Joan 10,1-6
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-06
"En veritat, en veritat us dic: que el que no entra per la porta en l'aprisco de les ovelles, mes puja d'altra banda, aquél és lladre i salteador. Mes el que entra per la porta, pastor és de les ovelles. A éste obre el porter, i les ovelles senten la seva veu, i a les ovelles pròpies flama pel seu nom, i les treu. I quan ha tret fos les seves ovelles, va davant d'elles; i les ovelles li segueixen, perquè coneixen la seva veu. Mes a l'estrany no li segueixen, abans fugen d'ell, perquè no coneixen la veu dels estranys". Aquest proverbi els va dir Jesús. Mes ells no van entendre el que els deia. (vv. 1-6)
Crisóstomo, in Joanem hom 58
Com el Senyor havia sostingut una disputa sobre la ceguedad dels jueus, a fi que ells no diguessin: no és per nostra ceguedad pel que no ens acostem a tu, sinó que ens apartem com fugint de l'error, vol provar que El no és un impostor, sinó que és el veritable pastor, fixant els senyals que distingeixen al lladre del pastor. I en primer lloc ensenya qui és l'impostor i el lladre, dient: "En veritat, en veritat us dic: que el que no entra per la porta en l'aprisco de les ovelles, mes puja d'altra banda, aquell és lladre i salteador". L'es refereix d'una manera tàcita a tots aquells que van venir abans que L'i als quals vindrien després, a l'anticrist i als falsos cristos. Diu porta a les Escriptures, perquè éstas ensenyen el coneixement de Déu; elles són les que guarden les ovelles i no deixen que s'acostin els llops, tancant l'entrada als heretges. Així, doncs, el que no usa de les Escriptures, sinó que puja d'altra banda, això és, adopta una altra via distinta i no legítima, éste és un lladre. Diu puja i no diu entra, a la manera del lladre que tracta d'escalar el mur i fa totes les coses envoltat de perills. Diu d'altra banda designant d'una manera tàcita als escribes, que ensenyaven les màximes i les doctrines humanes, i al mateix temps violaven la Llei. No ha d'estranyar-nos que L'es cridi a si mateix porta, perquè es presenta a si mateix també com a pastor i com a ramat. L'es diu porta per ser el que ens condueix al Pare, i es diu pastor per ser el que ens guia.
Sant Agustí, in Joanem tract 45
O d'una altra manera: Hi ha molts que per la manera ordinària que tenen d'obrar es diuen homes bons, que pel que sembla observen el que en la Llei es mana; no obstant això, no són cristians i les més de les vegades es vanen com els fariseus: "Perquè quin, nosaltres som també cecs?" ( Jn 9,40). Com que ignorant a quin fi dirigir les seves accions, obren inútilment; però el Senyor, sota la figura de ramat i de porta per la qual s'entra a la cleda, els diu: "En veritat, en veritat us dic: que el que no entra per la porta", etc. Diguin en hora bona els pagans, diguin els jueus o els heretges, la nostra vida és bona; si no entren per la porta de què els serveix? La bona vida ha de proporcionar a cadascun la vida eterna, i no pot dir-se que viuen bé els que ignoren per ceguedad la fi del bé viure, o per orgull el menyspreen. Ningú pot tenir esperança de viure sempre, si no coneix la vida (que és Crist) i entra per aquesta porta en la cleda. Tot aquell que vol entrar en la cleda, entre per la porta; i no solament prediqui a Crist, sinó busqui la seva glòria i no la glòria pròpia. Però Crist és una porta humil; el que entra per aquesta porta ha de baixar el seu cap perquè pugui entrar amb ella sana. Mes aquell que no s'humilia sinó que s'enalteix, ése vol escalar el mur; per tant, s'eleva per a caure. Moltes vegades tals homes pretenen persuadir als altres al fet que visquin bé sense ser cristians; éstos volen pujar d'altra banda, robar i matar. Són, doncs, lladres, perquè s'apropien l'aliè; són salteadores, perquè maten el que roben.
Crisóstomo, ut supra
Has vist com descriu al lladre; mira ara la definició del pastor: "Mes el que entra per la porta, pastor és de les ovelles".
Sant Agustí, De verb Dg. Serm 49
Entra per la porta el que entra per Crist, el que imita la passió de Crist, el que coneix la humilitat de Crist, que sent Déu s'ha fet home per nosaltres. Conegui l'home que no és Déu, sinó home, perquè el que vol semblar Déu sent home, no imita a Aquell que sent Déu es va fer home. Perquè no se t'ha dit: siguis una mica menys del que ets; sinó, reconeix el que ets.
"A éste obre el porter".
Crisóstomo, ut supra
Res impedeix dir porter a Moisès, perquè a ell va ser confiat el dipòsit de les paraules de Déu.
Teófilacto
O bé l'Esperit Sant és el porter que, obrint-nos les Sagrades Escriptures, ens mostra a Crist.
Sant Agustí, in Joanem tract 46
O d'una altra manera: Per aquest porter hem d'entendre al mateix Senyor. En les coses humanes hi ha més diferència entre un pastor i una porta, que entre un porter i una porta, i no obstant això, el Senyor es diu a si mateix pastor i porta. Per què no hem de veure en L'a el porter? El que es manifesta a si mateix, és el mateix que s'obre. Si busques que un altre sigui el porter, pots reconèixer, sens dubte, sota aquest nom a l'Esperit Sant, de qui el Senyor diu: "El mateix us ensenyarà tota la veritat" ( Jn 16,13). La porta és Crist, que és la veritat. Qui obre la porta sinó el que ensenya la veritat? Hem de cuidar, no obstant això, de no estimar més al porter que a la porta, perquè a les cases dels homes el porter és més que la porta, i no la porta més que el porter.
Crisóstomo, ut supra
Com que ells li havien tingut per un impostor i s'obstinaven a provar-ho per la seva mateixa infidelitat dient ( Jn 7,48): "Qui dels prínceps va creure en El", ensenya ara que, ja que no li escolten, són exclosos de la condició d'ovelles: "Les ovelles senten la seva veu". I si és propi del pastor entrar per la porta veritable, per la qual El mateix va entrar, síguese que se separen del ramat les ovelles que no senten la seva veu.
"I a les ovelles pròpies flama pel seu nom".
Sant Agustí, in Joanem tract 45
Perquè El coneix el nom dels predestinats. Per això ha dit als seus deixebles ( Lc 10,20): "Alegreu-vos, perquè els vostres noms estan escrits en el cel". "I les treu".
Crisóstomo, in Joanem hom 58
Treia a les seves ovelles quan les enviava, no ja lluny dels llops, sinó enmig d'ells. Aquestes paraules sembla que es dirigeixen al cec d'una manera indirecta, perquè li va treure cridant-li d'enmig dels jueus.
Sant Agustí, ut supra
I qui és el que treu les ovelles sinó Aquell que perdona els pecats, perquè desembarassats de les seves dures cadenes puguin seguir-li? "I quan ha tret fos les seves ovelles, va davant d'elles".
Glossa
En veritat, les treu de les tenebres de la ignorància a la llum, quan va davant d'elles com en columna de núvol i de foc.
Crisóstomo, ut supra
Els pastors fan el contrari, seguint ells mateixos a les ovelles; mes El diu de si mateix el contrari, conduint les ovelles a la veritat.
Sant Agustí, ut supra
I qui és el que va davant de les ovelles sinó Aquell que ressuscitant d'entre els morts no mor ja més ( Rom 6,9), i va dir al Pare ( Jn 17,24): "Vull que aquells que tu em disti estiguin amb mi on jo estic".
"I les ovelles li segueixen, perquè elles coneixen la seva veu. Mes a l'estrany no li segueixen", etc.
Crisóstomo, ut supra
Flama estranys a Judes i a Teudas 1 i als altres falsos apòstols que havien de venir després d'ells. Per a no confondre's amb ells, es distingeix en moltes coses. En primer lloc per la doctrina de les Sagrades Escriptures, per les quals Crist atreia a si als homes, mentre que ells separaven als homes de #aqueix mateixes Escriptures. En segon lloc, per l'obediència de les ovelles, perquè els homes van creure en El no sols durant la seva vida, mes a ells els van abandonar immediatament
Teófilacto
Significa també l'anticrist, que després d'haver enganyat una miqueta els homes, no farà prosélitos després de la seva mort.
Sant Agustí, ut supra
Però com resoldre aquesta qüestió? Algunes vegades les que no són ovelles senten la veu del pastor; tal va esdevenir a Judes, que encara que era llop, va sentir aquesta veu, i les ovelles no la senten; perquè alguns dels quals van crucificar a Crist eren ovelles, i no obstant això, no van sentir la seva veu. Podrà dir algun que aquelles no eren ovelles quan no sentien la seva veu; mes una vegada que va ser sentida aquesta veu, van ser canviats, de llops que eren, en ovelles. Encara m'espanta el que el Senyor, per boca d'Ezequiel, reprèn als pastors, dient-los, entre altres coses, sobre les ovelles ( Jn 34,6): "No vas cridar a la que caminava errant". El li diu errant i la flama ovella; no caminaria errant, si sentís la veu del pastor; per això camina errant, perquè va sentir la veu de l'estrany. Heus aquí el que jo dic: el Senyor coneix els que són seus, per presciencia ( 2Tim 2,19); coneix als predestinats; éstos són les ovelles. Algunes vegades no es coneixen elles mateixes, però el pastor les coneix; perquè hi ha moltes ovelles fora de la cleda, i molts llops estan dins. Dels predestinats és de qui parla. Hi ha una certa veu de pastor que les ovelles reconeixen; no la de l'estrany; i en la qual les que no són ovelles no senten a Crist. Quina veu és ésta? "El que perseverés fins a la fi, éste serà excepte" ( Mt 10,22). Aquesta veu no la menysprea el fill; no la sent l'estrany. "Aquest proverbi els va dir Jesús. Mes ells no van entendre el que els deia", perquè el Senyor pastura amb paraules clares i exercita amb paraules fosques. Quan dos senten les paraules de l'Evangeli, l'u piadós i l'altre impiu, i el que senten és de tal naturalesa que tots dos no ho entenen, l'u exclama: és veritat el que va dir, és bo el que va dir, però nosaltres no ho entenem. Aquest ja flama, perquè creu; és digne que se li obri si insisteix a cridar. L'altre diu: res va dir; que senti fins i tot aquesta paraula: "Si no creguéssiu, no entendreu" ( Is 7,9).
Notes
1. Entre els falsos messies, a què fa referència Gamaliel en el seu discurs d'Hech 5,36-37, estan, Judes el Galileu, fill d'Ezquías, qui es va revoltar cap al 6 a. C.; i un tal Teudas, sobre la identitat del qual hi ha una certa incertesa.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.