Joan 5,41-47
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
41-47
"No rebo glòria d'homes. Mes jo us he conegut que no teniu l'amor de Déu en vosaltres. Jo vaig venir en nom del meu Pare, i no em rebeu: si un altre vingués en el seu nom, a aquél rebreu. Com podeu creure vosaltres que rebeu la glòria els uns dels altres, i no busqueu la glòria, que de només Déu ve? No penseu que jo us haig d'acusar davant del Pare: un altre cal us acusa: Moisès, en qui vosaltres espereu. Perquè si creyéseis a Moisès, també em creuríeu a mi: perquè ell va escriure de mi, mes si als seus escrits no creeu, com creureu a les meves paraules?" (vv. 41-47)
Crisóstomo in Ioannem hom. 40
Com el Senyor havia fet esment abans del testimoniatge de Sant Joan, del de Déu i del de les obres dels seus serfs per a atreure'ls més cap a si, era probable que molts creguessin que deia això perquè desitjava la glòria dels homes. I a aquest efecte, diu en contra d'això: "No rebo la glòria dels homes". Això és, no necessito, perquè la meva naturalesa no és de tal manera que necessiti la glòria que procedeix dels homes. I si el sol no rep augment de llum de la llum d'una altra torxa, amb molta més raó no necessito de la glòria humana.
Alcuino
Ni rebut cap glòria dels homes, això és, no busco la lloança humana, perquè no he vingut a rebre honra material dels homes, sinó a donar honra espiritual als homes. Per tant, no dic això per a buscar la meva pròpia glòria, sinó que em compadeixo de vosaltres, que viviu en l'error, i desitjo portar-vos al camí de la veritat. Per això diu: "Mes jo he conegut que no teniu l'amor de Déu en vosaltres.
Crisóstomo, ut supra
Com dient: i per això he dit això, per a convèncer-vos que no em perseguiu perquè estimeu a Déu; perquè El dóna testimoniatge de mi per mitjà de les obres i per mitjà de l'Esperit Sant. Succeiria, doncs, que així com em menyspreeu, creient que sóc enemic de Déu, ara vindríeu a mi si estiméssiu a Déu, però no li estimeu. I els va donar a conèixer que això era veritat, no sols pel que havia passat, sinó pel que hauria de succeir, dient: "Jo he vingut en nom del meu Pare, i no m'heu rebut: si un altre vingués en el seu nom, li rebreu". I diu que ha vingut en nom del Pare per a desfer tota ocasió d'impietat.
Alcuino
Com si digués: he vingut al món perquè el nom del meu Pare sigui glorificat per mi, ja que tot l'atribueixo al Pare. Com no tenien amor de Déu, no volien rebre a Aquél que venia a fer la voluntat del Pare. Mes l'Anticrist vindrà, no en el nom del Pare, sinó en el seu propi, i no buscant la glòria del Pare, sinó la seva. I com els jueus no van voler rebre a Jesucrist, se'ls castigarà el seu pecat amb molta raó, fent-los que rebin l'Anticrist, perquè els que no van voler creure en la veritat creen en la mentida.
Sant Agustí De verb. Dg. serm. 45
Però sentim també el que diu Sant Joan: "Heu sentit que ve l'Anticrist, i ara hi ha molts que s'han fet anticristos" ( 1Jn 2,18). Què hi ha de témer en l'Anticrist, sinó que el seu nom haurà de ser honrat i el nom de Déu menyspreat? Quina altra cosa fa el que diu: "sóc jo el que justifica" i "si no fóssim bons, hauríeu perit?" Ha de dependre d'éste la meva vida, i la meva salvació estar lligada a la seva d'aquesta manera? No hauria oblidat el qui és el meu fonament? Potser no és Jesucrist la pedra?
Crisóstomo, ut supra
D'aquesta manera, doncs, posa en relleu la falta de religiositat d'aquéllos. Com dient: si em perseguiu perquè estimeu a Déu, molt més convé que ho feu amb l'Anticrist. Perquè ell no dirà que ha estat enviat pel Pare, ni que ha vingut per a fer la voluntat del, sinó que per contra, usurpant el que no li pertany, dirà que és Déu, i que està sobre totes les coses. Pel que se dóna a conèixer que perseguien a Jesucrist per enveja, i per la seva aversió a Déu. A més exposa la causa de la seva infidelitat, dient-los: "Com podeu creure vosaltres, sent així que accepteu mútuament la glòria, i no busqueu la glòria que només ve de Déu?" Aquí els manifesta repetidament que no tendien cap a les coses de Déu, sinó que volien defensar les seves pròpies passions.
Alcuino
És un pecat greu la jactància i l'ambició de la humana lloança, que vol que se la cregui adornada de les peces que no té. Per tant, no poden creure, perquè tenen ambició de glòria mundana; i quina altra cosa és l'ambició de la humana lloança, sinó la inflor de l'ànima superba? Com dient: que l'ànima d'aquéllos, que era superba, desitjava ser lloada i enaltida sobre tots els altres.
Beda
No pot prevenir-se aquest vici d'una altra manera que entrant dins de nosaltres mateixos, i considerant que no som més que pols, i que si comprenem que en nosaltres hi ha una cosa bona, no creguem que procedeix de nosaltres mateixos, sinó que hem d'atribuir-ho a Déu. Se'ns ensenya també que hem de portar-nos sempre com desitgem ser tinguts pels altres. Finalment, podrien respondre: Després ens acusaràs davant del teu Pare? I per tant, prevenint aquesta pregunta, afegeix: "No penseu que jo us haig d'acusar", etc.
Crisóstomo, ut supra
Això és, perquè no he vingut a condemnar, sinó a salvar. "Un altre cal us acusa; Moisès, en qui vosaltres espereu". Així com de l'Escriptura havia dit abans "en la que vosaltres suposeu la vida eterna", així diu de Moisès, "en qui espereu", tancant-los en els seus propis arguments. Però dirien: I com ens acusarà aquél? Què de comparable hi ha entre tu i Moisès, sent així que no guardes el dissabte? I per això afegeix: "Perquè si creyéseis a Moisès, també em creuríeu a mi; perquè ell va escriure de mi". Això té els seus fonaments en les anteriors proves. I estant demostrat per les meves obres, pel testimoniatge de Juan, i pel de el meu Pare, que he vingut de Déu, comprendreu que Moisès us acusarà, perquè va dir: "Si ve algun fent miracles, encaminant cap a Déu i predient amb veritat el que ha de succeir, convindrà obeir-li". I Jesucrist va fer tot això, i tanmateix no li van creure.
Alcuino
Potser va dir això atenint-se al nostre mode de pensar, i no perquè pugui haver-hi dubte en Déu. Moisès, doncs, va escriure sobre Jesucrist, dient: "El Senyor us aixecarà un profeta d'entre els vostres germans; i així com a mi, també li sentireu El" ( Dt 18,15).
Sant Agustí Contra Faustum 16, 9
Però tot el que va escriure Moisès, ho va escriure referint-se a Jesucrist. Això és, tot pertany a Jesucrist: ja sigui que ho anunciï per mitjà de figures en les coses, en les accions, o en les paraules, o ja sigui que recomani la seva gràcia i la seva glòria.
Prossegueix: "Mes si als seus escrits no creeu, com creureu a les meves paraules?"
Teofilacto
Com dient: El, a més, va escriure i va deixar els seus llibres entre vosaltres, perquè si us oblidéssiu, pugueu recordar-ho fàcilment; i si no heu cregut en el que està escrit, com creureu en les meves paraules que no estan escrites?
Alcuino
D'aquí es dedueix que els que llegeixen els preceptes (que prohibeixen el robar i altres accions dolentes) i deixen de complir-los, no poden complir tampoc els mandats de l'Evangeli, que són més perfectes i sublims.
Crisóstomo, ut supra
I en realitat, si es fixessin en el que se'ls deia, li haguessin pregat que digués què era el que Moisès havia escrit sobre El, però van callar. De tal condició és la maldat, que per més que vegi o senti continua guardant sempre el seu verí.