 137:3-6 Allà volien que cantéssim els qui ens havien deportat, ens demanaven cants de festa els qui ens havien entristit: «Canteu-nos algun càntic de Sió.» Com podíem cantar cants del Senyor en una terra estrangera? Si mai t’oblidava, Jerusalem, que caigui en l’oblit la meva dreta. Que se m’encasti la llengua al paladar si no
- Romans 11:25-26 Germans, no vull que ignoreu aquest designi secret de Déu, no fos cas que us tinguéssiu per més savis que els altres: l’enduriment d’una part d’Israel es mantindrà fins que haurà entrat el conjunt dels pobles pagans, i així tot Israel serà salvat, tal com diu l’Escriptura: L’alliberador vindrà de Sió, allunyarà de Jaco