Joan 1,47-51
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
47-51
Va veure Jesús a Nathanael, que venia a buscar-li, i va dir d'ell: "Heus aquí un veritable israelita, en qui no hi ha engany". Nathanael li va dir: "D'on em coneixes?" Va respondre Jesús, i li va dir: "Abans que Felipe et cridés, quan estaves sota la figuera, et vaig veure". Nathanael li va respondre, i va dir: "Maestro, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel". Jesús va respondre, i li va dir: "Perquè et vaig dir que et vaig veure sota la figuera, creïs: majors coses que aquestes veuràs". I li va dir: "En veritat, en veritat us dic que veureu el cel obert i els àngels de Déu pujar i descendir sobre el Fill de l'home". (vv. 47-51)
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 19
Natanael, al no donar crèdit al fet que el Crist procedís de Natzaret, va demostrar el respecte i zel que li inspiraven les Sagrades Escriptures. I al no rebutjar l'afirmació del qual li ho havia anunciat, va demostrar el gran desig que tenia de veure a Jesucrist, sabent que Felipe podia haver-se equivocat respecte del lloc. Per això segueix: "Va veure Jesús a Nathanael que venia a buscar-li, i va dir d'ell: heus aquí un veritable israelita, en qui no hi ha engany". No convenia reprendre-li, tot i que havia pronunciat paraules de dubte. Havia examinat els profetes més que Felipe i per això diu: "Veritable israelita, en qui no hi ha engany", perquè no deia cap cosa per a adular ni per a excitar l'odi.
Sant Agustí, in Ioannem, tract. 7
Què significa en el qual no hi ha engany? Potser no tenia pecat, o no necessitava del metge? De cap mode; cap ha nascut en una condició que no necessiti d'aquell metge. Mes es diu que hi ha engany quan es fa el contrari del que s'aparenta. Perquè com no hi havia engany en ell? Així succeeix amb el pecador que confessa ser-ho; però si és pecador i es presenta com a just, hi ha engany en la seva boca. Mes de Natanael no va dir que no era pecador sinó que va lloar la confessió del seu pecat.
Teofilacto
Però Natanael, malgrat haver estat lloat, no va tenir fe de seguida, sinó que va esperar encara, volent conèixer les coses amb més evidència i consulta. Per això continua: "Natanael li va dir: D'on em coneixes?"
Crisóstomo, ut sup
El pregunta com a home, i Jesús li respon com Déu. Prossegueix: "Va respondre Jesús, i li va dir: abans que Felipe et cridés, et vaig veure". No li havia vist com a home sinó com Déu, coneixent-li perfectament. Va dir: et vaig veure, això és, vaig veure els teus costums. Li diu també: "Quan estaves sota la figuera", perquè llavors ningú es trobava allí sinó únicament Felipe i Natanael. I per això es diu que, quan ho va veure al lluny, va dir: "Heus aquí un veritable israelita", perquè es comprengui que abans que Felipe s'acostés, havia dit Jesús aquestes paraules perquè no hi hagués cap sospita sobre el testimoniatge de Jesucrist. Mas Jesús no va voler dir: "no sóc de Natzaret com t'ha dit Felipe, sinó de Betlem", per a evitar tota ombra de contradicció. I ni així i tot hauria demostrat prou que L'era el Crist encara que el demostra clarament pel fet de ser present quan ells departien sota la figuera.
Sant Agustí, ut sup
Hem d'inquirir també el que significa l'arbre de la figuera. Sabem que la figuera va ser maleïda perquè només tenia fulles i mancava de fruit. En el principi del món, quan van pecar Adán i Eva, es van cobrir amb fulles d'aquest arbre. Per tant les fulles de la figuera representen el pecat. Estava Natanael sota la figuera, com a l'ombra de la mort. Com si el Senyor li digués: Oh Israel, que vius sense engany! Oh poble, que vius de la fe! Abans que jo et cridés per mitjà dels meus apòstols, i quan estaves sota la mort, quan tu no em veies, jo et vaig veure.
Sant Gregori, Moralium, 18, 20
O d'una altra manera; quan estaves sota la figuera, et vaig veure; això és, et vaig triar quan estaves a l'ombra de la Llei.
Sant Agustí, De verb. Dg., serm. 40
Es va acordar Natanael que havia estat sota l'ombra de la figuera, on no era present Jesús d'un mode material sinó per coneixement espiritual. Mes com sabia que estava sol sota la figuera va conèixer en allò la divinitat.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 19
I per aquests conceptes, i perquè havia endevinat el que tenia en la intel·ligència i com -quan semblava que parlava contra El- no li va culpar, sinó que li va lloar, va conèixer que era Crist veritable. Per això segueix: "Nathanael li va respondre i va dir: Maestro, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d'Israel". Com dient: Tu ets l'esperat, Tu ets el buscat. Perquè havia rebut una contestació irrecusable va confessar que Jesús era el Crist, manifestant cuidat en la demora anterior, i devoció en la confessió posterior.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 20
Molts dels quals llegeixen això es troben desconcertats, perquè Sant Pere, que va confessar a Jesús com a Fill de Déu després dels seus miracles i de la seva predicació, és beneït per haver rebut del Pare aquella revelació. Però Natanael, que havia dit això abans dels miracles i de la predicació, res va merèixer. La causa d'això consisteix en el fet que tot i que Sant Pere i Natanael diuen el mateix, no ho diuen amb la mateixa intenció, perquè Sant Pere va confessar en veritat que el Fill de Déu era veritable Déu. Però éste ho confessa únicament com a home. Perquè dient-li: "Tu ets el Fill de Déu", va afegir: "Tu ets el Rei d'Israel". I el Fill de Déu no és únicament el Rei d'Israel sinó de tot l'univers. I això també es dedueix del que segueix. Perquè Jesucrist neda va afegir després a Sant Pere, sinó només que, havent trobat perfecta la seva fe, hauria d'aixecar la seva Església sobre aquella confessió. Mes a Natanael, la confessió del qual havia estat deficient en la major part, se li promet la visió de majors coses, en dir: "Perquè et vaig dir que et vaig veure sota la figuera, creïs; mes encara veuràs coses majors", com si digués: T'ha semblat meravellós el que la realitat respongui al que jo he dit, i d'aquí l'haver-me confessat com a Rei d'Israel. I què diràs quan vegis coses majors? I què seran aquestes coses majors, el manifesta quan afegeix: "I els va dir: en veritat us dic, que veureu el cel obert, i els àngels de Déu pujar i descendir sobre el Fill de l'home". Vegeu com ho eleva a poc a poc de les coses de la terra i li fa que no crea únicament que Jesucrist és només home. Aquél a qui els àngels serveixen, com pot ser un pur home? I per això dóna a conèixer que L'és l'amo dels àngels, ja que havien de baixar sobre el propi fill del Rei, i havien de pujar a Déu, com a ministres seus. I en efecte, així va esdevenir en el temps de la seva passió, que van baixar, i en el de la seva resurrecció i ascensió, que van pujar. Però abans d'això, també li van servir quan l'ajudaven, i quan anunciaven el seu naixement. Va provar el futur per mitjà del passat, i per això succeeix que en conèixer el seu poder pel passat, s'accepta amb més facilitat el que El predeia per al futur.
Sant Agustí, De verb. Dg., serm. 40
Recordem la història antiga i veurem que Jacob va veure en somni una escala que des de la terra arribava fins al cel. I el Senyor descansava sobre ella, i els àngels pujaven i baixaven per ella ( Gén 28). Després el mateix Jacob, com va comprendre el que havia vist, va posar una pedra i va vessar oli sobre ella. I quan Jacob va ungir la pedra, va incórrer en idolatria? Va prefigurar, no va adorar. Coneixeu el crisma, perquè coneixeu també a Jesucrist. Aquesta és la pedra que han menyspreat els arquitectes. Per tant, si Jacob va veure l'escala i si va ser anomenat Israel ( Gén 32), i aquest Natanael era israelita, per això el Senyor li va al·ludir molt oportunament al somni de Jacob, com dient: T'he anomenat pel nom d'aquél el somni del qual tu veus realitzat. Veuràs, per tant, obert el cel, i que els àngels de Déu pugen i baixen sobre el Fill de l'home. I si baixen sobre el Fill de l'home i pugen a Déu, és perquè Aquest resideix a dalt i Aquél a baix; a dalt en la seva essència i a baix entre els seus.
Sant Agustí, in Ioannem, tract. 7
Els àngels de Déu són els bons predicadors, perquè prediquen a Jesucrist. Això és, pugen i baixen sobre el Fill de l'home, com a Sant Pau, que va pujar fins al tercer cel, i va baixar a alimentar als petits amb la llet de la seva predicació. Per això va dir: "Majors coses que aquestes veuràs". Perquè és molt més el que el Senyor ens justifiqui quan ens crida que l'haver-nos vist asseguts a l'ombra de la mort. De què ens hauria aprofitat si ens haguéssim quedat on ens va veure? Mes algun es pregunta: per què Natanael, a qui tan considerable testimoniatge va donar el Fill de Déu, no es troba entre els dotze Apòstols? Hem de comprendre que ell era instruït i molt versat en la Llei. Per això no va voler el Senyor col·locar-lo entre els seus deixebles; els va triar ignorants per a confondre al món. I volent humiliar els caps dels superbs, no va buscar oradors, sinó pescadors, perquè del pescador va treure el que havia de manar. El gran Cipriano (de Cartago) va ser orador, però primer havia existit Pedro el pescador, per qui havien de creure no solament l'orador, sinó també l'emperador.