Joan 5,24
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
24
"En veritat, en veritat us dic: Que el que sent la meva paraula, i creï a Aquél que em va enviar, té vida eterna; i no ve a judici, mes va passar de mort a vida". (v. 24)
Glossa
Com havia dit que el Fill dóna vida als quals vol, manifesta a continuació com s'arriba per mitjà del Fill a la vida, quan diu: "En veritat, en veritat us dic, que el que sent la meva paraula", etc.
Sant Agustí in Ioannem tract. 21
Alguna vegada succeeix que la vida eterna consisteix a sentir i creure, i molt més a comprendre. Però l'escala de la santedat és la fe, i el fruit de la fe l'enteniment. I no va dir: el que creï en mi, sinó: el que creï en Aquél que em va enviar. Per què escoltes la teva paraula i li creus a un altre? Què va voler dir sinó que la seva Paraula estava en El? I què vol dir: sent la meva paraula, sinó que em sent a mi? I què vol dir: i creu en Aquél que em va enviar? Perquè el que en El creï, creï en la seva paraula, mes quan es creï en la seva paraula, es creï en El, perquè el Fill és la Paraula del Pare.
Crisóstomo in Ioannem hom. 28
I no va dir: el que sent les meves paraules i creï en mi. Perquè haurien cregut que això era superba i vanaglòria de paraules. Mes com va dir: creu en Aquél que em va enviar, feia que les seves paraules fossin acceptables. De dos modes aconseguia que la seva predicació fos acceptable, perquè així creia en el Pare tot el que li sentia, i perquè amb això adquirien molts beneficis els que li escoltaven. Per això segueix: "I no ve a judici".
Sant Agustí in Ioannem tract. 22
Però qui seria éste? Sens dubte seria algun millor que l'apòstol Sant Pau, que diu ( Rom 14; 2Cor 5,10): "Convé que tots nosaltres ens presentem davant el tribunal de Jesucrist". Alguna vegada succeeix que el judici es diu sentència, però altres vegades el judici significa elecció. Per tant, en el segon sentit és com convé que tots nosaltres ens presentem davant el tribunal de Jesucrist. Però aquí parla el Senyor del judici de condemnació. Diu que no ve a judici, això és no ve a condemnar. Prossegueix: "Mes va passar de mort a vida". No passa ara, sinó que ja va passar de la mort de la infidelitat a la vida de la fe, i de la mort de la iniquitat a la vida de justícia. O d'una altra manera, perquè no creguessis que no hauries de morir segons la carn, sinó que sàpigues que hauràs de pagar amb la mort que deus, segons el càstig imposat a Adán. Referint-se a ésta, en la qual tots incorrem, va dir ( Gén 2,17): "Moriràs de mort", i no podràs escapar de la divina sentència. Però has de comprendre que, quan hagis pagat el tribut a la mort de l'home antic, entraràs en la vida de l'home nou i així passaràs de la mort a la vida. A quina vida? A la vida eterna. Perquè ressuscitaran després que hagi conclòs aquest món els que haguessin mort, i passaran a la vida eterna. I a més, aquesta vida ni fins i tot ha de dir-se vida, perquè no és veritable vida més que la vida eterna.
Sant Agustí De verb. Dg. serm., 64.
Veiem, doncs, que els homes amants de la vida present, temporal i passatgera, s'afanyen tant per ella que quan arriben a témer la proximitat de la mort fan tot el que poden, no per a escapar d'ella, sinó per a dilatar-la en la mesura del possible. Per tant, si es procura amb tanta obstinació, amb tant de treball i amb tant d'esforç el viure aquí una mica més, quant ha de fer-se per viure eternament? I si es diuen prudents aquéllos que fan els majors esforços per dilatar la mort i per viure uns pocs dies més, que necis són aquéllos que viuen de tal mode que perden el dia etern!
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.