Títol
1Paraula del Senyor comunicada a Miquees de Morèixet en temps de Jotam, Acaz i Ezequies, reis de Judà: paraula revelada sobre Samaria i Jerusalem.
Contra els dirigents del poble (1-3)
El càstig de Samaria
2Escolteu, tots els pobles! Terra i els qui l’habiteu, estigueu atents! Que el Senyor Déu testifiqui contra vosaltres des del seu santuari del cel! 3El Senyor surt del seu palau, baixa i camina sobre les altures del món. 4Sota els seus passos s’esberlen les valls i es fonen les muntanyes, com la cera vora el foc, com l’aigua abocada pendís avall. 5Tot això ho provoca la culpa de Jacob, els pecats dels d’Israel. Quin és el lloc culpable de Jacob? Samaria! Quin és el recinte idolàtric de Judà? Jerusalem! 6Diu el Senyor: «Doncs jo faré de Samaria un munt d’enderrocs, una terra per a plantar-hi vinyes; escamparé les seves pedres per la vall i li descalçaré els fonaments. 7Els seus ídols seran trossejats, i els guanys que en treu, llançats al foc. Esmicolaré aquelles estàtues, erigides gràcies a la paga de les prostitutes, i tornaran a ser paga de prostitutes.»
Lamentació per les ciutats de Judà
8Per això em doldré i em lamentaré, aniré descalç i nu, udolant com els xacals i somicant com els estruços. 9El mal que fereix la ciutat no té remei, s’ha estès fins a Judà i ha arribat a la porta del meu poble, a Jerusalem mateix. 10No ho divulgueu a Gat, aguanteu-vos el plor. A Betleafrà, rebolqueu-vos a la pols. 11Aneu passant, habitants de Xafir, nus i avergonyits. La població de Saanan no gosa sortir. Els de Betaéssel fan dol i no us ajuden. 12Els habitants de Marot es deleixen per temps millors, perquè de part del Senyor ha caigut el desastre a les portes de Jerusalem. 13Enganxeu els cavalls als carros de guerra, habitants de Laquix, perquè vosaltres, imitant les infidelitats d’Israel, fóreu els primers a fer pecar la ciutat de Sió. 14Per tot això, torneu el dot de Morèixet-Gat. Els ravals d’Aczib són una decepció per als reis d’Israel. 15Habitants de Mareixà, el Senyor us tornarà a enviar el conqueridor. La noblesa d’Israel es refugiarà a Adul·lam. 16En senyal de dol, rapa’t pels fills que estimes, deixa’t el cap pelat com un voltor, perquè els han deportat lluny de tu.
Contra els rics opressors
1Ai dels qui, del llit estant, planegen el mal i, en fer-se clar, l’executen, abusant del poder que tenen a les mans! 2Si desitgen camps, els roben; si volen cases, les prenen; extorsionen el cap de casa i la seva família, li arrabassen l’heretat. 3Per això diu el Senyor: «També jo, mala gent, tinc plans contra vosaltres; serà un jou que no us trauré del damunt, no podreu anar amb el cap alt, serà un temps de desastres.» 4Aquell dia entonaran un cant de burla contra vosaltres, escarniran la complanta que diu: «Hem quedat espoliats, Déu ha repartit la terra que pertanyia al nostre poble. Com podrà restituir-nos els camps que ha repartit?» 5Per això no tindràs qui et doni una heretat en la comunitat del Senyor.
Polèmica entre el profeta i els seus adversaris
6«No sermonegis», em diuen, «no sermonegis d’aquesta manera; no diguis que ens caurà al damunt aquest deshonor. 7¿Així s’ha de parlar, fills de Jacob? ¿Que potser el Senyor és impacient? ¿És així com ell actua?» També jo tinc bones paraules per al qui obra amb rectitud! 8Però encara ahir hi havia enemics entre la gent del meu poble: vosaltres, els qui preníeu el mantell i així us apoderàveu de l’honor dels qui passen confiats i que refusen d’anar a la guerra! 9Arrencàveu les dones de la seva dolça llar i preníeu per sempre als seus infants l’honor que jo els donava. 10Alceu-vos i aneu-vos-en, que no és temps de reposar. Tacats per les vostres culpes, us espera un desastre, un desastre horrorós. 11En èxtasi inventen mentides i diuen: «Jo profetitzo que tindreu vi i licors.» Així sermoneja aquesta gent!
Déu aplegarà la resta d’Israel
12El Senyor diu: «Jacob, jo et vull reunir tot sencer, vull aplegar la resta d’Israel; l’agruparé com les ovelles de Bosrà, com un ramat enmig de les seves pastures. Seran més nombrosos que els habitants d’Edom. 13El qui s’obre camí pujarà davant d’ells. Ells també s’obriran camí, passaran la portalada i en sortiran. El seu rei passarà davant d’ells, el Senyor els precedirà.»
Contra els governants i els falsos profetes
1Jo us dic: Escolteu bé, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d’Israel! ¿No us pertoca a vosaltres de conèixer el dret? 2Doncs només sabeu odiar el bé i estimar el mal: arrenqueu la pell del cos i la carn dels ossos. 3Però a ningú dels qui devoren la carn del meu poble, li arrenquen la pell i li trinxen els ossos com per tirar-los a l’olla i bullir la carn en un perol, 4a cap d’aquests el Senyor no respondrà quan cridin auxili. Són uns criminals, i ell els amagarà la mirada. 5Això diu el Senyor parlant contra els profetes que desencaminen el meu poble: «Quan poden fer bones queixalades proclamen que ve la pau, però declaren la guerra santa a qui no els posa res a la boca.» 6Ara, doncs, la nit us caurà al damunt: res de visions! Us caurà al damunt la fosca: res d’endevinar! El sol es pondrà per a aquests profetes: se’ls enfosquirà el dia! 7Els vidents quedaran avergonyits, els endevins restaran confosos; tots es taparan la boca, perquè Déu no respondrà. 8Jo, en canvi, gràcies a l’esperit del Senyor, estic ple de força, de justícia i valentia per a denunciar a Jacob la seva infidelitat, el seu pecat als d’Israel. 9Escolteu, doncs, això, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d’Israel, vosaltres que abomineu el dret i torceu tot el que és recte, 10que engrandiu Sió a còpia de sang, i Jerusalem al preu d’injustícies! 11Els qui la governen es deixen subornar, els sacerdots fan pagar els seus oracles, i els profetes vaticinen per diners; i encara gosen recolzar-se en el Senyor tot dient: «¿No és cert que el Senyor és enmig nostre i no ens caurà al damunt cap desgràcia?» 12Justament per culpa vostra Sió serà un camp llaurat, Jerusalem, un munt de ruïnes, i la muntanya del temple, un recinte cobert de matolls.
Oracles sobre el futur (4-5)
El futur de Sió
1En els darrers temps s’alçarà ferma la muntanya del temple del Senyor sobre els cims de les muntanyes, dominarà per damunt dels turons. Hi afluiran nacions, 2s’hi encaminaran tots els pobles dient: «Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob. Ell ens ensenyarà els seus camins i nosaltres seguirem les seves rutes.» Perquè de Sió en surt l’ensenyament, de Jerusalem, la paraula del Senyor. 3Ell serà jutge entre moltes nacions, arbitrarà sobre pobles nombrosos i llunyans. Forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra ni s’entrenaran mai més a fer la guerra. 4Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el Senyor de l’univers. 5Els pobles van pel camí que els assenyala el seu déu, però nosaltres seguim el camí que ens assenyala el Senyor, el nostre Déu, per sempre més. 6Diu el Senyor: «Aquell dia duré a la pleta les ovelles coixes, hi aplegaré les dispersades, les que jo mateix havia maltractat. 7De les coixes en faré una resta escollida; de les allunyades, un poble nombrós. El Senyor serà el seu rei a la muntanya de Sió, des d’ara i per sempre. 8I tu, Torre del Ramat, turó de la ciutat de Sió recobraràs la sobirania d’abans, la reialesa de Jerusalem.» 9Ara, doncs, per què gemegues? ¿Que potser no tens rei o et falta el conseller, que ara sents uns dolors com la dona quan infanta? 10Estremeix-te i retorça’t com la dona quan infanta, vila de Sió: ara sortiràs de la ciutat, acamparàs al ras i arribaràs a Babilònia. Allà seràs alliberada, allà et rescatarà el Senyor de la mà dels enemics. 11Ara s’han ajuntat contra tu moltes nacions i diuen: «Que Sió sigui profanada, que els nostres ulls s’hi rabegin!» 12Però les nacions ignoren els plans del Senyor, no entenen els seus designis: ell les té amuntegades com garbes a l’era. 13Aixeca’t, doncs, i trilla, ciutat de Sió, perquè jo, el Senyor, et donaré banyes de ferro i peülles de bronze perquè destrossis molts pobles i en consagris el botí al Senyor, les seves riqueses al sobirà de tota la terra. 14Però mentrestant fes-te incisions, ciutat en peu de guerra, que ens tenen assetjats i bastonegen a les galtes el qui governa Israel.
El Messies davídic
1Diu el Senyor: «I tu, Betlem Efrata, ets petita per a ser comptada entre els clans de Judà, però de tu sortirà el qui ha de governar Israel. Els seus orígens venen d’antic, venen de l’eternitat.» 2Així, doncs, el Senyor els tindrà abandonats fins al temps que infanti la qui ha d’infantar. Aleshores la resta dels seus germans es reunirà amb els fills d’Israel. 3Ell vindrà a pasturar amb el poder del Senyor, amb la glòria del nom del Senyor, el seu Déu. Viuran segurs perquè ell serà gran d’un cap a l’altre de la terra. 4Ell serà la pau. Quan Assíria ocupi el nostre país i s’apoderi dels nostres baluards, li oposarem set pastors i vuit capitans, 5que pasturaran amb l’espasa el país d’Assíria, el país de Nimrod amb l’espasa desembeinada. I ell ens alliberarà d’Assíria quan Assíria ocupi el nostre país i s’apoderi de les nostres fronteres.
La resta d’Israel enmig de les nacions
6Llavors la resta dels de Jacob serà, enmig de molts pobles, com la rosada que ve del Senyor o el ploviscó que rega l’herba, que no esperen res de cap home ni es refien dels mortals. 7La resta dels de Jacob serà entre les nacions, enmig de molts pobles, com un lleó entre els animals feréstecs o com un cadell de lleó entre ramats d’ovelles: passen, trepitgen i trossegen, i no hi ha qui pugui arrencar-los la presa. 8Alçaràs la mà contra els teus adversaris, i els teus enemics acabaran exterminats. 9Diu el Senyor: «Aquell dia aniquilaré la teva cavalleria i destrossaré els teus carros de guerra; 10aniquilaré les ciutats del teu país i arrasaré les teves fortaleses; 11aniquilaré els sortilegis que tens a les mans i no et quedaran més bruixots; 12aniquilaré les estàtues dels teus ídols i els pilars sagrats erigits dintre teu, perquè no et prosternis més davant l’obra de les teves mans; 13arrencaré els bosquets sagrats plantats dintre teu, deixaré destruïdes les teves ciutats. 14Encès d’indignació, faré justícia contra les nacions que no m’hauran obeït.»
El judici d’Israel (6-7)
El Senyor acusa el seu poble
1Escolteu, doncs, què em diu el Senyor: «Aixeca’t, llança l’acusació davant les muntanyes; que els turons sentin el teu clam.» 2Escolteu, doncs, muntanyes, l’acusació del Senyor; escolteu-la, vosaltres, fonaments incommovibles de la terra! El Senyor acusa el seu poble, discuteix amb Israel: 3«Poble meu, què t’he fet, en què t’he afligit? Respon-me! 4Jo et vaig fer pujar del país d’Egipte, et vaig rescatar de la terra on eres esclau i vaig enviar al teu davant Moisès, Aaron i Maria. 5Poble meu, recorda què tramava Balac, rei de Moab, i què li contestà Balaam, fill de Beor. Recorda com vas passar de Xitim fins a Guilgal. Reconeix així els favors del Senyor.»
La justícia, única exigència
6«Amb quina ofrena», es diuen, «em presentaré al Senyor, com adoraré el Déu excels? ¿Em presentaré davant d’ell amb holocaustos, li sacrificaré vedells d’un any? 7¿Es complau el Senyor en mil caps de bestiar o en deu mil torrents d’oli? ¿Haig d’oferir el meu primogènit per expiar la meva infidelitat? ¿Caldrà que ofereixi pel meu pecat el fruit de les meves entranyes?» 8El Senyor respon: «Ja t’han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu.»
Càstig per les injustícies
9El Senyor adreça el seu crit a la ciutat. El qui és intel·ligent venera el teu nom! Escolteu el cop de vara i el qui l’ha decretat: 10«¿Puc encara suportar, casa de maldat, tresors mal adquirits i mesures esquifides i detestables? 11¿Puc justificar balances fraudulentes o bosses de pesos falsificats? 12Els rics d’aquesta ciutat són uns explotadors, els seus habitants parlen amb engany, de la seva llengua no surten més que mentides. 13Per això, també jo començo a fuetejar-te i a assolar-te pels teus pecats. 14Menjaràs sense quedar satisfeta i la fam et rosegarà per dintre. No podràs salvar res del que volies guardar, i si alguna cosa en salvessis, jo la destruiria. 15Sembraràs i no colliràs; premsaràs l’oliva, però no tindràs oli al setrill; rajarà el most del raïm, però el vi, ni el tastaràs. 16Segueixes els costums d’Omrí i les pràctiques de la família d’Acab; et guies per la seva manera de fer. Per això he decidit la teva destrucció; els teus habitants seran motiu d’escarni. Haureu de suportar l’oprobi del meu poble.»
Lamentació sobre la corrupció del poble
1Pobre de mi! Soc com qui espigola després de la sega o com qui esgotima després de la verema. No veig cap raïm per a menjar ni la figa primerenca que cerco amb delit. 2L’home fidel ha desaparegut del país, no hi ha ni un sol just entre els homes. Tots estan a l’aguait per vessar sang, es posen paranys els uns als altres. 3Tenen les mans bones per a fer mal: els governants posen condicions per a obrar bé, els jutges exigeixen una paga, els poderosos parlen de les seves cobejances i ordeixen com dur-les a terme. 4El millor d’ells s’assembla a les ortigues, el més just és pitjor que una tanca d’espines. Arriba el dia de passar comptes, el dia que els teus sentinelles anunciaven: ara és l’hora que quedaran confosos. 5No confieu en els companys ni us refieu dels amics; guarda’t d’obrir la boca davant la dona que dorm als teus braços. 6Perquè el fill insultarà el pare, la filla es rebel·larà contra la mare, i la nora, contra la sogra: els enemics de cadascú seran la gent de casa seva. 7Però jo tinc els ulls posats en el Senyor, espero en el Déu que em salva: el meu Déu m’escoltarà.
Esperances
8No t’alegris dels meus mals, nació enemiga; si he caigut, m’aixecaré, si em trobo en la foscor, el Senyor serà la meva llum. 9Jo, que he pecat contra el Senyor, he de suportar el seu enuig, fins que defensarà la meva causa i em farà justícia. Ell em farà sortir a la llum, i jo contemplaré la seva salvació. 10Quan la meva enemiga ho veurà, es cobrirà de vergonya, ella que em deia: «On és el Senyor, el teu Déu?» Ara els meus propis ulls la veuran: serà trepitjada com el fang dels carrers. 11Arriba el dia de reconstruir els teus murs i d’eixamplar les teves fronteres. 12Aquell dia vindran cap a tu des d’Assíria i des de les ciutats d’Egipte, des d’Egipte fins al riu Eufrates, de mar a mar i de muntanya a muntanya. 13En canvi, les terres estrangeres seran un desert per culpa dels seus habitants, en paga de les seves obres.
Pregària de petició i de reconeixement
14Amb la teva vara, Senyor, pastura el teu poble, el ramat que és la teva heretat, que viu solitari, com una garriga enmig de jardins. Que pasturi com en temps antic a Basan i a Galaad! 15Diu el Senyor: «Com en els dies que vas sortir del país d’Egipte, jo faré veure meravelles als egipcis.» 16Ho veuran les nacions, i quedaran avergonyides del poder que es pensaven tenir; amb la mà es taparan la boca, les seves orelles quedaran eixordades. 17Lleparan la pols com les serps, com els rèptils que s’arrosseguen per terra. Sortiran tremoloses dels seus amagatalls, esglaiades davant el Senyor, el nostre Déu: totes et temeran! 18Quin déu es pot comparar amb tu, tu que perdones les culpes i passes per alt les infidelitats de la resta del teu poble, de la teva heretat? No mantens per sempre l’enuig: tu et complaus a estimar. 19De nou et compadiràs de nosaltres: trepitjaràs les nostres culpes i llançaràs al fons del mar tots els nostres pecats. 20Seràs fidel amb els de Jacob i misericordiós amb els d’Abraham, tal com vas jurar als nostres pares des dels temps antics.