Joan 3,14
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
14
"I com Moisès va aixecar la serp en el desert, així també és necessari que sigui aixecat el Fill de l'home: perquè tot aquél que creï en El no pereixi, sinó que tingui vida eterna". (v. 14)
Crisóstomo, ut supra
Com havia explicat el benefici del baptisme, ara addueix la seva causa, això és, la seva creu, dient: "I com Moisès va aixecar la serp", etc.
Beda
El Senyor convida amb aquestes paraules al mestre de la Llei mosaica al fet que comprengui el seu sentit espiritual, recordant-li la història antiga, i demostrant-li que ésta era figura de la seva passió i de la salvació humana.
Sant Agustí, De peccat. mer. et remiss. cap. 32
Molts morien en el desert per les mossegades de les serps. I per això Moisès, per ordre de Déu, va aixecar enlaire una serp de bronze en el desert; quants miraven a ésta, quedaven curats en l'acte. La serp aixecada representa la mort de Crist, de la mateixa manera que l'efecte se significa per la causa eficient. La mort havia vingut per mitjà de la serp, la que va induir a l'home al pecat pel qual havia de morir; mes el Senyor, tot i que en la seva carn no havia rebut el pecat, que era com el verí de la serp, havia rebut la mort, perquè hi hagués pena sense culpa en la semblança de la carn del pecat, per la qual cosa en aquesta mateixa carn es paga la pena i la culpa.
Teofilacto
Vegeu aquí la figura i la realitat. En el primer cas es llegeix la semblança de la serp amb totes les seves qualitats d'animal, mes privant-la del verí; en el segon cas Jesucrist, malgrat estar lliure del pecat, va assumir la semblança de la carn del pecat. I en sentir que era exaltat ha d'entendre's que vol dir suspès al capdamunt i perquè santificés l'aire qui havia santificat la terra caminant sobre ella. Entengui's també per exaltació la glòria; perquè aquella elevació en la creu es va convertir en glòria de Jesucrist. I en el mateix que va voler jutjar, va jutjar al príncep d'aquest món. Adán va morir justament perquè va pecar; mes el Senyor, que havia sofert la mort injustament, va vèncer a aquél que li havia lliurat a la mort. I va ser vençut perquè no va poder obligar al Senyor, estant en la creu, al fet que avorrís als que li crucificaven, sinó que més els estimava i pregava per ells. D'aquesta manera la creu de Jesucrist es va convertir en la seva exaltació i en la seva glòria.
Crisóstomo, ut supra
I no va dir: convé que el Fill de l'home no estigui penjat, sinó: que sigui aixecat, perquè això semblava el més prudent. I així va dir això pel qual li sentia i pel que la cosa representava, amb la finalitat que vegem la relació que les antigues coses tenien amb les noves. I aprenguem que no es va lliurar a la mort contra la seva voluntat i que d'aquí va brollar la salut per a molts.
Sant Agustí, ut supra
Així com en un altre temps quedaven curats del verí i de la mort tots els que veien la serp aixecada en el desert, així ara el que es conforma amb el model de la mort de Jesucrist per mitjà de la fe i del baptisme, es deslliura també del pecat per la justificació, i de la mort per la resurrecció. I això és el que diu: "Perquè tot aquél que creï en El no pereixi, sinó que tingui vida eterna". I per a què es necessita que la mort de Jesucrist es compari amb el baptisme del nen, si no ha estat enverinat éste encara per la mossegada de la serp?
Crisóstomo, ut supra
Vegeu també que va voler ocultar la seva passió, a fi que no entristissin les seves paraules a aquél que li sentia. Però va posar de manifest el fruit de la seva passió. I si els que creïn en el crucificat no pereixen, molt menys perirà el que està crucificat amb Jesucrist.
Sant Agustí, In Ioannem tract., 12
Hi ha una diferència entre la figura i la realitat, i és que aquells eren curats només de la mort temporal tornant a una vida material, mes éstos obtenen la vida eterna.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.