Joan 14,5-7
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
05-07
Tomás li diu: "Senyor, no sabem a on vas: perquè com podem saber el camí?" Jesús li diu: "Jo sóc el camí, i la veritat i la vida. Ningú ve al Pare sinó per mi: si em coneguéssiu a mi, certament coneguéssiu també al meu Pare. I des d'ara ho coneixereu i ho heu vist". (vv. 5-7)
Crisóstomo In Ioannem hom., 72.
Els jueus que volien separar-se de Crist desitjaven saber a on anava. Molt més els seus deixebles, que desitjaven no separar-se mai del, estarien ansiosos de saber-ho. I li preguntaven amb mescla de temor i d'amor: "Díjole Tomás: Senyor, ignorem a on vas".
Sant Agustí 69.
Jesús havia dit que sabien totes dues coses. Aquest assegura que les ignora ambdues, però no sap que falta a la veritat. Després sabien, i ignoraven que sabien. Jesús els va convèncer que sabien això. "Díjole Jesús: Jo sóc el camí, i la veritat i la vida".
Sant Agustí De verb. Dg. serm., 54.
Com dient: Per on vols anar? Jo sóc el camí. A on vols anar? Jo sóc la veritat. On vols romandre? Jo sóc la vida. Tot home comprèn la veritat i la vida, però no tots troben el camí. Fins als mateixos filòsofs del món van veure que Déu és la vida eterna, i que és la veritat digna de saber-se. Mes el Verb de Déu, que amb el Pare és veritat i vida, es va fer el camí prenent la humanitat. Camina per aquesta humanitat per a arribar a Déu, perquè preferible és ensopegar en aquest camí, a marxar fora de la via recta.
San Hilario De Trin. lib. 7.
Aquell que és el camí, no pot portar-nos per llocs extraviats, ni enganyar-nos amb falses aparences el que és la veritat, ni abandonar-nos en l'error de la mort el que és la vida.
Teofilacto.
Quan et dediquis a la vida activa, sigui Crist el teu camí; i quan a la contemplativa, sigui per a tu la veritat. Tant per als exercicis actius com per als contemplatius és la vida. I convé que marxem i prediquem per a aconseguir els béns futurs.
Sant Agustí ut supra.
Sabien el camí, perquè coneixien al mateix que és el camí. Per a què, doncs, afegir el de veritat i vida sinó perquè sabut ja per on s'havia de marxar, convenia també saber a on s'havia de marxar? Va voler dir que anava a la veritat i a la vida? Anava a si mateix per mitjà de si mateix. Però potser, Senyor, per a venir a nosaltres t'havies separat de tu mateix? Perquè jo sé que vas rebre la forma de serf i vas venir en carn mortal, romanent on estaves, i a aquest lloc vas tornar sense deixar tampoc aquél al qual havies vingut. Després si per aquesta via vas tornar i per ella vas tornar, vas ser camí, no sols perquè nosaltres anéssim a tu, sinó també per a la teva vinguda i la teva volta. Quan, doncs, et vas dirigir a la vida, que ets tu mateix, vas portar la teva pròpia carn de la mort a la vida. I així, en tant que la carn passa de la mort a la vida, Crist ve a la vida. Mes com el Verb és la vida, Crist va venir a si mateix. Perquè Crist és una i una altra cosa, a saber: el Verb és carn en la unitat de la persona. Déu havia vingut als homes per mitjà de la carn; la veritat havia vingut als mentiders. Perquè Déu és la veritat, i tot home mentider. En separar-se, doncs, dels homes per a anar-se allí on ningú esmenti, aixecant la seva carn, El mateix es va dirigir, quan el Verb es va fer carn ( Jn 1,14), per si mateix, això és, per la seva carn, a la veritat que és El mateix. Veritat que va aconseguir mantenir intacta encara després de la seva mort entre els mentiders. Vegeu com, en parlar-vos coses que enteneu, em dirigeixo a vosaltres en certa manera, sense deixar-me a mi mateix. Quan deixo de parlar, torno a mi en una certa manera, i romanc amb vosaltres si conserveu els preceptes que heu escoltat. Si això pot la imatge que Déu va fer, què no podrà la imatge nascuda del mateix Déu? D'aquí que Crist va a si per si mateix, i per si mateix al Pare, i nosaltres per l'anem a l'i anem al Pare.
Crisóstomo ut supra.
Si, doncs, diu: "Jo sóc el Senyor del qual ha d'anar al Pare, i a l'anireu", etc., no sent possible anar per un altre camí, i havent dit abans: "Ningú pot venir a mi, si el meu Pare no el portés", dient ara que ningú pot arribar al Pare sinó per mi, iguala amb si al qual el va engendrar. Manifesta la raó que va tenir en dir: "Sabeu a on vaig, i sabeu el camí" ( Jn 6,44), amb aquestes paraules: "Si em coneguéssiu a mi, coneixeríeu també al meu Pare". Com dient: Si coneguéssiu la meva substància i dignitat, coneixeríeu també la del meu Pare. Perquè encara que ho coneixien no era com convenia, fins que després, amb la vinguda de l'Esperit Sant, el van conèixer d'una manera perfecta. Per aquesta causa continua: "Ara li coneixeu (es refereix a la cognició intel·lectual), i li heu vist" (per mi), manifestant que qui al veu, veu al Pare. Però ho van veure no en la seva essència pura, sinó vetllada per la carn.
Beda.
Ara ha de preguntar-se: com és que diu el Senyor "si em coneguéssiu", etc., quan poc abans havia dit "sabeu a on jo vaig, i sabeu el camí"? Sembla deduir-se que hi havia alguns que sabien i altres que ignoraven, entre els quals està Tomás.
San Hilario De Trin. lib. 7.
Sent el Fill el camí per a anar al Pare, convé inquirir si és per l'ensenyament de la seva doctrina o per la fe en la seva naturalesa. Per això busquem el sentit correcte d'aquestes paraules: "Si em coneguéssiu a mi, coneguéssiu també al meu Pare". Així doncs, el Senyor ha mantingut aquest ordre confirmant que en el sagrament del cos que ha assumit es troba la naturalesa de la divinitat del Pare. I ha distingit el temps de la visió del temps del coneixement, perquè assevera que ja ha estat vist el que ha de ser conegut, perquè adquirissin des del moment mateix d'aquesta revelació el coneixement de la naturalesa que ja havien vist.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.