Joan 18,28-32
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
28-32
Porten, doncs, a Jesús des de casa de Caifás al Pretori, i era al matí; i ells no van entrar en el Pretori per no contaminar-se i poder menjar la Pasqua. Pilat, doncs, va sortir fora a ells, i va dir: "Quina acusació porteu contra aquest home?" Van respondre, i li van dir: "Si éste no fos malfactor, no t'ho haguéssim lliurat". Pilat els va dir llavors: "Preneu-li allà vosaltres, i jutgeu-li segons la vostra Llei". I els jueus li van dir: "No ens és lícit a nosaltres matar a algun". Perquè es complís la paraula que Jesús havia dit, assenyalant de quina mort havia de morir. (vv. 28-32)
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 114
Torna l'Evangelista al punt de la seva narració on havia quedat, quan va explicar la negació de Pedro, i diu: "Condueixen, doncs, a Jesús des de casa de Caifás al Pretori". Ja havia dit que havia estat enviat a Caifás des de casa d'Anás, company i sogre seu; però per què de casa de Caifás és portat al Pretori, que no és més que la residència del procònsol Pilato?
Beda
Es diu Pretori el tribunal del Pretor; i els pretores es diuen prefectes o preceptors, perquè imposen els seus preceptes als ciutadans.
Sant Agustí, ut supra
O per alguna causa urgent, Caifás s'havia traslladat de la casa d'Anás (on tots dos havien acudit per a sentir el Salvador) al Pretori del procurador Pilato, deixant al seu sogre la cura de sentir a Jesús. O bé Pilato havia constituït el seu tribunal a la casa de Caifás, per ser prou espaiosa per a habitar el seu amo i separadament el jutge.
Sant Agustí, De cons. evang. 3, 7
No obstant això, des del principi era conduït al mateix Caifás, a qui a la fi va ser portat com a reu convicte, perquè ja abans havia opinat Caifás que Jesús havia de morir, i que sense demora fos lliurat a Pilato perquè li condemnés a mort. Segueix: "Era, doncs, de demà".
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 82
És portat a Caifás abans del cant del gall, i a Pilato entrada el matí; amb el que demostra l'Evangelista que en tot l'intermedi de la matinada va ser Jesús interrogat per Caifás sense aconseguir res, i per això li va remetre a Pilato. Però deixant per als altres Evangelistes els altres detalls, passa endavant. Segueix, doncs: "I ells no van entrar en el Pretori".
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 114
Això és, en aquella part de la casa de Caifás que Pilato ocupava 1. Per què no van entrar l'expressa a continuació: "Per a no contaminar-se, a fi de menjar la Pasqua".
Crisóstomo, ut supra
Perquè era llavors quan els jueus celebraven la Pasqua. Però Jesús l'havia anticipat un dia, reservant la seva mort perquè es realitzés en el sisè dia de la setmana, que era quan se celebrava l'antiga Pasqua. O bé prenent per Pasqua tots els dies de la festivitat.
Sant Agustí, ut supra
Perquè havien començat els dies dels ázimos, en els quals no podien entrar a l'habitació d'un estranger sense contaminar-se.
Alcuino
Es deia Pasqua pròpiament el dia en què el xai era sacrificat, en la tarda del dia catorze de la lluna, i els set dies següents es denominaven dels ázimos, durant els quals no podia tenir-se a les cases gens fermentat. Però el dia de la Pasqua es compta entre els ázimos, segons Sant Mateu ( Mt 26,17). En el dia primer dels ázimos es van acostar els deixebles a Jesús i li van preguntar: "On vols que et preparem el menjar de Pasqua?" Els dies dels ázimos es deien Pasqua, com en aquest passatge: "Perquè mengessin la Pasqua", perquè la Pasqua no era en el dia del sacrifici del xai, que se sacrificava el dia catorze a la tarda, sinó una gran solemnitat que se celebrava el dia quinze, havent dinat la Pasqua 2. Aquest és, en efecte, el dia catorze de la lluna, en el qual el Senyor, així com els altres jueus, va celebrar la Pasqua, i en el dia quinze, quan se celebrava la gran solemnitat, va ser crucificat. Però el dia catorze de la lluna va començar la seva immolació des que va ser aprehès en l'hort.
Sant Agustí, ut supra
Oh impia ceguedad! Temien contaminar-se en el Pretori d'un jutge estranger, i no feien escrúpol d'abocar la sang d'un germà innocent! Doncs que l'acte de matar al Senyor, autor de la vida, no ha d'atribuir-se a la seva consciència, sinó a ignorància.
Teofilacto
Però Pilato, encara que procedint benignament, surt a la fi. Segueix: "Va sortir, doncs, Pilato a la trobada d'ells", etcètera.
Beda
Era costum dels jueus lliurar lligat al jutge a aquell que jutjaven reu de mort, perquè, veient-ho lligat, entengués que era condemnat a mort.
Crisóstomo, ut supra
Però Pilato, encara que li va veure lligat i portat en tota forma, no va considerar això com a prova irrecusable o indubtable de l'acusació, sinó que va preguntar així: "I els va dir: De què heu d'acusar aquest home?" Amb aquesta pregunta dóna a comprendre l'improcedent que seria concedir-los el suplici en virtut d'un judici que ells havien usurpat. Però ells, refusant sostenir directament l'acusació, s'evadeixen al·legant unes certes conjectures. Pel que segueix: "Van respondre i van dir: "Si no fos malfactor", etc.
Sant Agustí, ut supra
Pregunti's i que responguin els llibertats dels esperits immunds, els malalts curats, els leprosos netejats, sords sentint, muts parlant, cecs veient, morts ressuscitats i, la qual cosa és més que tot, ignorant fet savi, si Jesús és malfactor; però això ho deien perquè ja ho havia anunciat el profeta: "Ells em tornaven malament per bé" ( Sal 34,12).
Sant Agustí, De cons. evang. 3, 8
Però vegem si això és contrari al que diu Sant Lluc, que el van acusar d'uns certs crims. Diu: "Van començar a acusar-lo dient: Hem trobat a éste revoltant la nostra nació, i prohibint donar tribut al Cèsar, i proclamant que L'és el Crist-Rei" ( Lc 26,2). Però, segons Sant Joan, per contra, apareixen els jueus com no volent declarar els crims, perquè sotmetent-se Pilato a l'autoritat d'ells, desistís d'esbrinar què era el que li imputaven, i li considerés reu pel solo fet d'haver merescut ser lliurat per ells. Però hem d'entendre que es va dir això i l'un altre que Sant Lluc va comptar, perquè cadascun va citar moltes preguntes i respostes, segons els va semblar suficient per al seu relat; perquè el mateix Sant Joan diu unes certes coses que van ser objectades i que veurem en el seu lloc. Segueix: "Díceles, doncs, Pilato: Preneu-li, doncs, vosaltres", etc.
Teofilacto
Com si digués: Puix que vosaltres exigiu sentència de condemnació amb una arrogància com si mai haguéssiu pecat, jutgeu-ho vosaltres i condemneu-li; jo de cap mode jutjaré així com jutge.
Alcuino
Com si digués: Vosaltres, que teniu la vostra legislació, sabeu quina llei jutja tals delictes. Obreu segons sabeu que és just.
Segueix: "Van dir, doncs, els jueus: A nosaltres no ens és lícit matar a algun".
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 114
Però la Llei no va manar que no es perdonés a cap malfactor, principalment dels seductors en matèria de religió? Però s'ha d'entendre que si ells van dir que no els era lícit matar a algun, va anar per la santedat de la festa que ja havien començat a celebrar. De tal manera us ha fet perdre la raó la malícia, que us creieu nets de la sang innocent i la lliureu a un altre perquè la vessi?
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 82
O bé ells no li condemnaven a mort per haver perdut gran part del seu poder amb la subjecció a la dominació romana. O d'una altra manera: ell havia dit: "Vosaltres jutgeu-li segons la vostra Llei", quan ells afirmaven que el crim de Jesús no era segons la llei jueva; perquè deien així: "A nosaltres no ens és lícit"; perquè no va pecar, segons la nostra llei, sinó que el seu crim és públic perquè es diu Rei. També perquè desitjaven crucificar-li per a difamar-li amb aquest gènere de mort, perquè no els era permès crucificar, sinó que mataven d'una altra manera, com ho demostra l'haver apedregat a Sant Esteban. I per això afegeix: "Perquè es complís la paraula de Jesús", etc., puix que als jueus no els era permès crucificar. O diu això l'Evangelista perquè no havia de ser crucificat només per ells, sinó que també pels gentils.
Sant Agustí, ut supra
Així es llegeix en Sant Marcos on diu: "Heus aquí que pugem a Jerusalem, i el Fill de l'home serà lliurat als Prínceps dels sacerdots i als escribes, i li lliuraran als gentils" ( Mc 10,33). Pilato, doncs, era romà, i li havien enviat els romans de procurador a la Judea. Perquè es complís, doncs, la paraula de Jesús, això és, la de ser lliurat als gentils perquè li matessin, no van voler els jueus acceptar el permís de jutjar-li, dient: "A nosaltres no ens és lícit matar a algun".
Notes
1. El pretori designa la residència del governador romà d'una província. Quan el procurador romà atenia assumptes públics a Jerusalem ocupava, segons sembla, el palau d'Herodes. Allí estaria el pretori. El palau de Caifás dista uns 300 metres del palau d'Herodes.
2. El dia 14 del mes de Nisán es realitzava el sacrifici del xai, que era consumit en les primeres hores del dia 15. Aquest dia era pròpiament el de la pasqua, i començava amb ell la festa dels àzims, que durava 7 dies.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.