Catena Aurea · els Pares de l'Església

Joan 1,16-17

Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →

I de la seva plenitud rebem nosaltres tot, i gràcia per gràcia. Perquè la llei va ser donada per Moisès, mes la gràcia i la veritat va ser feta per Jesucrist. (vv. 16-17)

Orígens

Aquestes paraules no es van proferir referint-se a la persona del Baptista que dóna testimoniatge de Crist. I s'enganyen molts creient que des d'aquí fins on diu: "El mateix ho va explicar", es parla de Sant Joan Apòstol. Però seria violentar el text i falta d'il·lació lògica el que -sobtadament i fora de raó- s'interrompessin les paraules del Baptista per les del deixeble. I bé clar es veu pel context per a tot aquél que sàpiga percebre l'enllaç de les idees. Per això, doncs, havia dit: "Ha estat engendrat abans que jo, perquè era primer que jo". D'això dedueixo o entenc que L'és anterior a mi mateix, perquè el mateix jo que els profetes hem rebut de la seva plenitud una gràcia després d'una altra gràcia, atès que també aquéllos van arribar, després de les figures i per obra de l'Esperit, a l'adquisició de la veritat. D'aquí també que, en virtut de la mateixa plenitud, hàgim comprès que si bé la Llei ha estat donada per mitjà de Moisès, la gràcia i la veritat ha estat, no ja donada, sinó produïda per Jesucrist. El Pare, certament, dóna la Llei servint-se de Moisès, i obra la gràcia i la veritat per Jesucrist. Però si Jesús diu: "Jo sóc la veritat" ( Jn 14,6), com per Jesús s'ha d'obrar la veritat? Cal entendre en això que de cap manera ha estat obrada per Jesucrist ni per algun altre ser, aquella veritat substancial i primària a la qual s'ajusten, per via d'imatge, totes les altres veritats secundàries en raó de veritat, sinó que la veritat obrada per Jesucrist és aquélla que resplendia en Sant Pau i en els apòstols.

Crisóstomo, in Ioannem, hom. 13

Sant Joan Evangelista confirma el testimoniatge del Baptista amb el seu propi testimoniatge, dient: "I de la plenitud del tots hem rebut", etc. En tal cas, no són paraules del precursor sinó del deixeble, que significarien: També nosaltres dotze i la munió tota dels fidels, els que ara existeixen i hauran d'existir, participem de la plenitud de la seva gràcia.

Sant Agustí, in Ioannem, tract. 3, sparsim

Però quin heu rebut? Una gràcia per una altra gràcia. I jo no sé què vol donar-nos a entendre quan ens diu que hem participat de la plenitud de la seva gràcia en primer terme, i després que hem rebut una gràcia per una altra gràcia. Quina gràcia hem rebut primer? La fe. I es diu gràcia perquè se dóna gratis. El pecador va rebre aquesta primera gràcia perquè se li perdonessin tots els seus pecats. I després va rebre una gràcia per una altra gràcia. Això és per aquesta gràcia, segons la qual vivim de la fe, haurem de rebre una altra, això és la vida eterna. La vida com el premi de la fe (perquè la mateixa fe és gràcia). I la vida eterna és eterna. Per tant és la gràcia que es concedeix en virtut d'aquella gràcia. Aquesta no existia en l'Antic Testament, perquè la Llei amenaçava i no oferia ajuda; manava, i no curava; assenyalava la malaltia, però no la llevava, sinó que preparava per a presentar-se al metge que havia de venir amb la gràcia i la veritat. Per això segueix: "Perquè la Llei va ser donada per Moisès; mes la gràcia i la veritat va ser feta per Jesucrist". La mort del nostre Senyor va matar la mort temporal i eterna. Ella és la gràcia que ha estat promesa i no manifestada en la Llei.

Crisóstomo, in Ioannem, hom. 13, sparsim

Hem rebut una gràcia per una altra. Això és, una nova a canvi d'una altra vella. Així com hi ha una justícia i una altra justícia, una adopció i una altra adopció, una circumcisió i una altra circumcisió; així hi ha una gràcia i una altra gràcia. La primera és com la figura, la segona és com la realitat. Va donar a conèixer tot això per a demostrar que els jueus se salvaven per la gràcia, però que tots nosaltres també som salvats amb la gràcia. Va ser, per tant, un acte de caritat i de gràcia rebre la Llei. Pel que quan va dir: "Gràcia per gràcia", va manifestar la magnitud relativa dels beneficis concedits, afegint: "Perquè la Llei va ser donada per Moisès, mes la gràcia", etc. I més endavant, comparant-se el Baptista amb Jesucrist, diu: "Ha estat engendrat abans que jo". Mes l'Evangelista compara també a Jesucrist amb aquél que en aquell temps era per als jueus objecte de major admiració fins i tot que el mateix Baptista, això és, amb Moisès. I vegeu la seva prudència; no fa comparació de les persones, sinó de les coses, oposant la gràcia i la veritat a la Llei. I a això afegeix: "Ha estat donada" (la qual cosa suposa oficis de servidor); mes a aquest "Ha estat feta" (la qual cosa és propi d'un rei, que tot el fa amb pròpia facultat). Diem que amb gràcia, perquè amb potestat perdonava tots els pecats. Amb veritat perquè confirmava els dons de la seva benignitat, ostentant-se aquesta gràcia, ora pel do del seu baptisme, ja per l'adopció que de nosaltres fa l'Esperit, ja, finalment, per una altra multitud de coses. Coneixerem millor la veritat si coneixem les figures de la Llei antiga. Totes aquelles coses que havien de complir-se en el Nou Testament les va complir Jesucrist amb la seva vinguda, per la qual cosa la figura ha estat donada per Moisès i la veritat ha estat feta per Jesucrist.

Sant Agustí, De Trin., 13, 19

Hem de comparar la gràcia amb la ciència i la veritat amb la saviesa. En les coses temporals es troba aquella summa gràcia, perquè en Crist l'home es va unir amb Déu en unitat de persona. I en les coses eternes, la summa veritat s'atribueix rectament al Verb de Déu.

Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.