Joan 18,3-9
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
03-09
Judes, doncs, havent pres una cohort i els agutzils dels Pontífexs i dels fariseus, va venir allí amb llanternes i amb destrals i amb armes. Mas Jesús, sabent totes les coses que havien de venir sobre El, es va avançar i els va dir: "A qui busqueu?" Li van respondre: "A Jesús Nazareno". Jesús els diu: "Jo sóc". I Judes, aquell que ho lliurava, estava també amb ells. Després, doncs, que els va dir jo sóc, van tornar enrere i van caure en terra. Mes L'els va tornar a preguntar: "A qui busqueu?" I ells van dir: "A Jesús Nazareno". Va respondre Jesús: "Us he dit que jo sóc, perquè si em busqueu a mi, deixeu anar a éstos". Perquè es complís la paraula que va dir: Dels quals em vas donar, a cap d'ells vaig perdre. (vv. 3-9)
Glossa
Havia demostrat l'Evangelista el mode com Judes va poder donar amb el lloc on estava Crist; ara explica com va arribar, dient: "Judes, doncs, havent pres una cohort i els subalterns dels Pontífexs", etc.
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 112
La cohort no va ser de jueus, sinó de soldats. Entengui's que la va rebre del Procònsol per a prendre al culpable, observant el procediment d'autoritat legítima, a fi que ningú gosés fer resistència, malgrat ser tanta i tan ben armada la gent que anava, que espantava i acovardia la idea que algun s'atrevís a defensar a Crist.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 82
Però de quin mode es van guanyar als soldats amb diners, que anaven disposats a tot!
Teofilacto
Portaven fas i llanternes, per si Crist s'escapava ocultant-se en la foscor.
Crisóstomo, ut supra
Moltes vegades havien enviat, en altres ocasions, a prendre-ho, però no ho van aconseguir. D'on clarament es veu que en aquella es va lliurar espontàniament. Per això diu: "Jesús, doncs, sabent tot el que anava a venir sobre El, es va avançar i els va dir: "A qui busqueu?"
Teofilacto
No pregunta per a voler saber (perquè perfectament coneixia tot el que li anava a succeir), però volent manifestar que, fins i tot sent present, no podia ser vist ni distingit per ells; "Díjoles el Senyor: Jo sóc".
Crisóstomo, ut supra
Estant enmig d'ells, va encegar els seus ulls. I per a manifestar que no va ser per causa de la foscor, indica l'Evangelista que portaven llums. Si, doncs, no les portessin, havien de conèixer-li almenys per la veu. I si Judes, que sempre havia estat amb El, no li coneixia, tampoc li haguessin conegut ells; per això afegeix: "Estava també Judes", etc. Va fer això el Senyor per a manifestar que, no sols no li haguessin pogut prendre, però que ni fins i tot li haguessin vist estant enmig d'ells, si El no ho hagués permès; per això diu: "Quan els va dir: jo sóc, van retrocedir", etc.
Sant Agustí, ut supra
On està la cohort de soldades? On està el terror i l'aparell de les armes? Una veu va rebutjar, va ferir i va derrocar a tan gran torba, enfurida d'odi i temible per les armes, sense disparar una saeta. És que Déu s'ocultava sota la carn, i l'etern dia de tal mode s'amagava en els membres humans, que era buscat per les tenebres amb la llum de les llanternes i dels feixos per a distingir-li. Què farà com a Jutge el que com a reu així obra? Ara, per mitjà de l'Evangeli, fa ressonar pertot arreu aquesta paraula: "Jo sóc", diu Crist, i els jueus esperen a l'anticrist, per a tornar-se enrere i caure en terra, perquè els que abandonen el cel desitgen la terra.
Sant Gregori, super Ezech. hom 9
Per quina raó els triats cauen de cara i els rèprobes d'esquena, sinó perquè el que cau d'esquena no veu a on cau, al pas que el que cau de front veu on cau? Per això els malvats, que cauen en les coses invisibles, cauen d'esquena, perquè cauen on no poden veure el que els ve darrere, mentre que els justos, que s'abneguen a si mateixos i a les coses visibles per a aixecar-se per mitjà de les invisibles, cauen com de cara, perquè, penedits pel temor, es reconcentren i humilien.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 83
Ningú digui que el Senyor mateix va induir als jueus al fet que li matessin, lliurant-se El mateix a les seves mans; perquè clarament els va demostrar el que bastava perquè ells desistissin. Però puix que romanien en la seva malícia, i no tenien excusa, llavors es va lliurar El mateix a les seves mans. Per això, "Va tornar, doncs, a preguntar-los, a qui busqueu? però ells", etc.
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 112
Ja havien sentit primer, jo sóc, però no havien comprès que el que va poder tot el que va voler, no va voler això. Però si mai hagués permès el ser pres per ells, no haurien dut a terme allò per què venien, ni L'hagués fet allò per què havia vingut i, per tant, després d'haver mostrat el seu poder als ulls dels quals volien i no podien prendre-li, es deixa prendre per a fer-los complir inconscients la seva voluntat. I segueix: "Si, doncs, em busqueu a mi, deixeu anar a éstos".
Crisóstomo, ut supra
Com si digués: "Si em busqueu a mi, res teniu a veure amb éstos; heus aquí que jo mateix em lliuro", demostrant així la conseqüència del seu amor als seus, fins a l'última hora.
Sant Agustí, ut supra
Això mana als seus enemics, i fan això que mana; els permet que es vagin aquells que El no vol que pereixin.
Crisóstomo, ut supra
Per a demostrar l'Evangelista que això no va ser efecte de la voluntat d'ells, sinó del poder del qual era pres, afegeix: "Perquè es complís la paraula que va dir: Perquè no vaig perdre als que em vas donar", etc. Aquesta perdició no es referia a la mort natural, sinó a l'eterna, però l'Evangelista la va entendre de la mort present.
Sant Agustí, ut supra
Potser no havien de morir després? Com entendre que els perdria si llavors morien, sinó perquè encara no creien en El com creïn els que se salven?
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.