Joan 10,14-21
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
14-21
"Jo sóc el bon Pastor, i conec les meves ovelles, i les meves em coneixen. Com el Pare em coneix, així conec jo al Pare, i poso la meva ànima per les meves ovelles. Tinc també altres ovelles que no són d'aquest aprisco: és necessari que jo les porti i sentiran la meva veu i serà fet un sol aprisco i un pastor. Per això m'estima el Pare, perquè jo poso la meva ànima per a tornar-la a prendre. No me la lleva cap, mes jo la poso per mi mateix: poder tinc per a posar-la, i poder tinc per a tornar-la a prendre. Aquest manament vaig rebre del meu Pare". I va haver-hi novament dissensió entre els jueus per aquestes paraules. I deien molts d'ells: "Dimoni té i està fora de si: per què li escolteu?" Uns altres deien: "Aquestes paraules no són d'endimoniat: per ventura pot el dimoni obrir els ulls dels cecs?" (vv. 14-21)
Crisóstomo, in Joanem hom 59
Més amunt el Senyor va donar a conèixer dues classes d'amos dolents: un que roba, mata i saqueja; un altre que no impedeix el mal, donant a conèixer en l'u als sediciosos, i confonent amb l'altre als mestres dels jueus, que no tenien cap zel per les ovelles que els estaven encomanades. Però Crist es distingeix d'uns i d'uns altres; dels quals havien vingut per a fer mal, es distingeix per aquestes paraules ( Jn 10,10): "Jo he vingut perquè tinguin vida", i dels quals menyspreen les rampinyes dels llops es diferencia dient, "que dóna la seva vida per les seves ovelles". I com a conclusió de tot, afegeix ( Jn 10,11): "Jo sóc el bon Pastor", però com que ja havia dit que les ovelles senten la veu del pastor i li segueixen, perquè ningú pugui preguntar-li: Què dius, doncs, dels quals no creuen en tu? L'afegeix: "I conec a les meves ovelles", etc. Que és el mateix que Sant Pau va dir per aquestes paraules ( Rom 11,2): "El Senyor no va rebutjar al seu poble, que hi havia predestinat".
Sant Gregori, in Evang. Hom 14
Com si digués clarament: Jo estimo a les meves ovelles, i elles, obeint-me, m'estimen, perquè el que no estima la veritat, encara no coneix.
Teófilacto
D'aquí pots deduir i conèixer la diferència entre l'assalariat i el pastor; perquè l'assalariat no coneix a les ovelles perquè les visita rares vegades; mes el pastor coneix les seves pròpies ovelles per la sol·licitud i cura que té per elles.
Crisóstomo, ut supra
D'altra banda, perquè no creguis que és igual el coneixement de Crist i el de les ovelles, afegeix de seguida: "Com el Pare em coneix, així conec jo al Pare", com si digués: li conec tan íntimament com L'em coneix a mi. Aquí hi ha paritat de coneixement; allí no. I afegeix: "I poso la meva vida per les meves ovelles".
Sant Gregori, ut supra
Com si digués clarament: Aquesta és prova que conec al Pare i que sóc conegut pel Pare; que poso la meva vida per les meves ovelles, això és, #aqueix mateixa caritat amb què moro per les meves ovelles és un testimoniatge de l'amor amb què estimo al Pare.
Crisóstomo, ut supra
Diu això també per a ensenyar-nos que no és un impostor, perquè també l'Apòstol quan va voler provar contra els falsos apòstols que ell era el veritable mestre, va treure arguments dels mateixos perills i de les morts que li havien amenaçat.
Teófilacto
Els seductors, en efecte, no van exposar la seva vida per les ovelles, sinó que, com a mercenaris, van abandonar a aquelles que els seguien. Mes el Senyor, perquè no fossin presos, va dir ( Jn 18,8): "Deixeu anar a éstos".
Sant Gregori, ut supra
Com que L'havia vingut no solament per a rescatar a la Judea, sinó també a la gentilitat, afegeix: "Tinc també altres ovelles que no són d'aquest aprisco".
Sant Agustí, De verb Dg. serm. 50
Es dirigia al primer ramat, que era, per la sang, de la raça d'Israel, però hi havia altres ramats que pertanyien per la fe a #aqueix mateix Israel. Estaven fora, disseminats enmig de les nacions; estaven predestinats, però encara no estaven congregats. No són, doncs, d'aquest ramat, perquè no són per la sang de la raça d'Israel. Però més tard pertanyeran a aquesta cleda: "És necessari que jo les porti", etc.
Crisóstomo, ut supra
El mostra dispersos als uns i als altres i sense tenir pastor: "I sentiran la meva veu". Per què us admireu quan dic que éstos han de seguir-me i han de sentir la meva veu quan veieu que uns altres em segueixen i la senten? Després prediu la unió futura dels uns i els altres, dient: "I serà fet un sol aprisco", etc.
Sant Gregori, ut supra
L'ha fet de dos ramats una sola cleda, reunint en la seva fe al poble jueu i al gentil.
Teófilacto
Perquè tots tenen un mateix senyal, el baptisme; un sol pastor, el Verb de Déu. Sàpiguen-ho els maniqueus: que el Nou i l'Antic Testament no tenen més que un sol pastor i una sola cleda.
Sant Agustí, in Joanem tract 47
Què signifiquen, doncs, les paraules "Jo no he estat enviat sinó a les ovelles que van perir de la casa d'Israel" ( Mt 15,24), sinó que no va manifestar la seva presència corporal més que al poble d'Israel, no havent anat El mateix als gentils, sinó que va enviar?
Crisóstomo, ut supra
Aquesta paraula és necessari 1 no està posada aquí com a signe de fatalitat; expressa el que ha de succeir. Mes com ells deien que L'era distint del Pare, afegeix: "Per això m'estima el Pare, perquè jo poso la meva ànima per a tornar-la a prendre".
Sant Agustí, in Joanem tract 37
Això és: perquè moro per a ressuscitar. Gran importància se dóna a aquestes paraules: Jo poso. Que els jueus no es gloríen. Ells han pogut enfurir-se; si jo no hagués volgut posar la meva ànima, què havien d'haver fet enfurint-se?
Teófilacto
El Pare estima al Fill, no amb un amor que serà com el preu de la mort que ha de sofrir per nosaltres, sinó perquè contempla en aquest Fill, engendrat per El, la seva pròpia naturalesa, en virtut de la qual va voler morir per nosaltres.
Crisóstomo, in Joanem hom 59
O és paraula de condescendència, com volent dir: encara que no hi hagués un altre motiu, la qual cosa em va portar a estimar-vos és que vosaltres de tal manera sou estimats pel meu Pare, que L'em estimaria perquè dono la meva vida per vosaltres. No obstant això, no és cert que El no fos abans estimat pel seu Pare, ni que nosaltres siguem la causa d'aquest amor. El vol demostrar que no va pujar al calvari contra la seva voluntat. Per això afegeix: "No me la lleva cap, mes jo la poso per mi mateix".
Sant Agustí, De Trin. 3, 38
En la qual cosa va demostrar que no va ser cap pecat el que el va portar a la mort, sinó que va ser perquè va voler, quan va voler i de la manera que va voler: "Poder tinc per a posar-la", etc.
Crisóstomo, ut supra
Com que ells havien confabulat moltes vegades per a matar-li, els diu que sense la seva voluntat tots els seus esforços serien estèrils. Jo, els diu, tinc tal poder de lliurar la meva ànima, que ningú pot llevar-me-la contra la meva voluntat. Aquest poder no existeix en els homes, perquè nosaltres no tenim poder de posar la nostra ànima, sinó matant-nos a nosaltres mateixos, i només el Senyor és qui té el poder de posar-la. De tot això podem deduir que quan El vol pot prendre-la, i això és el que ens dóna a entendre per aquestes paraules: "I poder tinc per a tornar-la a prendre"; demostració irrecusable de la seva resurrecció. Però perquè en veure-ho sucumbir no pensessin que el seu Pare l'havia abandonat, afegeix: "Aquest manament vaig rebre del meu Pare"; això és, de posar la meva ànima i tornar-la a prendre. D'on podem deduir que El no va esperar aquesta ordre ni va tenir necessitat de saber-la, sinó que va manifestar la seva marxa voluntària, i va destruir tota classe de sospita d'oposició per part del seu Pare.
Teófilacto
Aquest precepte no diu una altra cosa que la seva concòrdia amb el seu Pare.
Alcuino
No és per la paraula per on la Paraula rep aquest manament; però tot manament està en la Paraula unigènita del Pare. Quan es diu que el Fill rep tot el que té de la seva naturalesa, no es disminueix el poder sinó es mostra la seva generació. El Pare ha donat tot al seu Fill engendrant-lo, perquè el Pare el va engendrar perfecte.
Teófilacto
Després d'haver parlat de si mateix coses sublims, manifestant la supremacia que té sobre la mort i sobre la vida, descendeix després a coses humils, unint-ho tot en admirable consorci, a fi que no se'l consideri ni com a menor que el seu Pare i inferior al, ni com el seu adversari; sinó participant del seu mateix poder i de les seves mateixes determinacions.
Sant Agustí, in Joanem tract 47
Pel que ens diu de la seva ànima, se'ns prevé contra els apol·linaristes, que diuen que Crist no va tenir ànima humana, això és, racional. Examinem, doncs, com el Senyor posa la seva ànima. Crist és alhora Verb i home, és a dir, Verb i ànima i carn. És, doncs, com a Verb com posa l'ànima i la torna a prendre? És l'ànima humana que com a tal es posa i es torna a prendre? O, finalment, és la carn que com a carn posa l'ànima i la torna a prendre? En el primer cas, l'ànima hauria estat separada algun temps del Verb de Déu, perquè la mort va separar el cos de l'ànima; mes jo no dic que l'ànima estigués separada del Verb. Si diem que l'ànima mateixa es va posar, aquest sentit és molt absurd, perquè si no estava separada del Verb, com havia de separar-se de si mateixa? La carn va ser la que va posar la seva ànima i una altra vegada la va tornar a prendre, no pel seu poder, sinó pel poder del Verb que habitava en ella.
Alcuino
I com la llum resplendia en les tenebres, i les tenebres no la van comprendre, l'Evangelista afegeix: "I va haver-hi novament dissensió entre els jueus per aquestes paraules. I deien molts d'ells: Dimoni té i està fora de si".
Crisóstomo, ut supra
Com que les coses que El deia traspassaven l'humà, d'aquí el que ho creguessin posseït del dimoni. Però altres manifesten que no ho estava, i la prova eren les mateixes coses que feia. "Uns altres deien: aquestes paraules no són d'endimoniat; per ventura pot el dimoni obrir els ulls dels cecs?". Això és, les mateixes paraules no semblen d'un possès. Si, doncs, no us persuadeixen les paraules, persuadiu-vos, almenys, per les obres. I com el Senyor havia demostrat el fet, per això callava. A més, ells no eren dignes de resposta. Però també ens va ensenyar a nosaltres tota mansuetud i tota longanimitat. Ells també es refrenaven quan dividits disputaven els uns contra els altres.
Notes
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.