Zacaries 8:10

Referències creuades

• Ageu 1:6-11 Heu sembrat molt i heu collit poc, mengeu i no quedeu tips, beveu i no us poseu alegres, us vestiu i no aneu prou abrigats, el jornal dels assalariats cau en bosses foradades.” »Això diu encara el Senyor de l’univers: “Reflexioneu sobre el que us passa! Aneu al bosc, porteu fusta i reconstruïu el temple. Jo m’hi compla
• Isaïes 19:2 El Senyor diu: «Jo instigaré els egipcis, els uns contra els altres, perquè combatin entre ells, homes amb homes, ciutats amb ciutats, dinasties amb dinasties.
• Amós 9:4 Si els enemics se’ls enduien captius, manaria que els matés l’espasa. Jo he fixat en ells la mirada per fer-los mal, i no per al seu bé.»
• Ageu 2:16-18 què us passava? Anàveu en una pila de gra on esperàveu trobar vint mesures i només n’hi trobàveu deu; anàveu al cup a buidar la bota de cinquanta mesures de vi i només n’hi trobàveu vint. Jo us castigava enviant la secada, les malures i la calamarsa sobre els vostres conreus, però vosaltres no pensàveu en mi. Ho dic jo
• Amós 3:6 ¿Toca a la ciutat el corn de guerra sense que la gent s’alarmi? ¿Passa cap desgràcia a la ciutat que no vingui de la mà del Senyor?
• Jutges 5:11 Amb veu més forta que els aiguaders, la gent canta en els abeuradors les victòries del Senyor, les victòries dels camperols d’Israel: el poble del Senyor ja baixa a les ciutats!
• Jutges 5:6-7 En temps de Xamgar, fill d’Anat, en temps de Jael, els camins eren deserts, els vianants seguien rutes amagades. Els camps, ningú no els treballava, ningú no els treballava a Israel, fins que em vaig alçar jo, Dèbora, fins que em vaig alçar com a mare d’Israel.
• Jeremies 16:16 »Jo enviaré molts pescadors que els pescaran; després enviaré molts caçadors que els caçaran per totes les muntanyes, per tots els turons i per les escletxes de les roques.
• Mateu 10:34-36 »No us penseu que hagi vingut a portar la pau a la terra. No he vingut a portar la pau, sinó l’espasa. He vingut a separar el fill del pare, la filla de la mare, la nora de la sogra. Els enemics de cadascú seran la gent de casa seva.
• 2 Cròniques 15:5-7 En aquell temps ningú no es podia moure segur, perquè molts desordres afligien tots els habitants de cada contrada. Nacions i ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu les pertorbava amb tota mena de desgràcies. Vosaltres, però, sigueu ferms i no defalliu, perquè no perdreu pas la paga del vostre treball.