Joan 4,7-12
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
07-12
Va venir una dona de Samaria a treure aigua. Jesús li va dir: "Dóna'm beure, perquè els seus deixebles havien anat a la ciutat a comprar de menjar". I aquella dona samaritana li va dir: "Com tu, sent jueu, em demanes de beure a mi, que sóc dona samaritana?" Perquè els jueus no tenen tracte amb els samaritans. Va respondre Jesús, i li va dir: "Si sabessis el do de Déu, i qui és qui et diu dóna'm beure, tu de cert li demanessis al, i et donaria aigua viva". La dona li va dir: "Senyor, no tens amb què treure-la, i el pou és profund: D'on, doncs, tens l'aigua viva? Per ventura ets tu major que el nostre pare Jacob, el qual ens va donar aquest pou, i ell va beure d'ell, i els seus fills, i els seus bestiars?" (vv. 7-12)
Crisóstomo, In Ioannem hom., 30
I com desobeeix el manat per Si mateix, en parlar amb els samaritans, va posar l'Evangelista moltes causes per les quals va tenir per a parlar amb aquella dona. No havia anat intencionadament per a parlar amb els samaritans, però tampoc havia de rebutjar a la que venia al. Per això diu: "Va venir una dona de Samaria, a treure aigua". I vegeu com dóna a conèixer a la dona que ve a buscar aigua per la calor.
Sant Agustí, In Ioannem tract., 15
Aquesta dona representa l'Església, no justificada, sinó ja per a ser-ho. Conté també la imatge de la cosa que procedeix dels estranys. Els samaritans eren estranys, encara que habitaven llocs pròxims; així mateix havia de venir l'Església dels gentils, distinta dels jueus pel seu origen.
Teofilacto
Va trobar el Salvador ocasió oportuna de parlar amb aquella dona que va venir al pou, parlant de la set. Per això segueix l'Evangelista: "Jesús li va dir: dóna'm beure". Perquè tenia set quant a la naturalesa humana, tant pel cansament del camí quant per la calor.
Sant Agustí, Lib. 83 queast. qu. 64
En realitat el que tenia Jesús era set de la fe d'aquella dona. Sempre té el Senyor set per la fe d'aquells pels quals ha vessat la seva sang.
Crisóstomo, ut supra
Aprenem en això del Salvador, no sols a tenir la fortalesa suficient en els camins, sinó també a oblidar-nos sobre el que haurem de menjar, perquè els deixebles del Salvador no portaven viandes. Per això afegeix: "Perquè els seus deixebles havien anat a la ciutat a comprar de menjar". D'aquí que també l'Evangelista manifesta que Jesucrist és humil, quan es queda només. I en veritat que podria, si hagués volgut, o no enviar a tots, o tenir uns altres que li acompanyessin quan marxessin els seus deixebles. Però no ho va voler perquè així acostumava als seus deixebles a prescindir de tota superba. Però es dirà: com pot cridar l'atenció que els deixebles fossin humils, si eren pescadors i paletes? Però de sobte es van fer més respectables que tots els reis, quan van començar a tractar i a seguir al Senyor de tot l'orbe. Especialment succeeix que quan alguns surten de famílies humils i obtenen dignitats, fàcilment es fan superbs, com no acostumats a tant d'honor. Mes retenint el Salvador als seus deixebles en l'estat humil que abans tenien, els ensenyava al fet que es dominessin en tots els conceptes. La dona que sent: "Dóna'm beure", es val sagaçment de les paraules de Crist per a formular la pregunta que va seguir. Pel que continua l'Evangelista: "Díjole la dona: Com tu, sent jueu", etc.? Va presumir que era jueu per l'aspecte exterior i pel llenguatge. Observi's el caràcter inquisitiu d'aquesta dona, perquè encara que Jesucrist havia de prendre precaucions per a comunicar-se amb ella, no li succeïa a ella el mateix respecte de Jesucrist. Com que no diu l'Evangelista que els samaritans no havien de comunicar-se amb els jueus, sinó que indica abans: "perquè no comuniquen els jueus amb els samaritans". Els jueus, en tornar de la captivitat, miraven amb recel als samaritans, considerant-los com a estrangers i enemics, atès que no se servien de totes les Escriptures, no acceptant sinó els llibres de Moisès, sense cuidar-se per a res dels llibres dels Profetes. Posaven tot la seva obstinació a immiscir-se amb la noblesa jueva, en tant que els jueus els miraven amb el mateix horror amb què abominaven a les altres nacions.
Sant Agustí, In Ioannem tract., 13
S'abstenien completament de servir-se dels seus atuells. Per tal raó aquella dona, que era la que portava l'atuell per a treure l'aigua, queda sorpresa perquè un jueu li va demanar aigua per a beure, cosa que no acostumaven fer els jueus.
Crisóstomo
I com Jesús li va demanar aigua per a beure, si la Llei no li ho concedia? Si algun digués que perquè ja sabia per endavant que ella no la hi havia de donar, es dirà que ni fins i tot per això convenia demanar-la-hi. Cal dir, doncs, que la hi va demanar perquè en realitat era indiferent prescindir d'ara endavant de tals observances.
Sant Agustí, ut supra
Aquél que demanava de beure tenia set de la fe de la dona aquella. Per això segueix: "Va respondre Jesús, i li va dir: si sabessis el do de Déu", etc.
Orígens, In Ioannem tom., 14
És una espècie de dogma: que ningú rep gràcia de Déu si no la demana. El Pare envia al mateix Salvador que demani i li donarà, segons aquelles paraules del salm: "Demana'm, i et donaré a totes les gents per hereteu" ( Sal 2,8). I el mateix Salvador diu: "Demaneu i se us donarà" ( Lc 11,9) i per tant, diu clarament, si haguessis demanat t'hagués donat.
Sant Agustí, Lib 83, quaest. qu. 84
I en això dóna a conèixer que no havia demanat aquella aigua que la dona entenia, sinó que El tenia set de la fe d'ella i que desitjava comunicar-li l'Esperit Sant. Entenem perfectament per aigua viva el que és un do de Déu, com El mateix diu: "Si coneguessis el do de Déu", etc.
Sant Agustí, ut supra
Es diu vulgarment aigua viva la que surt d'una font. I aquella que s'agafa de la pluja en llacunes o algibes 1 no es diu així, encara que hagi manat d'alguna font i hagi estat recollida en algun lloc, encara que no se sàpiga d'on hagi nascut, sinó que hagi caigut dels núvols. Com està separada de la comunicació amb cap font no es diu aigua viva.
Crisóstomo, ut supra
També la Sagrada Escriptura en unes ocasions diu foc a la gràcia de l'Esperit Sant, i en altres aigua, manifestant que aquests noms no representen l'essència de la cosa sinó la seva acció. El nom de foc representa que éste s'aixeca i causa la gràcia i que consumeix els pecats d'una manera misteriosa. I quan li diu aigua significa la purificació que experimenta l'ànima i el gran consol que produeix en els que li reben.
Teofilacto
Diu aigua viva a la gràcia de l'Esperit Sant, això és, vivificant, refrescant i motriu, perquè la gràcia de l'Esperit Sant sempre mou a aquél que obra bé, disposant coses elevades en el seu cor.
Crisóstomo, ut supra
Mentrestant el Senyor volia separar-la de tota sospita baixa segons la qual creuria aquella dona que El seria un de punts. Perquè la dona, creient honrar-li molt, li diu Senyor. Segueix, doncs: "La dona li va dir: no tens amb què treure-la, i el pou és profund: d'on, doncs, tens l'aigua viva?"
Sant Agustí, In Ioannem tract., 15
Vegeu com va entendre l'aigua viva, això és, l'aigua que brolla d'una font. Com dient: tu em vols donar aigua viva, sent així que jo portava amb què treure-la i tu no. Per tant tu no pots donar-me d'aquesta aigua viva, perquè no tens d'on treure-la; potser me l'ofereixes d'una altra font. "Per ventura ets tu major que el nostre Pare Jacob?", etc.
Crisóstomo, ut supra
Com dient: no pots dir que Jacob ens va donar aquesta font i que ell es va servir d'una altra, perquè ell i tots els que li pertanyien bevien d'ésta, la qual cosa no hagués succeït si haguessin tingut una altra millor; després no pot donar aigua #aqueix altra font; no pots dir que tens una altra millor sinó presentant-te com a major que Jacob. Per tant, d'on tens #aqueix aigua que ofereixes donar-nos?
Teofilacto
Quan diu: "I els seus bestiars", es demostra l'abundància del pou. Com dient: no sols és bona l'aigua, ja que Jacob la bevia i els seus fills, sinó que a més és tan abundant que podia sadollar la set de tots els ramats d'aquell patriarca.
Crisóstomo, ut supra
Vegeu com es va incloure a si mateixa en el llinatge dels jueus. Perquè els samaritans reconeixien a Abraham com el seu progenitor, perquè havia viscut en Caldea; i deien pare a Jacob, que era el seu nét.
Beda
Diu pare seu a Jacob, perquè també vivia sotmès a la Llei de Moisès i perquè posseïa el camp que Jacob havia donat al seu fill José.
Orígens, In Ioannem tom., 14
En sentit espiritual la font de Jacob són les Sagrades Escriptures; perquè els que estan instruïts en elles beuen en les mateixes com Jacob i els seus fills. I els que són senzills i ignorants beuen com els ramats de Jacob.
Notes
1. Algibes vol dir serres, regions muntanyenques.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.