Títol
1Presagi sobre Nínive. Escrit que recull el que Déu va revelar a Nahum d’Elcoix.
La justícia del Senyor
Àlef
2El Senyor és Déu gelós i justicier, és justicier i capaç d’enutjar-se. El Senyor és justicier amb els adversaris, no oblida els seus enemics. 3El Senyor és lent per al càstig, però molt poderós, i no té per innocent el culpable.
Bet
3Avança entre tempestes i huracans, els núvols són la pols que aixequen els seus peus. 4Amenaça la mar i l’asseca, eixuga les aigües abismals.
Guímel
(Dàlet)
4Llavors es marceixen Basan i el Carmel, les flors del Líban es mustiguen. 5Al seu davant, les muntanyes tremolen i es fonen els turons.
He
Vau
5Davant d’ell es trasbalsa la terra, el món i tots els qui l’habiten. 6Qui resistirà la seva indignació? Qui afrontarà l’ardor del seu enuig?
Zain
Het
6La seva ira s’aboca com el foc, les roques s’esmicolen davant seu. 7El Senyor és bo, és un refugi en dies d’opressió.
Tet
Iod
7Guarda els qui es refugien en ell 8tan bon punt arriben els aiguats;
Caf
8però destruirà els de la ciutat de Nínive, els seus enemics, perseguits enmig de la foscor.
Fi del poder dels assiris
9Què trameu contra el Senyor? Ell destruirà els seus adversaris, l’opressió no es tornarà a alçar. 10Són espessos com espines; són embriacs sadolls d’embriaguesa, però seran consumits com palla resseca. 11De tu, Nínive, ha sortit el qui trama el mal contra el Senyor, el qui executa els plans de Belial. 12Això diu el Senyor als de Judà: «Ni que ells tinguin un gran exèrcit encara intacte, seran segats i no en quedarà res. Us he afligit, però no us afligiré més. 13Ara trencaré el jou que us imposaven i us desfaré els lligams.» 14Contra tu, rei de Nínive, el Senyor ha decidit: «No tindràs més fills que portin el teu nom. Faré desaparèixer del temple dels teus déus els ídols de talla i de fosa. Els transformaré en el teu sepulcre, perquè tu no vals res.»
1Gent de Judà, mireu a les muntanyes els peus del missatger de bones noves que anuncia la pau. Celebreu les vostres festes, compliu les prometences. Belial no tornarà més a recórrer el país: ha estat del tot anorreat. 2A tu, Nínive, un devastador se’t llança al damunt. Posa guàrdia a les fortaleses, vigila els camins, prepara’t a combatre, reuneix totes les forces! 3El Senyor retornarà la glòria als de Jacob, la glòria que pertany a Israel. Uns saquejadors els havien saquejat fins a destrossar-los les sarments.
Nínive, assaltada i saquejada
4Són rojos els escuts dels assaltants, són escarlata els vestits dels seus valents. Els carros de guerra brillen com el foc, les llances s’agiten, mentre la ciutat es prepara. 5Pels afores, els carros corren embogits, van llançats pels ravals fora ciutat, semblen torxes enceses, són ràpids com el llamp. 6El rei crida els seus comandants, però s’entrebanquen pel camí. Els assaltants es precipiten a la muralla, protegits sota els escuts. 7Ara forcen les portes que donen als canals; el palau reial s’esfondra. 8El rei és allà dret; a la reina, despullada, se l’emporten. Les seves esclaves gemeguen com colomes i es donen cops al pit. 9Nínive era una piscina sempre plena, però ara l’aigua s’escapa. Criden: «Atureu-vos, atureu-vos!», però ningú no torna enrere. 10«Robeu la plata, robeu l’or!» Les riqueses de la ciutat són incomptables, hi ha tota mena d’objectes preciosos. 11Devastació i desolació! Saqueig! A tots se’ls fon el cor, els flaquegen els genolls, senten esgarrifances per tot el cos, es tornen blancs com la cera.
El lleó serà vençut
12Què se n’ha fet, del cau dels lleons? Els lleons joves s’hi criaven i, quan el lleó sortia, s’hi quedava la lleona: ningú no inquietava els cadells. 13El lleó caçava per a les seves cries, escanyava les preses per a les lleones; omplia de caça els seus cataus, de despulles els seus jaços. 14«Aquí em tens contra tu, Nínive! Ho dic jo, el Senyor de l’univers. Convertiré en fum la teva gent, els teus cadells cauran víctimes de l’espasa. Sobre la terra, posaré fi a la teva cacera, i ningú més no hi sentirà les ordres dels teus enviats.»
Carnatge a la ciutat sanguinària
1Ai de la ciutat sanguinària, carregada d’impostura i de rapinya, que no es cansava de caceres! 2Espetec de fuets, estrèpit de rodes, galop de cavalls, sotracs de carros de guerra! 3Carrega la cavalleria, brillen les espases, llampeguegen les llances. Ferits pertot arreu i munts de morts! Cadàvers incomptables, tothom hi ensopega!
Nínive, la prostituta, avergonyida
4«Nínive, la gran prostituta, que fascinaves per la bellesa i per les arts de bruixeria! Ja que venies pobles prostituint-te i nacions a preu de bruixeries, 5aquí em tens contra tu! Ho dic jo, el Senyor de l’univers. T’aixecaré la roba fins a la cara perquè et vegin nua les nacions i els reialmes et contemplin les vergonyes. 6Abocaré immundícies damunt teu, t’avergonyiré, et convertiré en un espectacle. 7Tothom qui et vegi fugirà dient: “Nínive ha quedat devastada, i qui se’n compadirà? On trobarem algú que vulgui consolar-la?”»
Una destrucció com la de Tebes
8¿Et penses, Nínive, que ets millor que Tebes, ciutat situada entre els canals del Nil, pertot voltada d’aigua, amb un mar per muralla que la defensava millor que el mar mateix? 9Etiòpia i Egipte li donaven una força que no tenia límits; Put i els libis eren els seus aliats. 10Però també els tebans van ser deportats, se’ls van endur captius, i els van esclafar les criatures a les cantonades dels carrers. Es van fer a sorts els seus prohoms, es van endur els nobles encadenats. 11També tu, Nínive, t’embriagaràs i quedaràs eclipsada. També tu buscaràs qui et defensi per no caure en poder de l’enemic.
La ciutat que no pot resistir
12Totes les teves fortaleses són figueres plenes de fruits primerencs; quan l’arbre és sacsejat, el fruit cau a la boca del qui l’espera. 13Dintre teu, per tropa hi ha donetes. Les portes del teu país, Nínive, s’obren de bat a bat a l’enemic: el foc ha consumit els forrellats. 14Proveeix-te d’aigua per al setge, reforça les fortificacions: fica’t al fang, ves trepitjant l’argila i prepara el motlle dels maons. 15Però sàpigues que allà mateix el foc et consumirà, t’exterminarà l’espasa: et devorarà com devoren les llagostes.
Una ciutat despoblada
15La teva gent era incomptable com les llagostes, es multiplicava com les saltarel·les. 16Els teus marxants eren més que les estrelles, però s’han dispersat com un vol de llagostes. 17Els teus funcionaris eren nombrosos com saltamartins, i els qui duien l’administració eren com la plaga de llagostes que s’atura sobre les tanques en dies de fred. Però, quan surt el sol, es dispersen i ni es coneix el lloc on eren.
Un desastre total
18Els teus governadors, rei d’Assíria, s’han adormit. Els teus comandants jeuen immòbils. El teu exèrcit s’ha dispersat per les muntanyes i no hi ha qui l’aplegui. 19La teva ruïna no té remei, la teva ferida és oberta. Tots els qui en sentiran parlar aplaudiran el teu desastre. Perquè la teva maldat, ¿qui no l’ha soferta dia rere dia?