Joan 18,15-18
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
15-18
Simón Pedro i un altre deixeble, seguien a Jesús. I aquell deixeble era conegut del Pontífex, i va entrar amb Jesús en l'atri del Pontífex. Mas Pedro estava fos a la porta. I va sortir l'altre deixeble, que era conegut del Pontífex, i li va dir a la portera, i va fer entrar a Pedro. I va dir a Pedro la criada portera: "No ets tu també dels deixebles d'aquest home?" Diu ell: "No sóc". Els criats i els ministres estaven en peu a la vora del foc, perquè feia fred, i s'escalfaven; i Pedro s'estava també en peus escalfant-se amb ells. (vv. 15-18)
Sant Agustí, De cons. evang. 2, 6
No tots els Evangelistes refereixen de la mateixa manera la negació de Pedro, que és compresa entre els afronts fets al Senyor, perquè Sant Mateu i Sant Marcos compten primer les injúries, i després la temptació de Pedro; però Sant Lluc explica primer les temptacions de Pedro, i després els ultratges fets al Senyor. Sant Joan comença a dir sobre la temptació de Pedro: "Seguien a Jesús, Simón Pedro i un altre deixeble".
Alcuino
Seguien al Mestre per devoció, encara que des de lluny pel temor.
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 113
Qui fos l'altre deixeble, pot assegurar-se sense temeritat, pel silenci que guarda Sant Joan, perquè acostuma a donar-se a conèixer d'aquesta manera, i afegint: al qual estimava Jesús. I sens dubte, doncs, és ell mateix.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 82
El mateix s'oculta per humilitat, perquè refereix amb gran sinceritat el mode com en el moment de fugir tots ell va seguir, i posposant-se a Pedro, precisat a nomenar-se a si mateix, per a donar a conèixer la certesa amb què pot assegurar millor que els altres el que va succeir en l'atri, perquè es trobava dins, prescindeix de la seva pròpia lloança, dient: "Aquell deixeble era conegut del Pontífex". No dóna gran importància al que diu de si, però perquè havia dit que va entrar amb Jesús només, a fi que no es formi d'ell una elevada idea, afegeix la raó. L'haver anat Pedro va ser un acte d'amor; el no haver entrat ho va ser de temor. Pel que segueix: "Però Pedro estava a la porta fora".
Alcuino
Fora estava el que havia de negar al Senyor; i no estava en Crist qui no s'atrevia a confessar-li.
Crisóstomo, ut supra
Mes que Pedro va entrar a la casa amb permís, ho explica dient: "Va sortir, doncs, aquell deixeble i va parlar a la portera, i va introduir a Pedro"; però no va ser ell qui li va introduir, perquè Pedro estava unit a Crist i li seguia: "Dícele la criada portera: per ventura ets tu dels deixebles d'aquest home? Diu ell: No sóc". Què dius, oh Pedro? No vas dir abans: Si convingués donaré la meva vida per tu ( Mt 26,35)? Què, doncs, ha succeït que no pots suportar ni fins i tot la pregunta d'una portera? No era soldat el que preguntava, sinó una vil portera. Ni va dir: Ets deixeble d'un seductor, sinó d'aquell home; paraula que és de compassió. Diu, doncs: "Potser també tu?" perquè Juan estava dins.
Sant Agustí, ut supra
Però què és d'admirar si Déu va predir la veritat i l'home va presumir la falsedat! En veritat que en aquesta negació de Pedro ja començada hem d'observar que no sols nega a Crist dient que no és Crist, sinó que (es nega) a si mateix, negant que sigui cristià. El Senyor no havia dit a Pedro: Negaràs que ets el meu deixeble, sinó "em negaràs" ( Mt 26,34; Lc 22,51). Va negar, per tant, a Crist quan va negar ser el seu deixeble. Quina altra cosa va fer d'aquesta manera sinó negar que era cristià? Quants, fins i tot nens i donzelles van saber menysprear la mort confessant a Crist després d'ell, i van conquistar el regne dels cels! El que llavors no va poder éste que havia rebut les claus d'aquell regne, perquè es va dir: "Deixeu anar a éstos", perquè dels quals em vas donar no vaig perdre a cap d'ells. Heus aquí, doncs, a Pedro que si després d'haver negat a Crist marxés d'aquí, sens dubte periria.
Crisóstomo, in Serm. De Petro et Elia
És sens dubte un secret, que la Divina Providència va permetre que caigués primer el mateix Pedro, a fi de temperar la duresa de la sentència envers els pecadors en vista d'aquest cas. Pedro, doctor i mestre de tot el món, va pecar i va aconseguir el perdó, a fi que aquest exemple d'indulgència fos la regla per a tots els jutges. Aquesta és la raó per la qual jo penso que la potestat sacerdotal no ha estat encomanada als àngels, perquè sent éstos impecables castigarien els pecadors sense compassió. Per això s'ha constituït sobre els homes a uns altres també pecadors, perquè, reconeixent en si les mateixes passions que en els altres, es mostrin benignes amb ells.
Teofilacto
Hi ha alguns que volent atribuir a Pere una falsa gràcia, diuen que éste va negar perquè volia estar sempre amb Crist i seguir-li; perquè coneixia que si confessava ser deixeble de Crist, li separarien de l'i no podria d'ara endavant seguir i veure al que estimava, i per aquesta raó va fingir ser un dels ministres, per a evitar que, coneixent-li per la seva tristesa, fos tirat fora. Per això diu: "Estaven, doncs, en peus els criats i els ministres al voltant del foc, perquè feia fred i s'escalfaven, i Pedro estava amb ells", etc.
Sant Agustí, ut supra
No era hivern, i no obstant això feia fred, com sol succeir en l'equinocci d'estiu.
Sant Gregori, Moralium 2, 3
Ja s'havia refredat en el cor de Pedro la calor de la caritat, i renaixent en ell l'amor a la vida present, com si patís la mateixa malaltia que els perseguidors, s'escalfava.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.