Joan 10,11-13
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
11-13
"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la seva vida per les seves ovelles. Mes l'assalariat i que no és el pastor, del qual no són pròpies les ovelles, veu venir al llop i deixa les ovelles i fuig, i el llop arrabassa i escampa les ovelles. I l'assalariat fuig, perquè és assalariat i perquè no té part en les ovelles". (vv. 11-13)
Sant Agustí, in Joanem tract 46 et 47
El Senyor ens descobreix dues coses, que ens havia proposat en certa manera encobertes. Nosaltres sabem des d'un principi que El mateix és la porta; ara ens ensenya que és pastor, per aquestes paraules: "Jo sóc el bon pastor". Més amunt ens havia dit que el pastor entrava per la porta. Si, doncs, El mateix és la porta, com entra per si mateix? Així com El per si mateix coneix al Pare i nosaltres li coneixem per El, de la mateixa manera L'entra en la cleda per si mateix i nosaltres entrem allí per El. Nosaltres, perquè prediquem a Crist entrem per la porta. Però Crist es predica a si mateix; perquè la seva predicació li mostra a Aquest, mostra la llum i moltes altres coses. Si aquells que presideixen l'Església, que són els seus fills, són pastors, com és que no hi ha més que un sol pastor sinó perquè tots aquells són membres d'un sol pastor? I en veritat el ser pastor ho va concedir als seus membres; perquè Pedro és pastor, i els altres Apòstols són pastors, i tots els bons bisbes són pastors. Però la prerrogativa de ser porta no la va concedir a cap de nosaltres; la va reservar per a si només. No hauria afegit a la paraula pastor la qualitat de bo, si no hi hagués pastors dolents; ells són lladres i salteadores, o almenys mercenaris.
Sant Gregori, in Evang hom 14
L'afegeix la manera de ser del pastor bo, perquè nosaltres li imitem. "El bon pastor dóna la seva vida per les seves ovelles". Va fer el que va aconsellar, va manifestar el que va manar, va donar la seva vida per les seves ovelles, per a fer del seu cos i de la seva sang un sagrament per a nosaltres i per a poder sadollar amb l'aliment de la seva carn a les ovelles que havia rescatat. Se'ns va posar davant el camí del menyspreu de la mort, que hem de seguir, i la forma divina a la qual hem d'adaptar-nos. El primer que hem de fer és repartir generosament els nostres béns entre les seves ovelles, i l'últim donar, si fos necessari, fins a la nostra mateixa vida per aquestes ovelles. Però el que no dóna els seus béns per les ovelles, com ha de donar per elles la seva pròpia vida?
Sant Agustí, in Joanem tract 47
Mes això no ho va fer només Crist; i tanmateix, si aquells que ho van fer són membres de la seva cleda, El va ser l'únic que va fer aquestes coses, perquè L'el va poder fer sense ells, però ells no van poder fer-ho sense El.
Sant Agustí, De verb dg. Serm 50
No obstant això, tots els pastors van ser bons, no solament perquè van vessar la seva sang, sinó perquè la van vessar per les ovelles; perquè no la van vessar per orgull, sinó per caritat. Els mateixos heretges que per les seves iniquitats i els seus errors van sofrir alguns treballs, es vanen amb el nom del martiri, cobrint-se amb aquesta capa per a robar més fàcilment, perquè són llops. No de tots aquells que van lliurar els seus cossos al martiri ha de dir-se que van vessar la seva sang per les ovelles, sinó més aviat contra les ovelles, perquè diu l'Apòstol: "Si lliurés el meu cos per a ser cremat i no tingués caritat, res m'aprofita" ( 1Cor 13,3). Com ha de tenir si més no sigui una centella de caritat, aquell que formant part de la comunió cristiana no estima la unitat? Recomanant el Senyor aquesta unitat, no va voler nomenar molts pastors, sinó un només, dient: "Jo sóc el bon Pastor".
Crisóstomo, in Joanem hom 59
Parlava a més el Senyor de la seva passió, ensenyant que havia vingut al món per la salvació de l'home i no contra la seva voluntat. Després torna a indicar els senyals que distingeixen al pastor del mercenari: "Mes l'assalariat i que no és el pastor, del qual no són pròpies les ovelles, veu venir al llop i deixa les ovelles i fuig".
Sant Gregori, ut supra
Hi ha molts que amb raó no mereixen el nom de pastor, perquè prefereixen la recompensa terrestre a les ovelles. No pot dir-se pastor, sinó mercenari, aquell que pastura les ovelles del Senyor per una recompensa passatgera i no per un amor íntim; és mercenari el que ocupa el lloc del pastor, però no busca el bé de les ànimes, desitja amb ànsia les comoditats de la terra, i s'alegra amb els honors de la prelacía.
Sant Agustí, De verb Dg. Serm 49
Cerca una altra cosa a l'Església, no busca a Déu; perquè si busqués a Déu seria cast, perquè l'espòs legítim de l'ànima és Déu. El que cerca en Déu una altra cosa fora de Déu, no busca a Déu castament.
Sant Gregori, ut supra
Si és pastor o mercenari, no pot conèixer-se amb veritat si falta ocasió; perquè en temps de tranquil·litat, el mateix el veritable pastor que el mercenari estan sol·lícits vigilant el seu ramat; però quan ve el llop demostra cadascun amb quin esperit vetllava sobre el ramat.
Sant Agustí, ut supra
El llop és el diable i els que li segueixen; perquè dit està ( Mt 7,15) que vestits de pell d'ovelles, són per dins llops rapaços.
Sant Agustí, in Joanem tract 46
Heus aquí que el llop agafa a l'ovella per la gola; el diable indueix a l'adulteri a l'ànima fidel; ha de rebutjar-se-li, però rebutjat, serà enemic, posarà asechanzas, farà tant de mal quant pogués. calles, no li increpes; has vist venir al llop i has fugit; vas romandre amb el cos, vas fugir amb l'ànim, perquè l'ànima es mou pels sentiments, eixamplant-se amb l'alegria, constrenyent-se per la tristesa, marxant pel desig i fugint pel temor.
Sant Gregori, ut supra
El llop es llança també sobre les ovelles quan un home injust i lladre oprimeix als fidels i humils; però el que semblava pastor i no ho era, abandona les ovelles i fuig, no atrevint-se a resistir a la injustícia en el moment en què veu el perill, i fuig, no mudant de lloc, sinó deixant d'acudir amb el socors. El mercenari no presta el seu auxili en cap d'aquests perills, i mentre busca les seves comoditats exteriors, deixa que per abandó el ramat sofreixi pèrdues interiors. "Però el mercenari fuig", etc. Una sola raó hi ha perquè l'assalariat fugi: perquè és assalariat; com si digués: no pot mantenir-se ferm quan estan en perill les ovelles el que governa les ovelles, no per amor a elles, sinó per un guany terrenal, i per tant, tremola si s'exposa al perill de perdre l'única cosa que mestressa.
Sant Agustí, ut supra
Si els Apòstols van ser pastors i no mercenaris, com és que fugien quan es veien perseguits? Seguint el consell del Senyor ( Mt 10,23): "Si us perseguissin, fugiu". Cridem, que no faltarà qui obri.
Sant Agustí, Ad Honoratum epist 180
Fugin, doncs, de ciutat en ciutat, tots els serfs de Crist, els ministres de la seva paraula i del seu sagrament, quan algun d'ells en particular és buscat pels seus perseguidors, a fi que l'Església no sigui abandonada pels que no són perseguits de la mateixa manera. Però quan el perill és comú a tots, a bisbes, a clergues i seglars, els que estan necessitats de l'auxili d'uns altres no siguin abandonats per aquells els auxilis dels quals necessiten, o que tots passin a llocs segurs, o que aquells que tenen el deure de romandre no siguin abandonats pels que tenen el sagrat ministeri de l'Església. Llavors és quan els ministres de Crist, a la vista de la persecució, han de fugir dels llocs on no han deixat un poble que tingui necessitat d'un ministeri, o quan #aqueix mateix ministeri, tan necessari, pot ser exercit per uns altres que no tenen el mateix motiu per a fugir. Però quan el poble roman i els ministres fugen, no és ésta una fugida inexcusable de pastors mercenaris que no van amb compte algun de les ovelles?
Sant Agustí, in Joanem tract 46
Els pastors bons es diuen porta, porter, pastor i ovelles; i els dolents, lladres i salteadores, assalariats, llop.
Sant Agustí, De verb Dg. serm. 49
Hem d'estimar al pastor, prevenir-nos del lladre i tolerar al mercenari. El mercenari és útil en tant no vegi al llop, al lladre o al salteador, perquè a penes li veu, fuig.
Sant Agustí, in Joanem tract 46
Ni es diria mercenari si no rebés la paga d'aquell a qui serveix. Els fills esperen amb paciència l'herència del pare; el mercenari desitja amb ànsia i amb prestesa la retribució temporal del seu treball. I no obstant això, per les seves paraules els uns i els altres difamen la divina glòria de Crist; la seva paraula és danyosa fent el mal, no predicant el bé. Agafeu el ram, fugiu de les espines; perquè a vegades el ram que neix de la vinya està pendent de les espines. Així, molts buscant a l'Església béns temporals, prediquen a Crist i per ells és sentida la veu de Crist, i la segueixen les ovelles, però no al mercenari, sinó a la veu del pastor per mitjà del mercenari.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.