Joan 19,17-18
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
17-18
I van prendre a Jesús i li van treure fora. I portant la creu a coll, va sortir per a aquell lloc que es diu Calvari, i en hebreu Gòlgota; i allí li van crucificar, i amb L'a altres dos, d'una part i una altra, i a Jesús al mig. (vv. 17-18)
Glossa
Per ordre del procurador, els soldats es van apoderar de Crist per a crucificar-li. Segueix: "Van agafar, doncs, a Jesús, i li van treure fora".
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 116
Pot això referir-se als agutzils del procònsol; perquè després es diu més clarament: "Després que els soldats li van crucificar". L'Evangelista atribueix amb raó als jueus tot l'ocorregut, perquè ells van ser els que van arrencar a Pilato la condemnació.
Crisóstomo, in Ioannem, hom. 84
Com per a ells era la creu objecte d'ignomínia, no consentien ni fins i tot el tocar-la, i la van carregar sobre Jesús com a reu. I segueix: "I portant la creu a coll", etc. Així va succeir amb el que li va prefigurar, perquè Isaac va carregar sobre si la llenya, però llavors no es va arribar més que fins al que va voler demostrar la voluntat del Pare; però ara va tenir complert efecte, perquè era la realitat.
Teofilacto
Així com llavors va ser Isaac llibertat, i sacrificat el xai, així en aquesta ocasió, quedant impassible la naturalesa divina, és sacrificada la humanitat representada pel xai, com a errant fill d'Adán. Però, com un altre Evangelista diu que van obligar a Simón a portar la creu?
Sant Agustí, De cons. evang. 3, 10
Totes dues coses són veritat: en primer lloc, va succeir el que diu Sant Joan, i en segon lloc, la qual cosa diuen els altres tres evangelistes. Del que es dedueix que el mateix Jesús portava la creu en sortir per al lloc citat.
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 117
Gran espectacle i als ulls de la impietat gran escarn! Però als de la pietat gran misteri. Riu la impietat, veient al rei portar per ceptre la creu del seu suplici; veu la pietat al rei portant a coll la creu en què ha de ser clavat; creu que havia de fixar-se fins i tot en el front dels reis; creu objecte de menyspreu per als impius, i en la qual havien de gloriarse els cors dels Sants. Portant-la sobre les seves espatlles, la sublimava com a torxa que cremava sobre el candelabro, i no havia d'ocultar-se sota el celemín.
Crisóstomo, ut supra
Com els vencedors, així portava sobre les seves espatlles la insígnia del seu triomf.
Pretenen alguns que Adán va morir i va ser sepultat en el mateix lloc que anomenaven Calvari, a fi que, en el mateix lloc on va triomfar la mort, aixequés Jesús el trofeu de la seva victòria.
Sant Jerònim, super Mat. cap. 27
Apreciable interpretació i agradable a cau d'orella del poble; però no és veritable. Fora de la ciutat i de les seves portes, hi havia llocs on es decapitava als reus, i van prendre el nom de calvari del de decapitats 1. Adán va ser sepultat al costat d'Ebrón, i segons es llegeix en Jesús fill de Nau, va ser enterrat en Arbee 2.
Crisóstomo, ut supra
Li van crucificar amb dos lladres; i segueix: "I amb ell altres dos, un a cada costat i Jesús al mig". Amb això es va complir la profecia: "Va ser comptat entre els malvats" ( Is 53,12). Feien servir a la veritat els mateixos ultratges que li inferien. El dimoni volia cobrir de tenebres el que passava, però no va poder, perquè els miracles que van ocórrer llavors, a ningú van poder atribuir-se sinó només a Jesús, i tots els artificis del diable van ser inútils per a enfosquir la glòria de Jesús, perquè la van esclarir no poc. Perquè convertir en la creu al lladre i portar-li al Paradís, no va ser menys que esqueixar les roques.
Sant Agustí, in Ioannem, tract., 31
Si bé ho consideres, va ser la mateixa creu un tribunal, en el qual assegut el jutge, va ser absolt el lladre que va creure i condemnat el que li va injuriar. I això significava el que succeirà amb els vius i els morts: uns a la dreta i altres a l'esquerra.
Notes
2. Sobre el sepulcre d'Adán es coneixen dues tradicions. La tradició jueva afirmava que estava enterrat en Quiryat-Arbá (antic nom d'Hebron ), al costat dels patriarques. Una altra tradició afirmava que després del diluvi Sem va enterrar el cap d'Adán en la muntanya Calvari.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.