Lluc

Preparació del ministeri de Jesús (1,1-4,13)

Pròleg

¹Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, ²valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. ³També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, ⁴perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.

Anunci del naixement de Joan Baptista

⁵En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d’Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d’Aaron, es deia Elisabet. ⁶Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. ⁷Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d’edat avançada. ⁸Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, ⁹segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. ¹⁰A l’hora de l’ofrena, tota l’assemblea del poble s’estava a fora pregant. ¹¹Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l’altar de l’encens. ¹²Zacaries, en veure’l, es va torbar i la por s’apoderà d’ell. ¹³Però l’àngel li digué: —No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. ¹⁴En tindràs una gran joia, i molts s’alegraran del seu naixement. ¹⁵Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l’Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. ¹⁶Farà que molts israelites tornin cap al Senyor, el seu Déu. ¹⁷Anirà al davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels a la saviesa dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat. ¹⁸Zacaries preguntà a l’àngel: —Com puc saber que serà així? Jo ja soc vell i la meva dona també és d’edat avançada. ¹⁹L’àngel li va respondre: —Jo soc Gabriel i m’estic a la presència de Déu. És ell qui m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquestes bones noves. ²⁰I ara quedaràs mut, no podràs parlar fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran. ²¹Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s’estigués tanta estona dins el santuari. ²²Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. Se’ls adreçava només amb senyes, perquè continuava estant mut. ²³Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se’n tornà a casa seva. ²⁴Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella es mantingué apartada i es deia: ²⁵«Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure’m la vergonya que passava.»

Anunci del naixement de Jesús

²⁶El sisè mes, Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, ²⁷a una noia verge, compromesa en matrimoni amb un home de la casa de David que es deia Josep. El nom de la noia era Maria. ²⁸L’àngel entrà a trobar-la i li digué: —Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. ²⁹Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. ³⁰L’àngel li digué: —No tinguis por, Maria. Has trobat gràcia davant de Déu. ³¹Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús. ³²Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. ³³Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. ³⁴Maria preguntà a l’àngel: —Com podrà ser això, si jo soc verge? ³⁵L’àngel li respongué: —L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. ³⁶També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, ³⁷perquè per a Déu no hi ha res impossible. ³⁸Maria va dir: —Soc la serventa del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula. I l’àngel es va retirar.

Maria visita Elisabet

³⁹Per aquells dies, Maria se n’anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judà, ⁴⁰va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. ⁴¹Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l’infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l’Esperit Sant. ⁴²Llavors va exclamar amb totes les forces: —Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! ⁴³Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? ⁴⁴Tan bon punt he sentit la teva salutació, l’infant ha saltat de goig dins les meves entranyes. ⁴⁵Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t’ha anunciat es complirà.

Càntic de Maria

⁴⁶Maria digué: —La meva ànima magnifica el Senyor, ⁴⁷el meu esperit celebra Déu que em salva, ⁴⁸perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa; des d’ara totes les generacions em diran benaurada, ⁴⁹perquè el Totpoderós obra en mi meravelles; el seu nom és sant, ⁵⁰i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. ⁵¹»Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, ⁵²derroca els poderosos del soli i exalta els humils; ⁵³omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. ⁵⁶Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.

Naixement i circumcisió de Joan Baptista

⁵⁷Quan se li va complir el temps, Elisabet infantà un fill. ⁵⁸Els veïns i els parents sentiren a dir que el Senyor li havia mostrat el seu amor, i tots la felicitaven. ⁵⁹Al cap de vuit dies es reuniren per circumcidar l’infant i volien que es digués Zacaries, com el seu pare. ⁶⁰Però la seva mare s’hi va oposar dient: —No! S’ha de dir Joan! ⁶¹Ells li replicaren: —Però si no hi ha ningú de la família que porti aquest nom! ⁶²Llavors feren senyes al pare i li preguntaven com volia que es digués. ⁶³Ell va demanar unes tauletes i va escriure-hi: «El seu nom és Joan.» Tots van quedar meravellats. ⁶⁴A l’instant se li destravà la llengua i començà a parlar beneint Déu. ⁶⁵Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent parlava d’aquestes coses per tota la muntanya de Judea, ⁶⁶i tothom qui ho sentia ho guardava en el seu cor i es preguntava: «Què serà aquest infant?» Realment, la mà del Senyor era amb ell.

Càntic de Zacaries

⁶⁷Zacaries, el pare de Joan, quedà ple de l’Esperit Sant i es posà a profetitzar dient: ⁶⁸—Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit; ⁶⁹fa que s’aixequi un salvador poderós a la casa de David, el seu servent, ⁷⁰com havia anunciat de temps antic per boca dels seus sants profetes: ⁷¹ell ens salva de tots els enemics, de les mans dels qui ens volen mal. ⁷²Ha mostrat així el seu amor als nostres pares, s’ha recordat de l’aliança santa ⁷³que jurà al nostre pare Abraham, prometent de concedir-nos que, ⁷⁴sense por, lliures dels enemics, li donem culte, ⁷⁵amb santedat i justícia, tota la vida. ⁷⁶»I a tu, infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor a preparar els seus camins; ⁷⁷faràs saber al poble que li ve la salvació, que li són perdonats els seus pecats. ⁷⁸Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol naixent que ve del cel, ⁷⁹per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau.

Creixença de Joan Baptista

⁸⁰L’infant creixia i s’enfortia en l’Esperit, i va viure al desert fins al dia que es manifestà a Israel.

Naixement i circumcisió de Jesús

¹Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l’imperi. ²Aquest cens va ser anterior al que es feu quan Quirini era governador de Síria. ³Tothom anava a inscriure’s, cadascú a la seva població. ⁴També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la casa i la família de David. ⁵Josep havia d’inscriure’s juntament amb Maria, que estava compromesa amb ell en matrimoni. Maria esperava un fill. ⁶Mentre eren allà, se li van complir els dies ⁷i va infantar el seu fill primogènit; el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no hi havia lloc per a ells a la sala de l’hostal. ⁸A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. ⁹Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. ¹⁰Però l’àngel els digué: —No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: ¹¹avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. ¹²Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. ¹³I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant: ¹⁴—Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima. ¹⁵Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells: —Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber. ¹⁶Hi anaren, doncs, de pressa i trobaren Maria i Josep, amb el nen posat a la menjadora. ¹⁷En veure-ho, van contar el que els havien anunciat d’aquell infant. ¹⁸Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que explicaven els pastors. ¹⁹Maria guardava tot això en el seu cor i ho meditava. ²⁰Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit: tot ho van trobar tal com els ho havien anunciat. ²¹Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.

Presentació de l’infant Jesús al temple

²²Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor. ²³Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor. ²⁴Havien d’oferir en sacrifici, tal com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos colomins . ²⁵Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós, que esperava que Israel seria consolat i tenia el do de l’Esperit Sant. ²⁶En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor. ²⁷Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei, ²⁸el prengué en braços i beneí Déu dient: ²⁹—Ara, Senyor, deixa que el teu servent se’n vagi en pau, com li havies promès. ³⁰Els meus ulls han vist el Salvador, ³¹que preparaves per presentar-lo a tots els pobles: ³²llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el teu poble. ³³El seu pare i la seva mare estaven meravellats del que es deia d’ell. ³⁴Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: —Aquest infant serà motiu que molts caiguin i molts s’aixequin a Israel; serà una senyera que trobarà contradicció, ³⁵i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima. Així es revelaran els pensaments amagats al cor de molts. ³⁶Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: després de casada, havia viscut set anys amb el seu marit, ³⁷però havia quedat viuda, i ara ja tenia vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple i donava culte a Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. ³⁸Ella, doncs, es va presentar en aquell mateix moment i donava gràcies a Déu i parlava de l’infant a tots els qui esperaven que Jerusalem seria alliberada.

Creixença de Jesús

³⁹Quan hagueren complert tot el que manava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. ⁴⁰L’infant creixia i s’enfortia, ple de saviesa; i Déu li havia donat el seu favor.

A l’edat de dotze anys, Jesús va al temple

⁴¹Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. ⁴²Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. ⁴³Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. ⁴⁴Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; ⁴⁵i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. ⁴⁶Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. ⁴⁷Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. ⁴⁸En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i la seva mare li digué: —Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia. ⁴⁹Ell els respongué: —Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare? ⁵⁰Però ells no comprengueren aquesta resposta. ⁵¹Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. ⁵²Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.

Predicació de Joan Baptista

¹L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, ²durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert. ³Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, ⁴tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes: És la veu d’un que crida en el desert: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes. ⁵S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, es redreçaran els camins tortuosos i els escabrosos seran aplanats; ⁶i tothom veurà la salvació de Déu. ⁷Joan deia a la gent que acudia perquè els bategés: —Cria d’escurçons! Qui us ha dit que us escapareu del judici que s’acosta? ⁸Doneu els fruits que demana la conversió, i no comenceu a dir-vos que teniu Abraham per pare; us asseguro que Déu pot fer sortir fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. ⁹Ara la destral ja és ran de la soca dels arbres, i tot arbre que no dona bon fruit és tallat i llençat al foc. ¹⁰La gent li preguntava: —Així, doncs, què hem de fer? ¹¹Ell els responia: —Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi. ¹²Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien: —Mestre, què hem de fer? ¹³Ell els respongué: —No exigiu més del que està establert. ¹⁴Igualment uns soldats li preguntaven: —I nosaltres, què hem de fer? Els va respondre: —No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per treure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra soldada. ¹⁵El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fora potser el Messies. ¹⁶Joan respongué dient a tothom: —Jo us batejo amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no soc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. ¹⁷Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga. ¹⁸Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. ¹⁹Joan blasmava el tetrarca Herodes perquè convivia amb Herodies, la muller del seu germà, i per totes les maldats que havia comès. ²⁰A totes aquestes, Herodes n’hi afegí encara una: va fer tancar Joan a la presó.

Inicis del ministeri de Jesús: baptisme i genealogia

²¹Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí, ²²i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel: —Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut. ²³Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí, ²⁴fill de Matat, fill de Leví, fill de Melquí, fill de Jannai, fill de Josef, ²⁵fill de Mataties, fill d’Amós, fill de Naüm, fill d’Heslí, fill de Nangai, ²⁶fill de Màat, fill de Mataties, fill de Semeín, fill de Josec, fill de Jodà, ²⁷fill de Joanan, fill de Resà, fill de Zorobabel, fill de Salatiel, fill de Nerí, ²⁸fill de Melquí, fill d’Adí, fill de Cosam, fill d’Elmadam, fill d’Er, ²⁹fill de Jesús, fill d’Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví, ³⁰fill de Simeó, fill de Judà, fill de Josef, fill de Jonam, fill d’Eliaquim, ³¹fill de Meleà, fill de Mennà, fill de Matatà, fill de Natan, fill de David, ³²fill de Jessè, fill d’Obed, fill de Booz, fill de Salà, fill de Naasson, ³³fill d’Amminadab, fill d’Admín, fill d’Arní, fill d’Hesron, fill de Fares, fill de Judà, ³⁴fill de Jacob, fill d’Isaac, fill d’Abraham, fill de Tèrah, fill de Nahor, ³⁵fill de Serug, fill de Ragaú, fill de Fàlec, fill d’Éber, fill de Xèlah, ³⁶fill de Cainam, fill d’Arfaxad, fill de Sem, fill de Noè, fill de Lèmec, ³⁷fill de Matusalem, fill d’Henoc, fill de Jèred, fill de Maleleel, fill de Quenan, ³⁸fill d’Enoix, fill de Set, fill d’Adam, fill de Déu.

Temptacions de Jesús

¹Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert ²durant quaranta dies, i era temptat pel diable. En tots aquells dies no va menjar res, i quan s’hagueren acabat, va tenir fam. ³El diable li digué: —Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa. ⁴Però Jesús li va respondre: —L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa. ⁵Després el diable se l’endugué enlaire, li va mostrar en un instant tots els reialmes del món ⁶i li digué: —Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull. ⁷Adora’m i tot serà teu. ⁸Jesús li respongué: —Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell. ⁹Després el conduí a Jerusalem, el va posar al punt més alt del temple i li digué: —Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix. ¹⁰Diu l’Escriptura: Donarà ordre als seus àngels de guardar-te. ¹¹I encara: Et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres. ¹²Jesús li contestà: —Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu. ¹³Un cop el diable hagué acabat tota mena de temptacions, s’allunyà d’ell fins al temps oportú.

Ministeri de Jesús a Galilea (4,14-9,50)

Inici de la predicació a Galilea

¹⁴Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. ¹⁵Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

Jesús a la sinagoga de Natzaret

¹⁶I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. ¹⁷Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: ¹⁸L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, ¹⁹a proclamar l’any de gràcia del Senyor. ²⁰Després plegà el volum, el retornà al responsable del culte de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. ²¹Aleshores començà dient-los: —Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar. ²²Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca. I deien: —¿No és fill de Josep, aquest? ²³Ell els digué: —Ben segur que m’aplicareu aquella dita: “Metge, cura’t a tu mateix!” “Tot el que hem sentit a dir que feies a Cafarnaüm, fes-ho també aquí al teu poble.” ²⁴I afegí: —En veritat us dic que cap profeta no és ben rebut al seu poble. ²⁵Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel, ²⁶però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una dona viuda de Sarepta de Sidó. ²⁷I en temps del profeta Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells no fou purificat, sinó Naaman, de Síria. ²⁸En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga es van omplir d’indignació; ²⁹es van aixecar, el van empènyer fora del poble i el dugueren fins a un espadat de la muntanya sobre la qual era edificat el poble, amb la intenció d’estimbar-lo. ³⁰Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.

Guarició d’un home posseït d’un dimoni

³¹Després va baixar a Cafarnaüm, població de Galilea, i el dissabte hi ensenyava. ³²La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè parlava amb autoritat. ³³En aquella sinagoga hi havia un home posseït d’un dimoni, un esperit maligne, que es posà a cridar amb tota la força: ³⁴—Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! ³⁵Però Jesús el va increpar dient: —Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal. ³⁶Tots quedaren molt sorpresos i comentaven entre ells: —Què són aquestes paraules? Dona ordres amb autoritat i amb poder als esperits malignes i els fa sortir! ³⁷I la seva fama s’anava escampant per tots els indrets d’aquella regió.

Guarició de la sogra de Simó i d’altres malalts

³⁸Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella. ³⁹Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los. ⁴⁰Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava. ⁴¹De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: —Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.

Jesús predica per tot Galilea

⁴²Un cop s’hagué fet de dia, sortí i se n’anà en un lloc solitari. La gent el buscava i, quan van arribar al lloc on ell era, el volien retenir perquè no els deixés. ⁴³Però ell els digué: —Cal que també anunciï la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat. ⁴⁴I anava predicant per les sinagogues del país dels jueus.

Crida dels primers deixebles

¹En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. ²Llavors veié dues barques amarrades vora l’aigua; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. ³Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i instruïa la gent de la barca estant. ⁴Quan acabà de parlar, digué a Simó: —Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar. ⁵Simó li respongué: —Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, d’acord amb la teva paraula, calaré les xarxes. ⁶Ho feren així, i van arreplegar una quantitat tan gran de peix que les xarxes se’ls esquinçaven. ⁷Llavors van fer senyal als companys de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les dues barques que quasi s’enfonsaven. ⁸Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: —Aparta’t de mi, Senyor, que soc un pecador! ⁹Veient una pesca com aquella, ell i tots els qui anaven amb ell quedaren plens d’estupor, ¹⁰i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: —No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes. ¹¹Ells tornaren les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir.

Guarició d’un leprós

¹²Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: —Senyor, si vols, em pots purificar. ¹³Jesús va estendre la mà i el tocà dient: —Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar. ¹⁴Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí: —Ves només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova. ¹⁵L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties. ¹⁶Però ell es retirava en llocs solitaris i pregava.

Guarició d’un paralític

¹⁷Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts. ¹⁸Llavors es presentaren uns homes que duien en una llitera un paralític, i buscaven d’entrar-lo i posar-lo davant d’ell; ¹⁹però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús. ²⁰Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: —Home! Els teus pecats et són perdonats. ²¹Els mestres de la Llei i els fariseus començaren a pensar: «Qui és aquest que diu blasfèmies? Qui pot perdonar els pecats sinó Déu?» ²²Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: —Què és això que penseu en el vostre cor? ²³Què és més fàcil, dir: “Et són perdonats els pecats”, o bé dir: “Aixeca’t i camina”? ²⁴Doncs ara sabreu que el Fill de l’home té poder aquí a la terra de perdonar els pecats. Llavors digué al paralític: —T’ho mano: aixeca’t, pren la llitera i ves-te’n a casa. ²⁵A l’instant, ell s’aixecà davant d’ells, prengué la llitera on jeia i se’n va anar cap a casa seva donant glòria a Déu. ²⁶Tots quedaren esbalaïts i donaven glòria a Déu. Plens de respecte, deien: —Avui hem vist coses extraordinàries.

Jesús crida Leví, un publicà

²⁷Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: —Segueix-me. ²⁸Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo. ²⁹Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. ³⁰Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: —Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors? ³¹Jesús els respongué: —El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. ³²No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors.

Discussió sobre el dejuni

³³Llavors li digueren: —Els deixebles de Joan dejunen sovint i fan pregàries, igual que els dels fariseus. Però els teus mengen i beuen. ³⁴Jesús els contestà: —¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? ³⁵Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres; aquells dies sí que dejunaran. ³⁶Els proposà també una paràbola: —Ningú no talla un pedaç d’un vestit nou i el posa en un vestit vell: si ho fes així, hauria esquinçat el vestit nou, i el pedaç tret del nou no s’avindria amb el vell. ³⁷I ningú no posa vi nou en bots vells: si ho fes així, el vi nou rebentaria els bots i s’escamparia, i els bots es farien malbé. ³⁸El vi nou s’ha de posar en bots nous. ³⁹Ningú que begui vi vell, no en vol després de nou, perquè diu: “El vell és millor.”

Les espigues arrencades en dissabte

¹Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven. ²Llavors, alguns dels fariseus van dir: —Per què feu això que no és permès en dissabte? ³Jesús els respongué: —¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell? ⁴Va entrar al temple de Déu, va menjar els pans d’ofrena, que únicament tenen permès de menjar els sacerdots, i en donà també als qui l’acompanyaven. ⁵I els deia: —El Fill de l’home és senyor del dissabte.

Un home curat en dissabte

⁶Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. ⁷Els mestres de la Llei i els fariseus l’espiaven per veure si faria una guarició en dissabte i així trobar de què acusar-lo. ⁸Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: —Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Ell s’hi va posar. ⁹Llavors Jesús els digué: —Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre? ¹⁰Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home: —Estén la mà. L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment. ¹¹Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús.

Elecció dels Dotze

¹²Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu. ¹³Quan va ser de dia, va cridar els seus deixebles, n’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols: ¹⁴Simó, que anomenà també Pere, Andreu —el seu germà—, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, ¹⁵Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, anomenat Zelós, ¹⁶Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que va ser el traïdor.

Jesús i les multituds

¹⁷Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, ¹⁸per escoltar-lo i fer-se guarir de les seves malalties. Els turmentats per esperits malignes també eren curats. ¹⁹Tota la gent intentava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que guaria tothom.

Benaurances i malaurances

²⁰Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué: —Feliços els pobres, perquè és vostre el Regne de Déu. ²¹»Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats. »Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu. ²²»Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us marginarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu: ²³aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes. ²⁴»Però ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! ²⁵»Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! »Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè us doldreu i plorareu! ²⁶»Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres! Igualment feien els seus pares amb els falsos profetes.

Estimar els enemics

²⁷»Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, ²⁸beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. ²⁹Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. ³⁰Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. ³¹Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. ³²Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. ³³I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. ³⁴I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany. ³⁵»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. ³⁶»Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós.

No judicar els altres

³⁷»No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. ³⁸Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats. ³⁹Els digué encara una paràbola: —¿És que un cec pot guiar un altre cec? ¿No cauran tots dos al clot? ⁴⁰El deixeble no és més que el mestre; però tot deixeble, un cop instruït, serà com el seu mestre. ⁴¹Com és que veus la brossa a l’ull del teu germà i no t’adones de la biga que hi ha en el teu? ⁴²Com li pots dir: “Germà, deixa’m que et tregui la brossa de l’ull”, si tu no veus la biga del teu? Hipòcrita, treu primer la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per a treure la brossa de l’ull del teu germà.

L’arbre i els seus fruits

⁴³»No hi ha cap arbre bo que doni fruit dolent ni cap arbre dolent que doni fruit bo. ⁴⁴Cada arbre es coneix pel seu fruit: no es cullen figues dels cards ni es verema raïm de les bardisses. ⁴⁵L’home bo, del bon tresor del seu cor, en treu la bondat, i l’home dolent, del seu tresor dolent, en treu el mal. Perquè del que sobreïx del cor, en parla la boca.

Les dues cases

⁴⁶»Per què em dieu “Senyor, Senyor”, i no feu el que jo dic? ⁴⁷Jo us diré a qui s’assembla tothom qui ve a escoltar les meves paraules i les compleix. ⁴⁸S’assembla a un home que construïa una casa; va cavar i va enfondir fins que assentà el fonament sobre roca. Quan vingué la inundació, el riu va envestir contra aquella casa, però no la pogué somoure, perquè estava ben edificada. ⁴⁹Però el qui escolta les meves paraules i no les compleix, s’assembla a un home que va construir una casa al pla de terra, sense fonaments. El riu la va envestir, i de seguida es va ensorrar: la destrucció d’aquella casa fou completa.

Guarició del criat d’un centurió

¹Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm. ²Un centurió tenia un servent que estava malalt, a punt de morir. ³El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent. ⁴Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: —Es mereix que li facis aquest favor, ⁵perquè estima el nostre poble i és ell qui ens ha construït la sinagoga. ⁶Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: —Senyor, no et molestis, que jo no soc digne que entris a casa meva, ⁷i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. ⁸Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Ves-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa. ⁹Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué: —Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe. ¹⁰Quan els enviats tornaren a la casa van trobar que el servent estava restablert.

Resurrecció del fill d’una viuda de Naïm

¹¹Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. ¹²Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. ¹³Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué: —No ploris. ¹⁴Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: —T’ho mano: jove, aixeca’t. ¹⁵El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. ¹⁶Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: —Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres. I també: —Déu ha visitat el seu poble. ¹⁷L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.

Els enviats de Joan Baptista

¹⁸Els deixebles de Joan van comunicar tot això al seu mestre. Aleshores Joan va cridar-ne dos ¹⁹i els envià al Senyor per preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?» ²⁰Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: —Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?” ²¹Llavors mateix en va curar molts de malalties i sofriments o els alliberà d’esperits malignes, i donà la vista a molts cecs. ²²Jesús, doncs, els respongué: —Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten , els pobres reben l’anunci de la bona nova. ²³I feliç aquell qui no em rebutjarà! ²⁴Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: —Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? ²⁵Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits esplèndids i viuen amb luxe s’estan als palaus dels reis! ²⁶Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. ²⁷És aquell de qui diu l’Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. ²⁸Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no hi ha ningú més gran que Joan; però el més petit en el Regne de Déu és més gran que ell. ²⁹»Tot el poble, i fins i tot els publicans, van escoltar la predicació de Joan i es feren batejar per ell, i reconegueren així que Déu és just, ³⁰però els fariseus i els mestres de la Llei no es feren batejar i van rebutjar el designi de Déu sobre ells. ³¹»A qui compararé, doncs, la gent d’aquesta generació? A qui s’assemblen? ³²S’assemblen als nois que seuen a les places i es criden els uns als altres dient: “Toquem la flauta, i no balleu; cantem complantes, i no ploreu!” ³³Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menja pa ni beu vi, i dieu: “Té el dimoni”; ³⁴ha vingut el Fill de l’home, que menja i beu, i dieu: “Aquí teniu un golut i un bevedor, amic de publicans i pecadors.” ³⁵Però els fills de la saviesa acrediten tots que és justa.

Jesús perdona una pecadora

³⁶Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula. ³⁷Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum ³⁸i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum. ³⁹El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.» ⁴⁰Jesús li digué: —Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: —Digues, mestre. ⁴¹—Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. ⁴²Com que no tenien res per a pagar, els va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que l’estimarà més? ⁴³Simó li contestà: —Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: —Has respost correctament. ⁴⁴Llavors es girà cap a la dona i digué a Simó: —Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has donat aigua per a rentar-me els peus; ella, en canvi, me’ls ha rentat amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. ⁴⁵Tu no m’has rebut amb un bes; ella, en canvi, d’ençà que he entrat, no ha parat de besar-me els peus. ⁴⁶Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. ⁴⁷Així, doncs, t’asseguro que els seus molts pecats li han estat perdonats: per això ella estima molt. Aquell a qui poc és perdonat, estima poc. ⁴⁸Després digué a la dona: —Els teus pecats et són perdonats. ⁴⁹Els qui eren a taula amb ell començaren a pensar: «Qui és aquest que fins i tot perdona pecats?» ⁵⁰Jesús digué encara a la dona: —La teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau.

Algunes dones acompanyen Jesús

¹Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze ²i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, ³Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns.

Paràbola del sembrador

⁴Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola: ⁵—Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar. ⁶Una altra part va caure a la roca; però, quan la planta començava a créixer, es va assecar, perquè no tenia saó. ⁷Una altra part va caure entre els cards; els cards van créixer al mateix temps i l’ofegaren. ⁸Una altra part de les llavors va caure en terra bona, va créixer i va donar fruit fins al cent per u. I, acabat de dir això, exclamà: —Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

El perquè de les paràboles

⁹Els seus deixebles li preguntaven què volia dir aquella paràbola. ¹⁰Ell respongué: —A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne de Déu; als altres, en canvi, se’ls parla en paràboles, per tal que » mirin, però no hi vegin; escoltin, però no comprenguin .

Explicació de la paràbola del sembrador

¹¹»La paràbola vol dir això: »La llavor és la paraula de Déu. ¹²Els d’arran del camí són els qui l’escolten, però després ve el diable i s’enduu la paraula del seu cor perquè no creguin i no se salvin. ¹³Els de la llavor que cau a la roca són els qui escolten la paraula i l’acullen amb alegria, però no tenen arrels: creuen només per un moment, i a l’hora de la prova es fan enrere. ¹⁴La llavor que cau enmig dels cards són els qui escolten, però les preocupacions, les riqueses i els plaers de la vida els arrosseguen i acaben per ofegar-los, i no arriben a donar fruit madur. ¹⁵La llavor que cau en terra bona són els qui escolten la paraula amb un cor bo i generós, la retenen i amb perseverança arriben a donar fruit.

La llàntia sota el gerro

¹⁶»Quan algú encén una llàntia, no la tapa amb un gerro o la posa sota el llit, sinó que la col·loca en el portallànties perquè els qui entren en vegin la claror. ¹⁷No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de saber i no s’hagi de conèixer. ¹⁸»Fixeu-vos, doncs, com escolteu. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que es pensa que li queda.

La mare i els germans de Jesús

¹⁹La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar. ²⁰Algú li va fer saber: —La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et volen veure. ²¹Ell els respongué: —La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la posen en pràctica.

La tempesta calmada

²²Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: —Passem a l’altra riba del llac. I es feren llac endins. ²³Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill. ²⁴Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança. ²⁵Jesús els digué: —On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: —Qui és aquest, que fins i tot dona ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?

Guarició d’un endimoniat a Gèrasa

²⁶Van tocar terra a la regió dels gerasencs, que es troba enfront de Galilea. ²⁷Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals. ²⁸Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: —Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis! ²⁹És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats. ³⁰Jesús li preguntà: —Quin és el teu nom? Ell respongué: —Legió. Perquè havien entrat en ell molts dimonis. ³¹I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes. ³²Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté. ³³Tan bon punt els dimonis van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici i es va ofegar. ³⁴Els porquers, en veure el que havia passat, van fugir i escamparen la notícia per la ciutat i per la rodalia. ³⁵La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt. ³⁶Els qui ho havien vist els explicaren com l’endimoniat havia estat guarit. ³⁷Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava una gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà. ³⁸L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient: ³⁹—Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet. Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.

Guarició d’una dona amb hemorràgies. La filla de Jaire, retornada a la vida

⁴⁰De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava. ⁴¹Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva, ⁴²perquè la seva filla única, que tenia uns dotze anys, s’estava morint. Mentre hi anava, la gent l’estrenyia tant que l’ofegava. ⁴³Hi havia una dona que patia de pèrdues de sang des de feia dotze anys i s’havia gastat en metges tot el que tenia per a viure, però ningú no havia estat capaç de curar-la. ⁴⁴La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar. ⁴⁵Jesús preguntà: —Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: —Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny! ⁴⁶Jesús insistí: —Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi. ⁴⁷La dona, veient-se descoberta, s’acostà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant. ⁴⁸Jesús li digué: —Filla, la teva fe t’ha salvat. Ves-te’n en pau. ⁴⁹Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: —La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre. ⁵⁰Però Jesús ho va sentir i li respongué: —No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà. ⁵¹Arribat a la casa, no va permetre que ningú hi entrés amb ell, fora de Pere, Joan i Jaume, i el pare i la mare de la nena. ⁵²Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: —No ploreu. No és morta, sinó que dorm. ⁵³Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta. ⁵⁴Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient: —Noia, aixeca’t! ⁵⁵Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar. ⁵⁶Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.

Missió dels Dotze

¹Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties. ²I els envià a anunciar el Regne de Déu i a curar els malalts. ³Els digué: —No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits. ⁴Quan entreu en una casa, quedeu-vos-hi fins que deixeu aquell lloc. ⁵I si no us acullen, sortiu d’aquella població i espolseu-vos la pols dels peus com a acusació contra ells. ⁶Ells se’n van anar i passaven pels pobles anunciant la bona nova i curant pertot arreu.

Herodes vol veure Jesús

⁷El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»; ⁸alguns altres deien: «Elies s’ha aparegut»; i d’altres: «Ha ressuscitat un dels antics profetes.» ⁹Herodes va dir: —A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això? I buscava la manera de veure Jesús.

Multiplicació dels pans

¹⁰A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida. ¹¹Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat. ¹²El dia començava a declinar, i els Dotze s’acostaren a dir-li: —Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat. ¹³Però Jesús els digué: —Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: —Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada. ¹⁴Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: —Feu-los seure en grups de cinquanta. ¹⁵Ells ho van fer així, i tothom s’assegué. ¹⁶Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. ¹⁷Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

Pere reconeix Jesús com a Messies

¹⁸Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: —Qui diu la gent que soc jo? ¹⁹Ells respongueren: —Uns diuen que ets Joan Baptista; d’altres, que ets Elies; d’altres, que ha ressuscitat un dels antics profetes. ²⁰Ell els preguntà: —I vosaltres, qui dieu que soc? Pere li respongué: —El Messies de Déu. ²¹Però ell els manà severament que no ho diguessin a ningú.

Jesús anuncia la seva mort i resurrecció

²²Jesús afegí: —Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia. ²³I deia a tothom: —Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi. ²⁴Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà. ²⁵Què en treu l’home de guanyar tot el món si es perd o es destrueix a ell mateix? ²⁶Si algú s’avergonyeix de mi i de les meves paraules, el Fill de l’home s’avergonyirà d’ell quan vindrà en la seva glòria i en la glòria del seu Pare i dels sants àngels. ²⁷Us ho asseguro amb tota veritat: alguns dels qui són aquí no moriran sense haver vist el Regne de Déu.

Transfiguració de Jesús

²⁸Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. ²⁹Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar i el seu vestit es tornà d’una blancor esclatant. ³⁰Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, ³¹que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. ³²A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat. ³³Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: —Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia. ³⁴Encara ell parlava així, quan es formà un núvol que els anà cobrint. Ells s’esglaiaren, en veure que entraven dins el núvol. ³⁵Llavors va sortir del núvol una veu que deia: —Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. ³⁶Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.

Guarició d’un noi posseït d’un esperit maligne

³⁷L’endemà, quan baixaven de la muntanya, sortí a rebre’l una gentada. ³⁸Un de la gent cridà: —Mestre, t’ho demano, fixa’t en el meu fill; és l’únic que tinc. ³⁹Sovint un esperit se n’apodera i, tot d’una, es posa a xisclar, li provoca convulsions i li fa treure bromera, i, quan finalment se n’allunya, el deixa masegat de cap a peus. ⁴⁰He demanat als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut. ⁴¹Jesús exclamà: —Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill. ⁴²Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare. ⁴³I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu.

Jesús anuncia per segona vegada la seva mort

⁴³Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles: ⁴⁴—Que us quedin ben gravades aquestes paraules: el Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes. ⁴⁵Però ells no entenien què volia dir. El significat d’aquestes paraules els era amagat i els resultava incomprensible. Però tenien por de fer-li preguntes sobre aquesta qüestió.

El més important

⁴⁶Els deixebles començaren a preguntar-se quin d’ells era el més important. ⁴⁷Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat ⁴⁸i els digué: —Qui acull aquest infant en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat, perquè el més petit de tots vosaltres, aquest és el més gran.

Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres

⁴⁹Aleshores Joan li digué: —Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui venen amb nosaltres. ⁵⁰Jesús els respongué: —No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.

Pujada de Jesús a Jerusalem (9,51-19,44)

Jesús comença a fer camí cap a Jerusalem

⁵¹Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem. ⁵²Va enviar missatgers davant seu, i ells, tot caminant, entraren en un poble de samaritans per preparar la seva arribada. ⁵³Però no el volgueren acollir, perquè ell s’encaminava a Jerusalem. ⁵⁴En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: —Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi? ⁵⁵Però Jesús es girà i els va renyar. ⁵⁶I se n’anaren en un altre poble.

Seguir Jesús

⁵⁷Mentre feien camí, un li digué: —Et seguiré arreu on vagis. ⁵⁸Jesús li respongué: —Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap. ⁵⁹A un altre li digué: —Segueix-me. Ell respongué: —Senyor, deixa’m anar primer a enterrar el meu pare. ⁶⁰Jesús li contestà: —Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu ves i anuncia el Regne de Déu. ⁶¹Un altre li digué: —Et seguiré, Senyor, però primer deixa’m anar a dir adeu als de casa meva. ⁶²Jesús li va respondre: —Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.

Missió dels setanta-dos deixebles

¹Després d’això, el Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. ²Els deia: —La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que enviï segadors als seus sembrats. ³Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. ⁴No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. ⁵Quan entreu en una casa, digueu primer: “Pau en aquesta casa.” ⁶Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. ⁷Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa. ⁸»Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, ⁹cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: “El Regne de Déu és a prop vostre.” ¹⁰Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: ¹¹“Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop.” ¹²Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Les poblacions galilees que no s’han convertit

¹³»Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja fa temps que, en senyal de penediment, s’haurien assegut a la cendra, s’haurien posat roba de sac i s’haurien convertit. ¹⁴Per això el judici serà més suportable per a Tir i Sidó que per a vosaltres. ¹⁵I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! ¹⁶»Qui us escolta a vosaltres, m’escolta a mi. Qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi, i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m’ha enviat.

Retorn dels setanta-dos de la missió

¹⁷Els setanta-dos van tornar plens d’alegria i deien: —Senyor, fins els dimonis se’ns sotmeten pel poder del teu nom. ¹⁸Jesús els digué: —Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp. ¹⁹Us he donat poder de trepitjar serps i escorpins i de vèncer tota la potència de l’enemic, i res no us farà mal. ²⁰Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.

Pregària de Jesús

²¹En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: —T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho. ²²»El meu Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix qui és el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. ²³Després es va girar cap als deixebles i, a part, els digué: —Feliços els ulls que veuen el que vosaltres veieu! ²⁴Us asseguro que molts profetes i reis van voler veure el que vosaltres veieu, però no ho veieren, i sentir el que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.

Paràbola del bon samarità

²⁵Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: —Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ²⁶Jesús li digué: —Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes? ²⁷Ell va respondre: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces i amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix. ²⁸Jesús li digué: —Has respost bé: fes això i viuràs. ²⁹Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: —I qui són els altres que haig d’estimar? ³⁰Jesús va contestar dient: —Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. ³¹Casualment baixava per aquell camí un sacerdot; quan el veié, passà de llarg per l’altra banda. ³²Igualment un levita arribà en aquell indret; veié l’home i passà de llarg per l’altra banda. ³³»Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d’ell, el veié i se’n compadí. ³⁴S’hi acostà, li amorosí les ferides amb oli i vi i les hi embenà; després el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se’n va ocupar. ³⁵L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: »—Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més. ³⁶»Quin d’aquests tres et sembla que es va comportar com a proïsme de l’home que va caure en mans dels bandolers? ³⁷Ell respongué: —El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: —Ves, i tu fes igual.

Marta i Maria

³⁸Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. ³⁹Una germana d’ella, que es deia Maria, es va asseure als peus del Senyor i escoltava la seva paraula. ⁴⁰Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: —Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar. ⁴¹El Senyor li va respondre: —Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, ⁴²quan només n’hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa.

La pregària dels deixebles

¹Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: —Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles. ²Ell els digué: —Quan pregueu, digueu: Pare, santifica el teu nom, vingui el teu Regne. ³Dona’ns cada dia el pa que necessitem; ⁴perdona els nostres pecats, que nosaltres també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permetis que caiguem en la temptació. ⁵I els digué encara: —Si algú de vosaltres té un amic i el va a trobar a mitjanit i li diu: “Amic, deixa’m tres pans, ⁶que un amic meu ha arribat de viatge, se m’ha presentat a casa i no tinc res per a oferir-li”, ⁷segur que no li respondrà de dins estant: “No m’amoïnis, la porta ja és tancada i tant jo com els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls.” ⁸Us asseguro que, si no s’aixeca a donar-los-hi per amistat, la impertinència d’aquell l’obligarà a aixecar-se per donar-li tot el que necessita. ⁹»I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran. ¹⁰Perquè el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren. ¹¹Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp? ¹²I si li demana un ou, ¿li donarà potser un escorpí? ¹³Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.

Jesús i Beelzebul

¹⁴Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada. ¹⁵Però alguns digueren: —Aquest treu els dimonis pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis. ¹⁶D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel. ¹⁷Però ell, que coneixia els seus pensaments, els digué: —Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna, i les famílies s’ataquen les unes a les altres. ¹⁸Si Satanàs està dividit i lluita contra si mateix, com podrà durar el seu reialme? Vosaltres dieu que trec els dimonis pel poder de Beelzebul. ¹⁹Però, si jo trec els dimonis pel poder de Beelzebul, amb quin poder els treuen els vostres seguidors? Per això ells mateixos seran els vostres jutges. ²⁰Ara bé, si jo trec els dimonis per la mà de Déu, vol dir que ha arribat a vosaltres el Regne de Déu. ²¹»Quan un que és fort i va ben armat guarda casa seva, els seus béns estan segurs. ²²Però si l’ataca i el venç un altre de més fort, li pren les armes que li donaven confiança i reparteix el seu botí. ²³»Qui no està amb mi, està contra mi. Qui amb mi no recull, escampa.

Retorn de l’esperit maligne

²⁴»L’esperit maligne, quan surt d’un home, vaga pels llocs erms buscant repòs. I com que no en troba, es diu: “Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.” ²⁵Hi arriba i la troba escombrada i endreçada. ²⁶Llavors se’n va a buscar altres set esperits pitjors que ell, entren en aquella casa i s’hi queden. Al final, l’estat d’aquell home és pitjor que al principi.

La veritable felicitat

²⁷Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: —Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar! ²⁸Però ell va respondre: —Més aviat sortosos els qui escolten la paraula de Déu i la guarden!

El senyal de Jonàs

²⁹S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir: —La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. ³⁰Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació. ³¹El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els homes d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. ³²El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs.

El llum del cos

³³»Quan algú encén una llàntia, no la posa en un lloc amagat o sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè els qui entren en vegin la claror. ³⁴El llum del cos és l’ull. Quan el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, el teu cos quedarà a les fosques. ³⁵Mira, doncs, que allò que en tu ha de ser llum no sigui foscor. ³⁶Perquè, si tot el teu cos està il·luminat i no hi ha cap racó fosc, serà tot ell tan resplendent com quan una llàntia t’il·lumina amb la seva claror.

Acusacions contra els fariseus i els mestres de la Llei

³⁷Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula. ³⁸El fariseu es va estranyar quan veié que no s’havia rentat ritualment abans de dinar. ³⁹El Senyor li digué: —Vosaltres, els fariseus, purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de rapacitat i dolenteria. ⁴⁰Insensats! El qui ha fet el que hi ha a fora, ¿no ha fet també el que hi ha a dins? ⁴¹Doneu com a almoina allò que hi ha a dins, i llavors sí que tot us quedarà purificat. ⁴²»Però ai de vosaltres, fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de qualsevol llegum, però deixeu de banda la justícia i l’amor de Déu! Havíeu de complir això, sense passar per alt allò altre. ⁴³»Ai de vosaltres, fariseus, que us agrada d’ocupar els primers seients a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! ⁴⁴»Ai de vosaltres, que sou com sepulcres que no es veuen, i la gent, sense saber-ho, hi passa pel damunt! ⁴⁵Un mestre de la Llei li digué: —Mestre, amb això que dius ens ofens també a nosaltres. ⁴⁶Jesús respongué: —Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! ⁴⁷»Ai de vosaltres, que edifiqueu monuments funeraris als profetes que els vostres pares van matar! ⁴⁸Així demostreu que esteu d’acord amb el que ells van fer: els vostres pares van matar els profetes, i vosaltres els construïu monuments. ⁴⁹»Per això la mateixa saviesa de Déu ha dit: “Els enviaré profetes i apòstols, i ells en mataran i perseguiran.” ⁵⁰Però es demanaran comptes a aquesta generació de la sang de tots els profetes vessada des de la creació del món, ⁵¹des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari. Us ho asseguro: es demanaran comptes a aquesta generació. ⁵²»Ai de vosaltres, mestres de la Llei, que reteniu la clau del coneixement: vosaltres no hi heu entrat i heu tancat la porta als qui volien entrar-hi! ⁵³Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions, ⁵⁴sempre a l’aguait per agafar-lo en alguna resposta comprometedora.

Advertiment contra la hipocresia

¹Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles: —Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia. ²No hi ha res de secret que no s’hagi de revelar, ni res d’amagat que no s’hagi de saber. ³Per això, tot el que heu dit en la fosca, ho sentiran a plena llum, i el que heu parlat a cau d’orella en la cambra més retirada, ho pregonaran des dels terrats.

Invitació a la confiança

⁴»A vosaltres, amics meus, us dic que no tingueu por dels qui maten el cos i després ja no poden fer res més. ⁵Jo us faré veure qui heu de témer: temeu aquell qui, després de prendre la vida, té poder de tirar a l’infern. Us ho asseguro: a aquest sí que l’heu de témer. ⁶¿No es venen cinc ocells per dues monedes? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol. ⁷Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

Reconèixer Jesucrist davant els homes

⁸»I jo us dic: A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de l’home el reconeixerà davant els àngels de Déu. ⁹Però el qui em negui davant els homes, serà negat davant els àngels de Déu. ¹⁰»Tot aquell qui parlarà contra el Fill de l’home serà perdonat, però el qui haurà blasfemat contra l’Esperit Sant no serà perdonat. ¹¹»Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: ¹²l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir.

Paràbola del ric insensat

¹³Un d’entre la gent digué a Jesús: —Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència. ¹⁴Ell li respongué: —Home, ¿qui m’ha nomenat jutge o mediador entre vosaltres? ¹⁵Aleshores digué a la gent: —Estigueu alerta, guardeu-vos de tota ambició de riquesa, perquè, ni que nedi en l’abundància, la vida d’un home no depèn pas dels seus béns. ¹⁶I els explicà una paràbola: —A un home ric, la terra li va donar molt. ¹⁷Ell rumiava: “Què faré, si no tinc on guardar la meva collita?” ¹⁸I es va dir: “Ja ho sé, què faré: tiraré a terra els meus graners, en construiré de més grans i hi guardaré tot el meu gra i els meus béns. ¹⁹Llavors em diré a mi mateix: Tens molts béns en reserva per a molts anys; reposa, menja, beu i diverteix-te.” ²⁰»Però Déu li digué: »—Insensat! Aquesta mateixa nit et reclamaran la vida, i tot això que has acumulat, de qui serà? ²¹»Així passa amb el qui reuneix tresors per a ell mateix i no es fa ric davant de Déu.

Confiança i neguit

²²Després digué als seus deixebles: —Per això us dic: No us preocupeu per la vida, pensant què menjareu, ni pel cos, pensant com us vestireu. ²³La vida val més que el menjar, i el cos més que el vestit. ²⁴Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells! ²⁵¿Qui de vosaltres, per més que s’hi esforci, pot allargar d’un sol instant la seva vida? ²⁶Així, doncs, si no podeu aconseguir ni una cosa tan petita, per què us preocupeu de les altres? ²⁷Fixeu-vos com creixen els lliris: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no anava vestit com cap d’ells. ²⁸I si l’herba, que avui és al camp i demà la tiren al foc, Déu la vesteix així, molt més farà per vosaltres, gent de poca fe. ²⁹No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. ³⁰Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. ³¹Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més. ³²»No tinguis por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. ³³Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res. ³⁴Perquè on teniu el tresor, hi tindreu el cor.

Invitació a vetllar

³⁵»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i les llànties enceses. ³⁶Feu com els criats que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces, per obrir la porta tan bon punt arribi i truqui. ³⁷Feliços aquells servents que el senyor, quan arribi, trobi vetllant. En veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula i es posarà a servir-los. ³⁸Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així. ³⁹»Prou que ho compreneu: si l’amo de la casa hagués sabut a quina hora de la nit havia de venir el lladre, no hauria permès que li entressin a casa. ⁴⁰Estigueu a punt també vosaltres, perquè el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada. ⁴¹Aleshores Pere li digué: —Senyor, ¿dius aquesta paràbola per a nosaltres o bé per a tothom? ⁴²El Senyor continuà: —¿Qui és l’administrador fidel i assenyat a qui l’amo confiarà els seus servents perquè els doni al temps degut l’aliment que els pertoca? ⁴³Feliç aquell servent que el seu senyor, quan arriba, troba que ho fa així. ⁴⁴Us asseguro amb tota veritat que li confiarà tots els seus béns. ⁴⁵Però si aquell servent es deia: “El meu senyor tarda a venir”, i començava a pegar als criats i a les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, ⁴⁶vindrà el seu senyor el dia que menys s’ho espera i a l’hora que ell no sap; el castigarà i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. ⁴⁷»El servent que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha fet allò que l’amo volia, rebrà molts assots. ⁴⁸En canvi, el qui, sense conèixer-la, s’ha fet mereixedor d’assots, en rebrà menys. A qui molt li donen, molt li demanaran; i a qui molt li encomanen, li reclamaran encara més.

Jesús, motiu de divisió

⁴⁹»He vingut a calar foc a la terra, i com voldria que ja estigués encesa! ⁵⁰Haig de rebre un baptisme, i com desitjo que això es compleixi! ⁵¹¿Us penseu que he vingut a portar la pau a la terra? Us asseguro que no. He vingut a portar-hi divisió. ⁵²D’ara endavant els cinc membres d’una família estaran dividits entre ells: tres contra dos i dos contra tres. ⁵³Es dividiran el pare contra el fill, i el fill contra el pare ; la mare contra la filla, i la filla contra la mare ; la sogra contra la nora, i la nora contra la sogra .

Discernir el temps present

⁵⁴I deia també a la gent: —Quan veieu pujar un núvol cap a ponent, de seguida dieu: “Ve pluja”, i la pluja arriba. ⁵⁵I quan bufa el vent de migjorn, dieu: “Farà calor”, i en fa. ⁵⁶Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

Actuar amb urgència

⁵⁷»Per què no discerniu vosaltres mateixos allò que és just? ⁵⁸Mentre vas a presentar-te al magistrat amb el qui et vol denunciar, procura d’arribar a un acord amb ell, no sigui cas que et porti per força davant el jutge, i el jutge et posi en mans de l’oficial, i l’oficial et tanqui a la presó. ⁵⁹T’asseguro que, un cop allà, no en sortiràs que no hagis pagat fins l’últim cèntim.

Necessitat de convertir-se

¹Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. ²Jesús els respongué: —¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? ³Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual. ⁴I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? ⁵Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

Paràbola de la figuera estèril

⁶I va afegir aquesta paràbola: —Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. ⁷Llavors digué al qui li menava la vinya: »—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? ⁸»Ell li respongué: »—Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, ⁹a veure si dona fruit d’ara endavant. Si no, fes-la tallar.

Guarició d’una dona encorbada en dissabte

¹⁰Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. ¹¹Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. ¹²Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué: —Dona, quedes lliure de la teva malaltia! ¹³Li va imposar les mans i a l’instant ella es redreçà i glorificava Déu. ¹⁴Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: —Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte. ¹⁵El Senyor li contestà: —Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l’ase de l’estable i els porteu a l’abeurador? ¹⁶¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d’Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys? ¹⁷Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s’alegrava de totes les coses extraordinàries que feia.

Paràbola del gra de mostassa

¹⁸Jesús deia: —A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé? ¹⁹És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques .

Paràbola del llevat

²⁰I digué encara: —A què compararé el Regne de Déu? ²¹És com el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

L’entrada al Regne de Déu

²²Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava. ²³Algú li preguntà: —Senyor, ¿són pocs els qui se salven? Jesús els contestà: ²⁴—Esforceu-vos a entrar per la porta estreta, perquè us dic que molts voldran entrar-hi i no podran. ²⁵»Després que el cap de casa s’haurà alçat a tancar la porta, vosaltres us quedareu fora i començareu a trucar dient: “Senyor, obre’ns.” Ell us respondrà: “No sé d’on sou.” ²⁶Llavors us posareu a dir: “Hem menjat i hem begut amb tu, i has ensenyat per les nostres places.” ²⁷Ell us respondrà: “No sé d’on sou. Aparteu-vos de mi, tots els qui heu obrat el mal! ” ²⁸Allà hi haurà els plors i el cruixit de dents, quan veureu Abraham, Isaac, Jacob i tots els profetes en el Regne de Déu, mentre que a vosaltres us hauran tret fora. ²⁹I vindrà gent d’orient i d’occident, del nord i del sud, i s’asseuran a taula en el Regne de Déu. ³⁰Hi ha darrers que seran primers, i primers que seran darrers.

Herodes vol matar Jesús

³¹En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren: —Ves-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar. ³²Ell els respongué: —Aneu a dir a aquella guineu: “Avui i demà trec dimonis i curo malalts, i el tercer dia arribaré al terme. ³³Però cal que avui, demà i demà passat vagi fent el meu camí, perquè no convé que un profeta mori fora de Jerusalem.”

Lamentació sobre Jerusalem

³⁴»Jerusalem, Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu volgut. ³⁵Doncs bé, la vostra casa és abandonada. Us dic que no em veureu fins que arribi el temps que direu: Beneït el qui ve en nom del Senyor!

Guarició d’un home hidròpic en dissabte

¹Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant. ²Davant d’ell hi havia un home que era hidròpic. ³Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: —¿És permès o no de curar en dissabte? ⁴Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar. ⁵Després els digué: —Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, ¿no l’en trauria tot seguit? ⁶I no van ser capaços de donar-li cap resposta.

Escollir els últims llocs

⁷Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: ⁸—Quan algú et convida a un banquet de noces, no et posis al primer lloc. Hi podria haver un convidat més important que tu, ⁹i llavors vindria el qui us ha convidat tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’anar a ocupar el darrer lloc, tot avergonyit. ¹⁰Més aviat, quan et conviden, ves a posar-te al darrer lloc i, quan vingui el qui t’ha convidat, et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula. ¹¹Tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Convidar els pobres

¹²Després digué al qui l’havia convidat: —Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la invitació i ja tindries la teva recompensa. ¹³Més aviat, quan facis un banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. ¹⁴Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te, i la recompensa, la trobaràs quan ressuscitin els justos.

Paràbola dels convidats al banquet

¹⁵Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: —Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu! ¹⁶Jesús li respongué: —Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent. ¹⁷»A l’hora de l’àpat va enviar el seu servent a dir als convidats: »—Veniu, que ja tot és a punt. ¹⁸»Però tots, sense excepció, començaren d’excusar-se. El primer li digué: »—He comprat un camp i l’haig d’anar a veure. Et prego que m’excusis. ¹⁹»Un altre digué: »—He comprat cinc parelles de bous i ara me’n vaig a provar-los. Et prego que m’excusis. ²⁰»Un altre digué: »—M’acabo de casar, i per això no puc venir. ²¹»El servent se’n tornà i ho va explicar tot al seu senyor. Llavors l’amo, indignat, li va dir: »—Surt de pressa per les places i els carrers de la ciutat i fes venir els pobres, els invàlids, els cecs i els coixos. ²²»Després el criat digué: »—Senyor, s’ha fet el que has manat i encara hi ha lloc. ²³»El senyor va dir al servent: »—Surt pels camins i pels horts i insisteix que entri gent fins que s’ompli la casa. ²⁴»Us asseguro que cap dels qui estaven convidats no tastarà el meu banquet.

El seguiment de Jesús

²⁵Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué: ²⁶—Si algú ve a mi i no m’estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. ²⁷Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu. ²⁸»¿Qui de vosaltres, si vol construir una torre, no s’asseu primer a calcular-ne les despeses i veure si té recursos per a acabar-la? ²⁹Altrament, si posava els fonaments i no podia acabar l’obra, tots els qui ho veurien començarien a burlar-se d’ell ³⁰dient: “Aquest home va començar a construir però no ha pogut acabar.” ³¹»O bé, quin rei, si va a la guerra a lluitar amb un altre rei, no s’asseu primer a decidir si amb deu mil homes pot fer front al qui ve contra ell amb vint mil? ³²I si veu que no pot, enviarà una ambaixada a demanar la pau quan l’altre encara és lluny. ³³»Així, doncs, el qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

La sal insípida

³⁴»La sal és bona; però si perd el gust, amb què la tornaran salada? ³⁵No serveix ni per a adobar la terra ni tan sols per al femer, i l’han de llençar. Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti.

Jesús i els pecadors

¹Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. ²Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: —Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Paràbola de l’ovella perduda

³Jesús els va proposar aquesta paràbola: ⁴—¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba? ⁵I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria ⁶i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.” ⁷»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

Paràbola de la dracma perduda

⁸»O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba? ⁹I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.” ¹⁰»Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

Paràbola del fill pròdig

¹¹I digué encara: —Un home tenia dos fills. ¹²Un dia, el més jove digué al pare: »—Pare, dona’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns. ¹³Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. ¹⁴Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. ¹⁵Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs. ¹⁶Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava. ¹⁷Llavors entrà dintre d’ell i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam! ¹⁸M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. ¹⁹Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.” ²⁰I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. ²¹El fill li digué: »—Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu. ²²»Però el pare digué als seus criats: »—De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus; ²³porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, ²⁴perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho. ²⁵»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls ²⁶i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. ²⁷Ell li digué: »—El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras. ²⁸»El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. ²⁹Però ell li respongué: »—Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. ³⁰En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras. ³¹»El pare li contestà: »—Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. ³²Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Paràbola de l’administrador astut

¹Jesús deia també als seus deixebles: —Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns. ²Ell el cridà i li digué: »—Què és això que sento a dir de tu? Dona’m comptes de la teva administració, perquè d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns. ³»L’administrador va pensar: “Què faré, ara que el meu amo em treu de la feina? Cavar, no m’hi veig amb forces; captar, em fa vergonya. ⁴Ja sé què faré per a trobar gent que em rebi a casa seva quan perdi l’administració.” ⁵»Llavors va cridar un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: »—Quant deus al meu amo? ⁶»Li respongué: »—Cent gerres d’oli. »Ell li digué: »—Aquí tens el teu rebut. Seu i ara mateix escriu-ne un que digui cinquanta. ⁷»A un altre li digué: »—I tu, quant deus? »Li respongué: »—Cent sacs de blat. »Ell li diu: »—Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta. ⁸I el Senyor va lloar l’administrador del diner, que és enganyós, perquè havia actuat amb astúcia: —Els fills d’aquest món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum. ⁹I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa del diner, que és enganyós, perquè, quan tot s’hagi acabat, us rebin a les estances eternes. ¹⁰Qui és fidel en una cosa molt petita, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses petites, també enganya en les grans. ¹¹Per tant, si no heu estat fidels en l’administració del diner, que és enganyós, ¿qui us confiarà els béns veritables? ¹²I si no heu estat fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui us donarà allò que us pertany? ¹³Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i el diner.

Els fariseus i el diner

¹⁴Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús. ¹⁵Ell els digué: —Vosaltres sou els qui davant la gent us feu passar per justos, però Déu coneix els vostres cors: allò que és admirat entre els homes, és detestable als ulls de Déu.

La Llei i el Regne de Déu

¹⁶»La Llei i els Profetes arriben fins a Joan; des d’aleshores és anunciada la bona nova del Regne de Déu, i tothom s’esforça per entrar-hi. ¹⁷Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.

Ensenyament sobre el divorci

¹⁸»Tothom qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una repudiada comet adulteri.

Paràbola del ric i Llàtzer

¹⁹»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides. ²⁰Un pobre que es deia Llàtzer s’estava ajagut vora el seu portal amb tot el cos nafrat, ²¹desitjant de satisfer la fam amb les engrunes que queien de la taula del ric; fins i tot venien els gossos a llepar-li les nafres. ²²»El pobre va morir, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. ²³»Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. ²⁴Llavors va exclamar: »—Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo terriblement enmig d’aquestes flames. ²⁵»Abraham li respongué: »—Fill, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, mentre que Llàtzer només va rebre mals. Ara, doncs, ell troba aquí consol i tu, en canvi, sofriments. ²⁶A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha oberta una fossa tan immensa, que ningú, per més que vulgui, no pot travessar d’aquí on som cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap aquí. ²⁷»El ric va insistir: »—Llavors, pare, t’ho prego: envia’l a casa del meu pare, ²⁸on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també ells en aquest lloc de turments. ²⁹»Abraham li respongué: »—Ja tenen Moisès i els Profetes: que els escoltin. ³⁰»El ric insistí encara: »—No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran. ³¹»Abraham li digué: »—Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.

Ensenyaments als deixebles

¹Jesús digué als seus deixebles: —Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure! ²Més li valdria que li lliguessin al coll una roda de molí i el llancessin al mar, abans que fes caure un d’aquests petits. ³Estigueu alerta! »Si el teu germà et fa una ofensa, reprèn-lo, i si se’n penedeix, perdona’l. ⁴I si t’ofèn set vegades al dia i set vegades torna per dir-te: “Me’n penedeixo”, tu l’has de perdonar. ⁵Llavors els apòstols digueren al Senyor: —Augmenta’ns la fe. ⁶Ell va respondre: —Només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mig del mar”, i us obeiria. ⁷»¿Qui de vosaltres, si té un servent a llaurar o a pasturar el ramat, li dirà, quan ell torni del camp: “Vine de seguida a seure a taula”? ⁸¿No li dirà més aviat: “Prepara’m alguna cosa per sopar i estigues a punt per a servir-me fins que hauré acabat de menjar i beure, que després ja menjaràs i beuràs tu”? ⁹¿És que donarà les gràcies al servent perquè ha fet allò que se li havia manat? ¹⁰Així també vosaltres, quan haureu fet tot allò que Déu us ha manat, digueu: “Som uns servents sense cap mèrit: hem fet només el que havíem de fer.”

Purificació de deu leprosos

¹¹Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea. ¹²A l’entrada d’un poble van anar a trobar-lo deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny ¹³i es posaren a cridar: —Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres! ¹⁴En veure’ls, Jesús els digué: —Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra. ¹⁵Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, ¹⁶es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità. ¹⁷Jesús digué: —¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou? ¹⁸¿No n’hi ha hagut cap que tornés per donar glòria a Déu fora d’aquest estranger? ¹⁹I li digué: —Aixeca’t i ves-te’n: la teva fe t’ha salvat.

La vinguda del Regne

²⁰Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: —El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible, ²¹ni tampoc podran dir: “És aquí” o “És allà”. El Regne de Déu és enmig vostre. ²²Després digué als deixebles: —Vindran temps que desitjareu veure un de sol dels dies del Fill de l’home, però no el veureu. ²³Us diran: “És aquí” o “És allà”. No correu pas a buscar-lo. ²⁴Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia. ²⁵Però primer cal que pateixi molt, i la gent d’aquesta generació l’ha de rebutjar. ²⁶»Tal com va passar en els dies de Noè, passarà en els dies del Fill de l’home: ²⁷menjaven i bevien, i prenien muller i marit, fins al dia mateix que Noè va entrar a l’arca. Vingué el diluvi i tots van morir. ²⁸Igualment va passar en els dies de Lot: menjaven i bevien, compraven i venien, plantaven i construïen, ²⁹però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir. ³⁰Així passarà també el dia que el Fill de l’home es manifesti. ³¹Aquell dia, el qui sigui al terrat i tingui les coses dintre casa, que no baixi a endur-se-les; igualment, el qui sigui al camp, que no torni enrere. ³²Recordeu-vos de la dona de Lot. ³³Qui busqui de conservar la vida, la perdrà, però el qui la perdi, la conservarà. ³⁴»Jo us dic que aquella nit n’hi haurà dos en un mateix llit: l’un serà pres i l’altre deixat; ³⁵n’hi haurà dues molent juntes: l’una serà presa i l’altra deixada. ³⁶(36) ³⁷Ells li preguntaren: —On serà això, Senyor? Jesús els respongué: —On hi ha el cadàver, s’hi apleguen els voltors.

Paràbola del jutge i la viuda

¹Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir: ²—En una ciutat hi havia un jutge que no tenia temor de Déu ni consideració pels homes. ³A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: »—Fes-me justícia contra l’home amb qui tinc un plet. ⁴»Durant molts dies el jutge no en feia cas, però finalment va pensar: “Jo no tinc temor de Déu ni consideració pels homes, ⁵però aquesta viuda m’amoïna tant que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més.” ⁶I el Senyor va afegir: —Fixeu-vos què diu aquest jutge, que és injust. ⁷¿I Déu no farà justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia? ¿Els tindrà esperant? ⁸Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però el Fill de l’home, quan vingui, ¿trobarà fe a la terra?

Paràbola del fariseu i el publicà

⁹Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres: ¹⁰—Dos homes van pujar al temple a pregar: l’un era fariseu i l’altre publicà. ¹¹»El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: “Déu meu, et dono gràcies perquè no soc com els altres homes, lladres, injustos, adúlters, ni soc tampoc com aquest publicà. ¹²Dejuno dos dies cada setmana i dono la desena part de tot el que guanyo o adquireixo.” ¹³»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que soc un pecador.” ¹⁴»Jo us dic que aquest va baixar perdonat a casa seva, i no l’altre; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Jesús i els infants

¹⁵Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven. ¹⁶Jesús feu acostar els infants i digué: —Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells. ¹⁷En veritat us ho dic: qui no aculli el Regne de Déu com l’acull un infant, no hi entrarà pas.

L’home ric

¹⁸Un home important li va preguntar: —Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna? ¹⁹Jesús li digué: —Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. ²⁰Ja saps els manaments: No cometis adulteri, no matis, no robis, no acusis ningú falsament, honra el pare i la mare. ²¹Ell va dir: —Tot això ho he complert des de jove. ²²Jesús, en sentir-ho, li digué: —Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me. ²³Quan va sentir això, aquell home es posà tot trist, perquè era molt ric. ²⁴Jesús, en veure’l entristit, digué: —Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu! ²⁵És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu. ²⁶Els qui escoltaven van dir: —Si és així, qui pot salvar-se? ²⁷Ell respongué: —Allò que és impossible als homes, és possible a Déu. ²⁸Llavors Pere va dir: —Mira, nosaltres hem deixat el que teníem i t’hem seguit. ²⁹Jesús els digué: —En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills, ³⁰rebrà molt més en el temps present i, en el món futur, la vida eterna.

Jesús anuncia per tercera vegada la seva mort i resurrecció

³¹Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué: —Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home: ³²serà posat en mans dels pagans, l’escarniran, l’insultaran, li escopiran, ³³l’assotaran i el mataran; però el tercer dia ressuscitarà. ³⁴Ells no van comprendre res d’això: el sentit d’aquell llenguatge els resultava amagat i no entenien què volia dir.

Guarició d’un cec prop de Jericó

³⁵Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat. ³⁶En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò. ³⁷Li feren saber que passava Jesús de Natzaret. ³⁸Llavors començà a cridar: —Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi! ³⁹La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi! ⁴⁰Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà: ⁴¹—Què vols que faci per tu? Ell respongué: —Senyor, fes que hi vegi. ⁴²Jesús li digué: —Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat. ⁴³A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.

Jesús i Zaqueu

¹Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat. ²Hi havia un home que es deia Zaqueu. Era cap de publicans, i era ric. ³Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura. ⁴Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí. ⁵Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: —Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva. ⁶Ell baixà de pressa i el va acollir amb alegria. ⁷Tots els qui ho van veure murmuraven i deien: —Ha anat a allotjar-se a casa d’un pecador. ⁸Però Zaqueu, dret davant el Senyor, li digué: —Senyor, dono als pobres la meitat dels meus béns, i als qui he exigit més diners del compte, els en restitueixo quatre vegades més. ⁹Jesús li digué: —Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham. ¹⁰El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

Paràbola de les mines

¹¹Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent. ¹²Per això digué: —Un home de família noble havia d’anar-se’n en un país llunyà per rebre-hi la dignitat reial i després tornar. ¹³Llavors va cridar deu dels seus servents i els confià la quantitat de deu mines, una per a cada un. I els va dir: »—Negocieu-hi mentre no torno. ¹⁴»Però els seus conciutadans li tenien odi i van enviar una ambaixada darrere seu a dir: »—No volem que aquest regni damunt nostre. ¹⁵»Quan ell tornà, investit de la dignitat reial, va fer cridar els servents a qui havia confiat els diners, per saber quin rendiment n’havien tret. ¹⁶Es presentà el primer i digué: »—Senyor, la teva mina n’ha produïdes deu. ¹⁷»Ell li respongué: »—Molt bé, ets un bon servent! Has estat fidel en poca cosa: rep ara el govern de deu ciutats. ¹⁸»Vingué després el segon i digué: »—La teva mina, senyor, n’ha produïdes cinc. ¹⁹»Va dir també a aquest: »—Tu, igualment, governa cinc ciutats. ²⁰»Però se’n presentà un altre que digué: »—Senyor, aquí tens la teva mina, que he conservat guardada en un mocador. ²¹Tenia por de tu, perquè ets un home exigent: reclames allò que no has invertit i segues allò que no has sembrat. ²²»Ell li respon: »—Amb les teves mateixes paraules et condemno, servent dolent! Sabies que soc un home exigent, que reclamo allò que no he invertit i sego allò que no he sembrat. ²³Doncs per què no posaves els meus diners al banc i ara que he tornat els hauria recobrat amb els interessos? ²⁴»Aleshores digué als qui eren presents: »—Preneu-li la mina i doneu-la al qui en té deu. ²⁵»Ells li contestaren: »—Senyor, si ja té deu mines! ²⁶»Ell replicà: »—Us ho asseguro: a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda. ²⁷I a aquests enemics meus, que no em van voler per rei, porteu-los aquí i degolleu-los davant meu.

Entrada de Jesús a Jerusalem

²⁸Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem. ²⁹Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles ³⁰amb aquest encàrrec: —Aneu al poble d’aquí al davant. Quan hi entrareu, trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat mai. Deslligueu-lo i porteu-lo. ³¹I si algú us preguntava per què el deslligueu, responeu: “El Senyor l’ha de menester.” ³²Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit. ³³Mentre deslligaven el pollí, els seus amos els digueren: —Per què el deslligueu? ³⁴Ells respongueren: —El Senyor l’ha de menester. ³⁵Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús. ³⁶Mentre ell avançava, molts estenien els seus mantells pel camí. ³⁷Quan ja s’acostava a la baixada de la muntanya de les Oliveres, tota la multitud dels deixebles, plens d’alegria, començaren a lloar Déu amb grans crits per tots els miracles que havien vist, ³⁸i deien: — Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures! ³⁹Alguns dels fariseus que es trobaven entre la multitud li digueren: —Mestre, renya els teus deixebles. ⁴⁰Ell respongué: —Us ho asseguro: si aquests callen, cridaran les pedres. ⁴¹Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella ⁴²i digué: —Tant de bo que en el dia d’avui també tu haguessis reconegut allò que et porta la pau! Però ara és amagat als teus ulls. ⁴³Vindran dies que els teus enemics construiran al teu voltant un mur de setge, t’encerclaran i t’atacaran per tots costats; ⁴⁴et destruiran, a tu i als teus fills, i no hi deixaran pedra sobre pedra, perquè no has sabut reconèixer el temps en què eres visitada.

Ministeri de Jesús a Jerusalem. Passió, mort, resurrecció i ascensió (19,45-24,53)

Purificació del temple

⁴⁵Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors. ⁴⁶Els deia: —Diu l’Escriptura: El meu temple serà casa d’oració , però vosaltres n’heu fet una cova de lladres. ⁴⁷Cada dia ensenyava en el temple. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els principals del poble buscaven de fer-lo morir, ⁴⁸però no sabien com fer-s’ho, perquè tot el poble estava pendent d’ell i l’escoltava.

L’autoritat de Jesús

¹Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables ²i li preguntaren: —Digues-nos amb quina autoritat fas tot això. Qui te l’ha donada, aquesta autoritat? ³Ell els replicà: —Jo també us faré una pregunta. Digueu-me: ⁴el baptisme de Joan, ¿venia de Déu o dels homes? ⁵Ells discutien i es deien: —Si responem que venia de Déu, ens preguntarà: “Doncs per què no el vau creure?” ⁶Però si diem que venia dels homes, tot el poble ens apedregarà, perquè estan convençuts que Joan era un profeta. ⁷Per això van respondre que no ho sabien. ⁸Llavors Jesús els digué: —Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.

Paràbola dels vinyaters homicides

⁹I es posà a explicar al poble aquesta paràbola: —Un home va plantar una vinya , la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny per una llarga temporada. ¹⁰Quan va ser el temps, envià un servent als vinyaters perquè li donessin la part que li corresponia del fruit de la vinya; però els vinyaters el van apallissar i el van despatxar amb les mans buides. ¹¹L’amo els envià encara un altre servent, però a aquest també el van apallissar i ultratjar i el van despatxar amb les mans buides. ¹²Els en va enviar encara un tercer, i també a aquest se’l van treure de sobre després de malferir-lo. ¹³Llavors l’amo de la vinya es va dir: “Què faré ara? Els enviaré el meu fill, el meu estimat: de segur que a ell el respectaran.” ¹⁴Però quan els vinyaters el van veure, es digueren entre ells: “Aquest és l’hereu: matem-lo i l’heretat serà nostra.” ¹⁵El van treure fora de la vinya i el van matar. »Què els farà, doncs, l’amo de la vinya? ¹⁶Vindrà, farà morir aquests vinyaters i donarà la vinya a uns altres. Els qui escoltaven van exclamar: —Això mai! ¹⁷Llavors Jesús se’ls mirà i els digué: —Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal ? ¹⁸Tothom qui caigui sobre aquesta pedra quedarà trossejat, i aquell sobre qui la pedra caigui quedarà fet miques. ¹⁹Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.

El tribut al Cèsar

²⁰Aleshores ells, per posar-li un parany, li van enviar uns homes que, fingint-se gent de bé, l’atrapessin en alguna paraula comprometedora i així pogués ser entregat a l’autoritat i a la jurisdicció del governador romà. ²¹Li van fer aquesta pregunta: —Mestre, sabem que parles i ensenyes amb rectitud i que no fas distinció de persones, sinó que ensenyes realment el camí de Déu. ²²Digues-nos: ¿Ens és permès o no de pagar tribut al Cèsar? ²³Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué: ²⁴—Ensenyeu-me un denari: ¿de qui són la imatge i la inscripció? Ells li respongueren: —Del Cèsar. ²⁵Jesús els digué: —Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. ²⁶Així no pogueren atrapar-lo en cap paraula comprometedora davant el poble i, sorpresos de la seva resposta, van callar.

Els saduceus i la resurrecció

²⁷Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat: ²⁸—Mestre, Moisès ens va prescriure que, si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la viuda per donar descendència al germà difunt . ²⁹Doncs bé, hi havia set germans. El primer es va casar, i va morir sense fills. ³⁰També el segon ³¹i el tercer es van casar amb aquella dona, i així fins al setè: tots van morir sense deixar fills. ³²Finalment va morir també la dona. ³³Així, doncs, quan arribi la resurrecció, de quin dels set serà muller, si tots set s’hi havien casat? ³⁴Jesús els respongué: —Els qui viuen en aquest món es casen, ³⁵però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit; ³⁶com que són fills de la resurrecció, ja no poden morir: són com els àngels i són fills de Déu. ³⁷»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob . ³⁸Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen. ³⁹Llavors alguns mestres de la Llei li digueren: —Mestre, has respost bé. ⁴⁰I ja no s’atrevien a preguntar-li res més.

El Messies, fill de David

⁴¹Aleshores ell els va preguntar: —Com és que diuen que el Messies ha de ser fill de David? ⁴²David mateix diu en el llibre dels Salms: » El Senyor digué al meu Senyor: Seu a la meva dreta, ⁴³mentre poso els enemics com a escambell dels teus peus. ⁴⁴»Per tant, si David l’anomena Senyor, com pot ser fill seu?

Acusacions contra els mestres de la Llei

⁴⁵Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles: ⁴⁶—Aneu alerta amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, busquen que la gent els saludi a les places i que els facin ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els banquets. ⁴⁷Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això aquests seran judicats amb més rigor.

L’ofrena d’una viuda pobra

¹Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor. ²Va veure també una viuda molt pobra que hi tirava dues petites monedes de coure, ³i digué: —Us asseguro amb tota veritat que aquesta viuda pobra ha tirat més que tots els altres. ⁴Tots aquests han donat com a ofrena el que els sobrava; ella, en canvi, ha donat el que necessitava, tot el que tenia per a viure.

Jesús anuncia la destrucció del temple

⁵Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué: ⁶—De tot això que contempleu, vindran dies que no en quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.

Començament de les calamitats

⁷Llavors li preguntaren: —Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir? ⁸Ell digué: —Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: “Soc jo”, i també: “El temps s’acosta.” No aneu darrere d’ells. ⁹Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us espanteu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida. ¹⁰Després els va dir: —Un poble s’alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; ¹¹hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel. ¹²»Però abans de tot això us agafaran i us perseguiran; us portaran a les sinagogues i a les presons i us faran comparèixer davant els reis i els governadors per causa del meu nom. ¹³Serà una ocasió de donar testimoni. ¹⁴Estigueu decidits a no preparar-vos la defensa: ¹⁵jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir. ¹⁶Sereu traïts fins i tot pels vostres pares, germans, parents i amics, i en mataran alguns de vosaltres. ¹⁷Tothom us odiarà per causa del meu nom. ¹⁸Però no es perdrà ni un sol cabell del vostre cap. ¹⁹Amb la vostra perseverança salvareu la vida.

La gran tribulació

²⁰»Quan veureu que les legions encerclen Jerusalem, sapigueu que s’acosta la seva devastació. ²¹Llavors, els qui es trobin a Judea, que fugin a les muntanyes; els qui siguin dintre la ciutat, que l’abandonin, i els qui es trobin al camp, que no entrin a la ciutat, ²²perquè haurà vingut el temps de donar comptes, i tot allò que diuen les Escriptures es complirà. ²³Ai de les qui esperin un fill o el criïn aquells dies! Perquè caurà una gran calamitat sobre el país i s’estendrà la indignació contra aquest poble: ²⁴cauran víctimes de l’espasa o seran enduts captius per totes les nacions, i Jerusalem serà trepitjada pels pagans, fins que el temps dels pagans s’haurà complert.

La vinguda del Fill de l’home

²⁵»Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. ²⁶La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran . ²⁷Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. ²⁸Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.

La lliçó de la figuera

²⁹Els digué una paràbola: —Mireu la figuera i els altres arbres: ³⁰quan veieu que comencen a brotar, coneixeu que l’estiu ja és a prop. ³¹Igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que és a prop el Regne de Déu. ³²En veritat us dic que no passarà aquesta generació sense que tot això hagi succeït. ³³El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.

Exhortació a vetllar

³⁴»Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, ³⁵que caurà sobre tots els habitants de la terra. ³⁶Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de succeir i presentar-vos sense temor davant el Fill de l’home. ³⁷De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres. ³⁸I, de bon matí, tot el poble es reunia amb ell al temple per escoltar-lo.

Complot contra Jesús

¹S’acostava la festa dels Àzims, anomenada la Pasqua. ²Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble. ³Llavors Satanàs va entrar dins de Judes, l’anomenat Iscariot, que era del grup dels Dotze. ⁴Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús. ⁵Ells se’n van alegrar i convingueren de donar-li diners. ⁶Judes s’hi comprometé i buscava l’ocasió d’entregar-los-el sense que es produís un avalot de la gent.

Preparatius del sopar pasqual

⁷Va arribar el dia dels Àzims en què s’havia de sacrificar l’anyell pasqual. ⁸Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: —Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual. ⁹Ells li preguntaren: —On vols que el preparem? ¹⁰Els digué: —Entrant a la ciutat, vindrà a trobar-vos un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo fins a la casa on entri ¹¹i digueu a l’amo de la casa: “El Mestre et diu: On tens la sala on haig de menjar el sopar pasqual amb els meus deixebles?” ¹²Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran parada amb estores i coixins. Prepareu allí el sopar. ¹³Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.

L’últim sopar

¹⁴Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols ¹⁵i els digué: —Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual abans de la meva passió! ¹⁶Perquè us asseguro que ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. ¹⁷Llavors prengué una copa, digué l’acció de gràcies i afegí: —Preneu això i repartiu-vos-ho, ¹⁸perquè us asseguro que des d’ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. ¹⁹Després prengué el pa, digué l’acció de gràcies, el partí i els el donà tot dient: —Això és el meu cos, entregat per vosaltres. Feu això, que és el meu memorial. ²⁰I, havent sopat, feu igualment amb la copa, tot dient: —Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres. ²¹Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. ²²El Fill de l’home fa el seu camí, com havia estat fixat per endavant, però ai de l’home que el traeix! ²³Llavors començaren a preguntar-se l’un a l’altre quin d’ells seria capaç de fer una cosa així.

Discussió sobre qui és el més important

²⁴Després hi hagué entre ells una discussió sobre quin havia de ser tingut pel més important. ²⁵Jesús els digué: —Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors. ²⁶Però vosaltres no heu de ser pas així: el més important entre vosaltres ha d’ocupar el lloc del més jove, i el qui mana, el lloc del qui serveix. ²⁷Perquè, ¿qui és més important, el qui seu a taula o el qui serveix? ¿No ho és el qui seu a taula? Doncs jo, enmig de vosaltres, soc com el qui serveix. ²⁸»Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, ²⁹i així com el meu Pare m’ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: ³⁰menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, i us asseureu en trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.

Anunci de les negacions de Pere

³¹»Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com qui garbella blat, ³²però jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. I tu, quan t’hauràs penedit, enforteix els teus germans. ³³Pere li digué: —Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort. ³⁴Però Jesús li respongué: —T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.

Bossa, sarró i espasa

³⁵Després els digué: —Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: —No res. ³⁶Ell els digué: —Doncs ara, el qui tingui una bossa, que la prengui, i que faci el mateix el qui tingui un sarró. I el qui no tingui espasa, que es vengui el mantell i se’n compri una. ³⁷Perquè us asseguro que s’ha de complir en mi allò que està escrit: Ha estat comptat entre els malfactors . Tot el que es refereix a mi s’està complint. ³⁸Ells digueren: —Senyor, aquí hi ha dues espases. Ell els respongué: —Ja n’hi ha prou!

Pregària de Jesús a la muntanya de les Oliveres

³⁹Llavors sortí i se’n va anar, com de costum, a la muntanya de les Oliveres. El seguiren també els deixebles. ⁴⁰Arribat al lloc, els digué: —Pregueu demanant de no caure en la temptació. ⁴¹Després se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava ⁴²dient: —Pare, si ho vols, aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva voluntat, sinó la teva. ⁴³Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava. ⁴⁴Ple d’angoixa, pregava més intensament, i la seva suor era com gotes de sang que caiguessin fins a terra. ⁴⁵Quan s’aixecà de la pregària, anà cap als deixebles i els va trobar adormits de la tristor. ⁴⁶Els digué: —Per què dormiu? Aixequeu-vos i pregueu, per no caure en la temptació.

Jesús és detingut

⁴⁷Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo. ⁴⁸Jesús li digué: —Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home? ⁴⁹Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: —Senyor, ¿ataquem amb l’espasa? ⁵⁰I un d’ells va donar un cop d’espasa al criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. ⁵¹Però Jesús va dir: —Deixeu-los fer! I tocant-li l’orella, el va guarir. ⁵²Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo: —Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler. ⁵³Mentre era amb vosaltres al temple cada dia, no vau gosar detenir-me. Però aquesta és la vostra hora: l’hora del poder de les tenebres.

Negacions de Pere

⁵⁴El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. ⁵⁵Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. ⁵⁶Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: —Aquest home també hi anava, amb ell. ⁵⁷Pere ho negà: —No, dona; no el conec de res. ⁵⁸Poc després, un altre el va veure i digué: —Tu també ets d’ells. Pere contestà: —No, home; no ho soc pas. ⁵⁹Cosa d’una hora més tard, un altre s’hi entossudí: —És veritat, aquest també era amb ell: si fins i tot és galileu! ⁶⁰Però Pere va replicar: —No, home; no sé de què parles. A l’instant, mentre encara ell parlava, va cantar un gall. ⁶¹Llavors el Senyor va girar-se i mirà Pere; i Pere es recordà de les paraules que el Senyor li havia dit: «Avui, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» ⁶²I així que va ser fora, va plorar amargament.

Burles de la guàrdia del temple

⁶³Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. ⁶⁴Van tapar-li la cara i li preguntaven: —Fes de profeta! Digue’ns qui t’ha pegat! ⁶⁵I proferien contra ell moltes altres injúries.

Jesús davant el Sanedrí

⁶⁶En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell ⁶⁷i li digueren: —Si ets el Messies, digue’ns-ho. Ell els respongué: —Si us dic que sí, no em creureu, ⁶⁸i si us faig preguntes, no em respondreu. ⁶⁹Però des d’ara el Fill de l’home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós. ⁷⁰Llavors tots van dir: —Per tant, tu ets el Fill de Déu! Jesús els contestà: —Vosaltres dieu que ho soc. ⁷¹Ells van dir: —Per què necessitem el testimoni d’algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels seus propis llavis?

Jesús davant de Pilat

¹Aleshores es va aixecar tota l’assemblea i el dugueren a Pilat. ²I van començar així la seva acusació contra ell: —Hem trobat aquest home que esgarria el nostre poble, prohibeix de pagar tributs al Cèsar i diu que és el Messies, el rei. ³Pilat el va interrogar: —¿Tu ets el rei dels jueus? Ell li respongué: —Tu ho dius. ⁴Pilat digué als grans sacerdots i a la gent: —No trobo res en aquest home per a poder-lo inculpar. ⁵Però ells insistien: —Revolta el poble amb les seves doctrines per tot el país dels jueus, des de Galilea, on va començar, fins aquí.

Jesús davant d’Herodes

⁶Pilat, en sentir això, preguntà si aquell home era galileu. ⁷Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús. ⁸Herodes es va alegrar molt de veure’l. Feia temps que en tenia ganes, perquè sentia a parlar d’ell i esperava veure-li fer algun prodigi. ⁹L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res. ¹⁰Mentrestant, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, que també hi eren presents, l’acusaven amb força. ¹¹Finalment, Herodes, amb la seva tropa, el menyspreà i, per escarnir-lo, li va posar una peça de roba llampant, i el tornà a enviar a Pilat. ¹²Aquell mateix dia, Herodes i Pilat, que abans estaven renyits, es reconciliaren.

Jesús, condemnat a mort

¹³Pilat va convocar els grans sacerdots, els altres dirigents i el poble, ¹⁴i els digué: —M’heu presentat aquest home com un que desencamina el poble. Jo he procedit a interrogar-lo davant vostre i no he trobat res en les vostres acusacions per a poder-lo inculpar; ¹⁵ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort. ¹⁶El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. ¹⁷(17) ¹⁸Llavors tots alhora es posaren a cridar: —Mata’l, aquest! Deixa’ns lliure Barrabàs! ¹⁹Barrabàs estava tancat a la presó per uns disturbis ocorreguts a la ciutat i per assassinat. ²⁰Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús. ²¹Però ells cridaven: —Crucifica’l, crucifica’l! ²²Per tercera vegada Pilat els digué: —Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure. ²³Però ells insistien, demanant amb grans crits que el crucifiquessin. I la seva cridòria anava imposant-se. ²⁴Llavors Pilat decidí de satisfer la seva petició: ²⁵va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.

Crucifixió de Jesús

²⁶Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell. ²⁷El seguia una gran gentada del poble, i també moltes dones que feien mostres de dol i el planyien. ²⁸Jesús es girà cap a elles i els digué: —Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills. ²⁹Perquè venen dies que la gent dirà: “Sortoses les estèrils, les entranyes que no han engendrat i els pits que no han criat.” ³⁰Llavors començaran a dir a les muntanyes: “Caieu damunt nostre!”, i als turons: “Cobriu-nos!” ³¹Perquè, si tracten així l’arbre verd, què en serà, del sec? ³²En portaven també dos més, que eren criminals, per executar-los amb ell. ³³Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra. ³⁴Jesús deia: —Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus . ³⁵El poble era allà mirant-ho, però les autoritats se’n reien dient: —Ell que va salvar-ne d’altres, que se salvi a si mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit! ³⁶També l’escarnien els soldats; se li acostaven a oferir-li vinagre ³⁷i deien: —Si ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix! ³⁸Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «Aquest és el rei dels jueus.» ³⁹Un dels criminals penjats a la creu l’injuriava dient: —¿No ets el Messies? Doncs salva’t a tu mateix i a nosaltres! ⁴⁰Però l’altre, renyant-lo, li respongué: —¿Tu tampoc no tens temor de Déu, tu que sofreixes la mateixa pena? ⁴¹I nosaltres la sofrim justament, perquè rebem el que mereixen els nostres actes. Aquest, en canvi, no ha fet res de mal. ⁴²I deia: —Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne. ⁴³Jesús li digué: —En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.

Mort de Jesús

⁴⁴Era ja cap al migdia quan es va estendre per tota la terra una foscor que va durar fins a les tres de la tarda: ⁴⁵el sol s’havia amagat. Llavors la cortina del santuari s’esquinçà pel mig. ⁴⁶Jesús va cridar amb tota la força: —Pare, a les teves mans confio el meu esperit . I havent dit això, va expirar. ⁴⁷Quan el centurió veié el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: —Realment, aquest home era innocent. ⁴⁸Tota la gent que s’havia aplegat per a aquell espectacle, després de veure el que havia passat, se’n tornaven donant-se cops al pit. ⁴⁹S’estaven allà, a distància, tots els seus coneguts i les dones que l’havien seguit des de Galilea i que ara s’ho miraven.

Sepultura de Jesús

⁵⁰Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, ⁵¹però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. ⁵²Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. ⁵³Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú. ⁵⁴Era el capvespre del dia de la preparació, a punt de començar el dissabte. ⁵⁵Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús. ⁵⁶Després se’n tornaren i prepararen olis aromàtics i perfums. I durant el dissabte van observar el repòs que la Llei prescrivia.

El sepulcre buit

¹El primer dia de la setmana —el diumenge —, molt de matí, les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat, ²i van trobar que la pedra havia estat apartada del sepulcre. ³Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor. ⁴Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits resplendents. ⁵Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: —Per què busqueu entre els morts aquell qui viu? ⁶No és aquí: ha ressuscitat. Recordeu què us va dir quan encara era a Galilea: ⁷“Cal que el Fill de l’home sigui entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el tercer dia.” ⁸Elles van recordar aquestes paraules de Jesús. ⁹Llavors se’n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres. ¹⁰Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaven als apòstols, ¹¹però les seves paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. ¹²Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.

Els deixebles d’Emmaús

¹³Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es troba a onze quilòmetres de Jerusalem, ¹⁴i conversaven entre ells de tot el que havia passat. ¹⁵Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, ¹⁶però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo. ¹⁷Jesús els preguntà: —Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist, ¹⁸i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué: —¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies? ¹⁹Els preguntà: —Què hi ha passat? Li contestaren: —El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: ²⁰els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar. ²¹Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel; però ara, amb tot això, ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses. ²²És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, ²³no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. ²⁴Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas. ²⁵Aleshores Jesús els digué: —Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes! ²⁶¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria? ²⁷Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell. ²⁸Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà. ²⁹Però ells van insistir amb força dient-li: —Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar. I va entrar per quedar-se amb ells. ³⁰Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava. ³¹Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant. ³²I es van dir l’un a l’altre: —¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures? ³³Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells, ³⁴que els van dir: —Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó! ³⁵També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.

Jesús s’apareix als deixebles

³⁶Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: —Pau a vosaltres. ³⁷Ells es van espantar i, amb l’esglai, es pensaven que veien un esperit. ³⁸Jesús els digué: —Per què esteu torbats? Per què us venen al cor aquests dubtes? ³⁹Mireu-me les mans i els peus: soc jo mateix. Palpeu-me i mireu. Els esperits no tenen carn i ossos, com veieu que jo tinc. ⁴⁰I mentre deia això els va mostrar les mans i els peus. ⁴¹Però com que de tanta alegria no s’ho acabaven de creure i estaven tots sorpresos, els digué: —¿Teniu aquí res per a menjar? ⁴²Llavors li van donar un tros de peix a la brasa. ⁴³El prengué i se’l va menjar davant d’ells. ⁴⁴Després els digué: —Això és el que us vaig dir quan encara era amb vosaltres: “Cal que es compleixi tot el que hi ha escrit de mi en la Llei de Moisès, en els Profetes i en els Salms.” ⁴⁵Llavors els obrí l’enteniment perquè comprenguessin el sentit de les Escriptures. ⁴⁶Els digué: —Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts, ⁴⁷i cal predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. ⁴⁸Vosaltres en sou testimonis. ⁴⁹I jo faré venir damunt vostre aquell que el meu Pare ha promès. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu revestits de la força que us vindrà de dalt.

Ascensió de Jesús

⁵⁰Després se’ls endugué fora, fins a prop de Betània, i, alçant les mans, els va beneir. ⁵¹I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel. ⁵²Ells el van adorar. Després se’n tornaren a Jerusalem plens d’una gran alegria. ⁵³I contínuament eren al temple beneint Déu.