Joan 17,14-19
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
14-19
"Jo els vaig donar la teva paraula, i el món els va avorrir perquè no són del món, com tampoc jo sóc del món. No et prego que els llevis del món, sinó que els guardis de malament. No són del món, així com tampoc jo sóc del món. Santifica'ls amb la teva veritat. La teva paraula és la veritat. Com tu em vas enviar al món, també jo els he enviat al món. I per ells jo em santifico a mi mateix, perquè ells siguin també santificats en veritat". (vv. 14-19)
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 81
El Senyor indica novament el motiu per què els seus deixebles són dignes de gaudir de tota la protecció del Pare, dient: "Jo els vaig donar la teva paraula, i el món els va avorrir". Com si digués: "Per tu i per la teva paraula han estat avorrits".
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 108
Encara no havien experimentat els patiments que van seguir després, però, com de costum, parla en pretèrit, quan es refereix al futur. Després expressa la causa per què el món els avorreix, dient: "Perquè no són del món". Els va ser donat a ells que no fossin del món com El, i segueix: "Com jo, que no sóc del món". El Senyor mai va ser del món, perquè, fins i tot en la forma de serf, va ser concebut per l'Esperit Sant, pel qual van ser ells regenerats. Encara que ja no eren d'aquest món, era, no obstant això, necessari que estiguessin en ell. "No demano que els serveis d'aquest món".
Beda
Com si digués: Ja constreny el temps en què jo sigui tret d'aquest món i, per tant, és necessari que ells no surtin ara d'ell. Però el que segueix "Sinó que els lliures del mal", si bé pot entendre's de tot el mal, vol dir principalment de l'apostasia.
Sant Agustí, ut supra
Repeteix, doncs, la mateixa sentència, dient: "No són d'aquest món, com jo no ho sóc".
Crisóstomo, ut supra
Havia dit abans: "Els que em vas donar del món", parlant allí de la naturalesa, però aquí de les males obres; diu, doncs: "No són d'aquest món", perquè res hi ha en ells comú amb la terra, perquè s'han fet ciutadans del cel, en el que els va manifestar el seu amor lloant-los davant el seu Pare. En el que diu com, manifesta la seva igualtat amb el Pare per la unitat; però tractant-se de nosaltres amb Crist, existeix immensa distància entre els uns i els altres. Quan va dir primer "Guarda'ls de malament", no parla només dels perills, sinó de la permanència en la fe, per la qual cosa afegeix: "Santifica'ls en la veritat".
Sant Agustí, ut supra
Així són preservats del mal, com va demanar anteriorment que succeís. Pot preguntar-se: com no eren ja del món, si no estaven santificats en la veritat? Potser per estar santificats en aquesta, progressen en santedat sense l'auxili i la gràcia de Déu? Són santificats en la veritat els hereus del Nou Testament, de la veritat del qual van ser figura les cerimònies de l'Antic Testament. I, quan són santificats en la veritat, se santificen en Crist, que va dir: "Jo sóc el camí, la veritat i la vida" ( Jn 14,6). Segueix: "La teva paraula és la veritat". En l'Evangeli grec es llegeix logoV; això és, Verb. Va santificar, doncs, el Pare, en veritat; això és, en el seu Verb Unigènit, als seus hereus i coherederos.
Crisóstomo, ut supra
O d'una altra manera: "Santifica'ls en la veritat", fes-los sants donant-los l'Esperit Sant i una sana doctrina, perquè els sants preceptes de Déu instrueixen i santificen el cor. I pel que aquí parla dels dogmes de Déu, afegeix: "La teva paraula és veritat"; això és, en ella no es troba mentida i res ens mostra en aparença. Em sembla que també signifiquen una altra cosa aquestes paraules: "Santifica'ls en la veritat"; això és, destina'ls a la predicació. Pel que segueix: "Així com tu em vas enviar al món, així jo els vaig enviar".
Glossa
Per al que Crist va ser enviat, per al mateix són enviats ells. Pel que Sant Pau diu: "Déu estava en Crist reconciliant amb si al món, i va posar en nosaltres el Verb de reconciliació" ( 2Cor 5,19). La paraula que empra, com, no implica igualtat entre L'i els Apòstols sinó quan és possible aplicar-la als homes. Diu que L'els va enviar al món, seguint el costum d'usar el temps pretèrit pel futur, donant per fet el que s'havia de fer.
Sant Agustí, ut supra
Clarament es veu per això que encara parla dels Apòstols, perquè aquest nom d'apòstols , que és grec, significa enviats, i puix que constituït Crist Cabeza de l'Església, són ells els seus membres. Diu: "I per ells em santifico a mi mateix"; això és, jo els santifico en mi mateix, sent ells jo. I perquè entenguéssim que quan diu "Per ells em santifico a mi mateix" ho deia perquè els santificava en si, una altra vegada va afegir: "I siguin santificats en la veritat". Això és, en mi, segons que el Verb és la veritat, en la qual el mateix Fill de l'home va ser santificat des del principi. Quan "El Verb es va fer carn" ( Jn 1,14), llavors, es va santificar en si. Això vol dir que es va santificar a si home en si Verb, perquè el Verb i l'home són un en Crist. Respecte dels seus deixebles, diu: "I per ells em santifico jo a mi mateix, això és, a ells en mi, perquè ells en mi sóc jo mateix, perquè siguin santificats en la veritat". Què vol dir "I ells", sinó: com jo i en la veritat que jo sóc?
Crisóstomo, ut supra
O d'una altra manera: "Per ells em santifico a mi mateix". Això és, m'ofereixo a mi mateix a tu en sacrifici, perquè santes es diuen quantes víctimes s'ofereixen a Déu, perquè antigament la santificació era en figura, com en l'ovella, mes ara és en la mateixa veritat. I per això afegeix: "Perquè siguin ells santificats en la veritat", perquè te'ls ofereixo en sacrifici. Pel que finalment diu que El mateix que s'ofereix és el cap d'ells, o que s'immolen a si mateixos, com diu l'Apòstol als romans: "Oferiu els vostres cossos a Déu en hòstia viva, santa, agradable a Déu" ( Rom 12,1), etc.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.