Gàlates

Preliminars (1,1-10)

Salutació

¹Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d’un home, sinó per obra de Jesucrist i de Déu Pare, que el va ressuscitar d’entre els morts, ²i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia. ³Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. ⁴Ell, per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar pels nostres pecats i així ens alliberà del món present, que és pervers. ⁵A Déu sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Pròleg

⁶Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. ⁷De fet, no és que n’hi hagi cap altre, d’evangeli; tan sols hi ha gent que us pertorben i volen capgirar l’evangeli del Crist. ⁸Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït. ⁹Ho havíem dit abans, i ara ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui maleït. ¹⁰Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist.

L’evangeli que Pau anuncia (1,11-2,21)

La revelació del Fill de Déu a Pau

¹¹Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; ¹²jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist. ¹³Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l’Església de Déu i la volia destruir; ¹⁴i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares. ¹⁵Però el qui m’havia escollit des de les entranyes de la mare, em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, ¹⁶em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans. Tot seguit, sense recórrer a cap parer humà ¹⁷i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i després vaig tornar a Damasc. ¹⁸Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. ¹⁹Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. ²⁰I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo. ²¹Després me’n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. ²²Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; ²³només sentien a dir: «El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.» ²⁴I donaven glòria a Déu per causa meva.

L’acord de Jerusalem

¹Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m’hi vaig emportar també Titus. ²Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. ³Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. ⁴Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge. ⁵Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l’evangeli. ⁶Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones) , no em van imposar res. ⁷Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. ⁸Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere l’apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l’apòstol dels pagans. ⁹Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. ¹⁰Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès.

El conflicte d’Antioquia

¹¹Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m’hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable: ¹²abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els pagans, però quan aquells van arribar, ho evitava i se n’apartava, per por dels defensors de la circumcisió. ¹³Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació. ¹⁴Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l’evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?»

La fe i les obres de la Llei

¹⁵Nosaltres som jueus de naixement i no pecadors d’origen pagà. ¹⁶Sabem que ningú no és fet just davant de Déu en virtut de les obres de la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i així som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no és just en virtut de les obres que mana la Llei. ¹⁷¿Pot ser que nosaltres, buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! ¹⁸De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, em converteixo en transgressor de la Llei. ¹⁹Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. ²⁰Ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. ²¹No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú fos just en virtut de la Llei, Crist hauria mort per no res.

Alliberats de la Llei per Jesucrist (3,1-5,12)

La Llei o la fe

¹Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, després que jo us havia posat davant els ulls Jesucrist clavat en creu? ²Responeu-me només això: ¿vau rebre l’Esperit perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe? ³¿Tan insensats sou? ¿Havíeu començat vivint segons l’Esperit i ara acabareu vivint de manera purament humana? ⁴Els dons de l’Esperit, ¿els heu experimentat en va? Potser sí que ha estat en va! ⁵El qui us concedeix l’Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè havíeu complert les obres de la Llei, o perquè vau acollir la predicació de la fe?

La promesa feta a Abraham

⁶D’Abraham es diu que va creure en Déu, i Déu li ho comptà com a justícia . ⁷Sapigueu, doncs, que els fills d’Abraham són els qui creuen. ⁸L’Escriptura preveia que Déu, en virtut de la fe, faria justos els qui no són jueus, i va anunciar a Abraham aquesta bona notícia: En tu seran beneïts tots els pobles. ⁹Així, doncs, els qui creuen són beneïts amb Abraham, el creient. ¹⁰Perquè els qui es refien de les obres de la Llei estan sotmesos a una maledicció, ja que diu l’Escriptura: Maleït el qui no observi totes les prescripcions que hi ha en el llibre de la Llei i no les compleixi. ¹¹Ara bé, és evident que ningú no és just davant de Déu en virtut de la Llei, perquè viurà el qui és just per la fe ; ¹²la Llei, però, segueix un camí divers del de la fe, ja que el qui compleixi les prescripcions viurà gràcies a elles . ¹³Crist ens ha rescatat de la maledicció de la Llei fent-se maledicció per nosaltres, tal com diu l’Escriptura: Maleït el qui està penjat en un patíbul. ¹⁴Així la benedicció d’Abraham, destinada a tots els pobles, s’ha complert per Jesucrist, i hem rebut per la fe l’Esperit que Déu havia promès. ¹⁵Germans, ja sabeu que entre els homes ningú no pot anul·lar o modificar un pacte tancat vàlidament. ¹⁶Doncs bé, les promeses van ser fetes a Abraham i a la seva descendència. No diu: «i a les descendències», com si fossin molts, sinó que es refereix a un de sol: «i a la teva descendència», que és Crist. ¹⁷Per això jo dic: Déu havia fet un pacte vàlid, i la Llei, que va arribar quatre-cents trenta anys després no podia invalidar-lo ni podia anul·lar la promesa. ¹⁸Perquè si l’herència ve de la Llei, ja no ve de la promesa; i és en virtut d’una promesa que Déu va fer a Abraham el do de l’herència. ¹⁹Per què va arribar, doncs, la Llei? Va ser afegida per a fer evidents les transgressions, fins que vingués aquella descendència en qui es compleixen les promeses. La Llei fou promulgada per mitjà d’àngels, per mans d’un mitjancer. ²⁰Tanmateix, un mitjancer no és mai intermediari d’una sola persona, i Déu és un de sol. ²¹¿Deduïm d’això que la Llei va contra les promeses de Déu? De cap manera, perquè si haguéssim rebut una Llei capaç de donar vida hauríem estat certament justos en virtut de la Llei. ²²Ara bé, l’Escriptura deixa ben clar que tothom és captiu del pecat; així la promesa és concedida als creients gràcies a la fe en Jesucrist. ²³Abans que arribés la fe estàvem reclosos sota la custòdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria, ²⁴de manera que la Llei ens feia de guia vers el Crist, per tal que arribéssim a ser justos en virtut de la fe. ²⁵Però ara que la fe ha arribat, ja no estem sota cap guia. ²⁶Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: ²⁷tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. ²⁸Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. ²⁹I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa.

La llibertat dels fills de Déu

¹Us ho diré d’una altra manera: mentre l’hereu és menor d’edat, no es diferencia gens d’un esclau, per bé que és amo de tot. ²Està sotmès a tutors i administradors fins al temps fixat pel seu pare. ³Així també nosaltres: mentre érem menors d’edat, érem esclaus dels poders que dominen aquest món. ⁴Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, ⁵perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills. ⁶I sabem que som fills perquè Déu ha enviat als nostres cors l’Esperit del seu Fill, que crida: « Abbà , Pare!» ⁷Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu. ⁸En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. ⁹Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los? ¹⁰Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. ¹¹Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres!

L’amenaça del retorn a l’esclavatge

¹²Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. ¹³Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, ¹⁴i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. ¹⁵Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls. ¹⁶¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? ¹⁷Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells. ¹⁸Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan soc entre vosaltres. ¹⁹Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. ²⁰Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos.

Les dues aliances de Déu

²¹Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? ²²La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un, de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. ²³El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. ²⁴Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar; ²⁵i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. ²⁶En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, ²⁷tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit. ²⁸Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. ²⁹Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual. ³⁰Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure. ³¹Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.

Jesucrist ens fa lliures

¹Crist ens ha alliberat perquè siguem lliures. Així, doncs, manteniu-vos ferms i no us deixeu sotmetre altra vegada al jou de l’esclavatge! ²Mireu, soc jo, Pau, qui us ho diu: Si us feu circumcidar, Crist ja no us servirà de res! ³Declaro a tots els qui es fan circumcidar que s’obliguen a complir tota la Llei: ⁴vosaltres, doncs, que preteneu de ser justos en virtut de la Llei, us deslligueu de Crist i quedeu exclosos de la gràcia. ⁵Nosaltres, en canvi, gràcies a l’Esperit, confiem, en virtut de la fe, que es compleixi l’esperança que Déu dona als qui ha fet justos. ⁶Per als qui viuen en Jesucrist no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta la fe que actua per l’amor. ⁷Fins ara corríeu bé! ¿Qui us ha barrat el pas i us ha desviat de la veritat? ⁸Aquesta atracció no ve pas d’aquell qui us crida! ⁹Una mica de llevat fa pujar tota la pasta. ¹⁰Us tinc tota la confiança en el Senyor: ell farà que no penseu d’una altra manera. Però aquell qui us pertorba, sigui qui sigui, rebrà la condemna que li pertoqui. ¹¹D’altra banda, germans, si fos veritat que encara predico la necessitat de la circumcisió, per què soc tan perseguit? Si fos així, s’hauria acabat l’escàndol de la creu. ¹²Tant de bo que arribin a mutilar-se els qui us empenyen a la rebel·lió!

L’Esperit i la llibertat (5,13-6,10)

L’Esperit o els desigs terrenals

¹³Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres. ¹⁴En efecte, tota la Llei troba la seva plenitud en un sol manament, que és aquest: Estima els altres com a tu mateix. ¹⁵Perquè, si us mossegueu i us devoreu mútuament, penseu que acabareu destruint-vos. ¹⁶Ara, doncs, jo us dic: comporteu-vos d’acord amb l’Esperit i no satisfareu els desigs terrenals. ¹⁷Perquè els desigs terrenals són contraris a l’Esperit, i l’Esperit és contrari als desigs terrenals. Hi ha una lluita entre ells, i per això no feu el que voldríeu. ¹⁸Però si us deixeu guiar per l’Esperit no esteu sota la Llei. ¹⁹Les conseqüències dels desigs terrenals són prou clares: comportaments libidinosos, impuresa, llibertinatge, ²⁰idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdies, gelosies, enfuriments, rivalitats, divisions, sectarismes, ²¹enveges, borratxeres, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que els qui obren així no rebran en herència el Regne de Déu. ²²En canvi, el fruit de l’Esperit és aquest: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, ²³dolcesa i domini d’un mateix. La Llei no és contrària a res d’això. ²⁴Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i tots els desigs terrenals. ²⁵Si vivim gràcies a l’Esperit, comportem-nos d’acord amb l’Esperit! ²⁶No siguem arrogants, provocant-nos i envejant-nos els uns als altres.

La llei de Crist

¹Germans, si descobriu que algú ha comès una falta, vosaltres, els qui heu rebut l’Esperit, ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i penseu en vosaltres mateixos, que també podríeu caure en temptació. ²Ajudeu-vos a portar les càrregues els uns als altres, i compliu així la llei de Crist. ³Si algú es pensa ser alguna cosa, quan de fet no és res, s’enganya a si mateix. ⁴Més aviat, que cadascú examini la seva pròpia conducta; llavors, si troba motius per a gloriar-se, serà veient-se a ell mateix i no comparant-se amb els altres. ⁵Cadascú ha de dur el pes de la seva vida. ⁶El qui és instruït en la paraula de Déu ha de compartir tots els seus béns amb aquell qui l’instrueix. ⁷No us enganyeu: de Déu no se’n burla ningú. Allò que un sembra és allò que recull. ⁸El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà la perdició que prové d’aquests desigs. Però el qui sembra en el camp de l’Esperit, recollirà la vida eterna que prové de l’Esperit. ⁹No ens cansem de fer el bé; perquè, si no defallim, quan arribi el temps recollirem. ¹⁰Així, doncs, ara que hi som a temps, fem el bé a tothom, però sobretot als qui formen la família dels creients. ¹¹Fixeu-vos amb quines lletres més grosses us escric: són de la meva pròpia mà. ¹²Els qui, per motius terrenals, volen quedar bé, exigeixen que us circumcideu, amb l’única intenció de no ser perseguits per causa de la creu de Crist. ¹³De fet, ni aquests que practiquen la circumcisió no observen tota la Llei i només volen que us circumcideu per poder-se gloriar de la vostra circumcisió. ¹⁴Quant a mi, Déu me’n guard de gloriar-me en res si no és en la creu de nostre Senyor Jesucrist; en la creu, el món està crucificat per a mi, i jo, per al món. ¹⁵Perquè no compta per a res ser circumcidat o no ser-ho; només compta que som una creació nova. ¹⁶Que la pau i la misericòrdia davallin sobre tots els qui segueixen aquesta norma i sobre l’Israel de Déu. ¹⁷D’ara endavant, que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús. ¹⁸Germans, que la gràcia de nostre Senyor Jesucrist sigui amb el vostre esperit. Amén.