Joan 6,47-52
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
47-52
"En veritat, en veritat us dic: que aquél que creï en mi té vida eterna. Jo sóc el pa de la vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert i van morir. Aquest és el pa que descendeix del cel, perquè el que mengés d'ell no mori. Jo sóc el pa viu, que vaig descendir del cel. Si algun mengés d'aquest pa, viurà eternament. I el pa que jo us donaré és la meva carn per la vida del món". (v. 47-52)
Sant Agustí In Ioannem tract., 26.
El Senyor va voler donar a conèixer el que L'era. Per això diu: "En veritat, en veritat us dic, que aquél que creï en mi, té vida eterna". Com dient: el que creï en mi, em té. I què és tenir-me? Tenir la vida eterna. I la vida eterna és el Verb que en el principi estava amb Déu i la vida era la llum dels homes. La vida va assumir a la mort, perquè la mort fos destruïda per la vida.
Crisóstomo in Ioannem hom. 45.
I com les multituds instaven demanant l'aliment corporal, recordant-se d'aquell aliment que s'havia concedit als seus pares, amb la finalitat de manifestar-los que tot allò no va ser una altra cosa més que una figura de la veritat que tenien present, fa esment del menjar espiritual dient: "Jo sóc el pa de la vida". Es diu a si mateix pa de la vida, perquè tanca en si la nostra vida tota, tant la present com l'esdevenidora.
Sant Agustí, ut supra
Mes com ells s'enorgullien parlant del mannà, afegeix: "Els vostres pares van menjar el mannà en el desert i van morir". I per això, els vostres pares eren com vosaltres. Murmuradors eren els pares dels fills murmuradors, perquè es diu que en res va ofendre tant aquell poble a Déu, com murmurant contra Déu. I per aquesta raó van morir, perquè van creure només el que veien i no creien ni entenien el que no veien.
Crisóstomo, ut supra
I no sense causa va afegir: "en el desert", manifestant d'una manera oculta que no va ser llarg aquell període en què es va concedir el mannà i que a més no va arribar amb ells fins a la terra promesa. Però com veien que el pa que Jesucrist els havia donat era de poc mèrit en comparació del que havien rebut els seus pares, (ja que aquél baixava del cel i el que Jesucrist els va donar, encara que per un miracle, era de la terra), per això va afegir: "Aquest és el pa que descendeix del cel".
Sant Agustí, ut supra
El mannà va prefigurar a aquest pa i l'altar del Senyor també. Tant en éste com en aquél es prefiguren els sagraments. En les figures hi ha diferència, mes en la cosa que es figura hi ha paritat. Sentim l'Apòstol ( 1Cor 10,3): "Tots van menjar el mateix menjar espiritual".
Crisóstomo, ut supra
Després manifesta (el que podia convèncer-los més) que ells eren de millor condició que els seus pares, perquè éstos, havent menjat el mannà, van morir, i per això afegeix: "Perquè el que mengés d'ell no mori". Per la fi dóna a conèixer la diferència d'un i un altre pa. En aquest lloc diu pa als misteris salvífics i a la fe, que és el seu objecte propi, o bé es refereix al seu cos, perquè totes aquestes coses sostenen l'ànima.
Sant Agustí, ut supra
Però nosaltres, no menjarem del pa que baixa del cel? Aquells van morir, com nosaltres també hem de morir quant a la mort d'aquest cos, visible i material. Però quant a la mort de l'esperit, de la qual van morir els pares d'éstos, Moisès va menjar el mannà i molts altres que van agradar a Déu i no van morir perquè aquell menjar visible va ser entesa per ells en sentit espiritual. Van tenir d'ella fam espiritual, la van agradar en esperit i espiritualment van quedar sadollats. I nosaltres avui també rebem un aliment visible, però una cosa és el sagrament i una altra la virtut del sagrament. Quants cal reben aquest pa de l'altar, i moren malgrat això? Per això diu l'Apòstol ( 1Cor 11,29): "Que menja i beu la seva pròpia condemnació". Per tant, mengeu el pa del cel en esperit i porteu la vostra innocència davant l'altar. Els pecats, ja que són diaris, que no siguin mortals. Abans que us aproximeu a l'altar, vegeu el que feu, vegeu el que dieu: perdona'ns els nostres deutes, com nosaltres perdonem als nostres deutors ( Mt 6,12). Si perdones, et seran perdonades. Aproxima't tranquil, és pa, no verí. I si algun mengés d'aquest pa, no morirà, però respecte de la virtut del sagrament i no quan es refereix al sagrament visible; això és, el que ho menja interiorment i no exteriorment.
Alcuino
I per això no mor el que menja aquest pa, perquè "Jo sóc el pa viu que vaig baixar del cel".
Teofilacto
A aquest efecte es va encarnar; i no va ser primer només home i després va prendre la divinitat, com diu Nestorio, mentint.
Sant Agustí, ut supra
També el mannà va baixar del cel, però el mannà era ombra i aquest pa és la realitat.
Alcuino
La meva vida és la que vivifica. Per això segueix: "Si algun mengés d'aquest pa, viurà", no sols en la vida present per mitjà de la fe i de la santedat, sinó "viurà eternament. I el pa que jo donaré és la meva carn per la vida del món".
Sant Agustí
Explica el Senyor a continuació per què es diu a si mateix pa, no sols en el que toca a la divinitat que tot ho nodreix, sinó també a la naturalesa humana que va assumir el Verb de Déu, quan afegeix: "El pa que jo donaré és la meva carn per la vida del món".
Beda
El Senyor va concedir aquest pa quan va instituir el sagrament del seu cos i la seva sang i el va donar als seus deixebles i quan es va oferir a Déu Padre en el llaura de la creu. Quan diu: "Per la vida del món", no hem d'entendre que pels elements, sinó per tots aquéllos que es designen en el nom del món.
Teofilacto
Quan diu: "Que jo donaré" dóna a conèixer el seu poder, perquè no va ser crucificat com a serf del Pare i menor que El, sinó voluntàriament. Perquè encara que es diu que va ser lliurat pel Pare, es va lliurar L'a si mateix. I vegeu com el pa que nosaltres rebem en el sagrament no és la figura del cos de Jesucrist, sinó el mateix veritable cos de Jesucrist. Perquè no va dir: el pa que jo donaré porta la imatge del meu cos, sinó: és la meva pròpia carn. Es transforma aquest pa per les paraules inefables, per la benedicció i habitació mística de l'Esperit Sant en el cos de Jesucrist. I per què no veiem el seu cos? Perquè si ho veiéssim, ens horroritzaríem de menjar-ho. Per la raó del qual, condescendint amb la nostra fragilitat, veiem aquest menjar espiritual en la manera que convenia al nostre mode de conèixer. Va lliurar la seva carn per la vida del món, perquè morint va destruir la mort. Jo també entenc la resurrecció en aquelles paraules "per la vida del món". Perquè la mort del Senyor va concedir la resurrecció general a tot el gènere humà. I potser a la vida, que consisteix en la santificació i en la perfecció segons l'esperit, la va dir vida del món. Encara que no tots hagin rebut la vida que es troba en la santificació i en l'esperit, no obstant això, el Senyor es va lliurar pel món i quant hi ha en ell, per la qual cosa tothom se santifica.
Sant Agustí In Ioannem tract., 26.
I com anava a entendre l'home que telefonés pa a la seva carn? Coneixen, doncs, els fidels que és el cos de Jesucrist i no han de menysprear-lo. Facin-se cos de Jesucrist, si volen viure de l'esperit de Jesucrist, perquè no viu de l'esperit de Jesucrist sinó el cos de Jesucrist. Potser el meu cos viu del teu esperit? L'Apòstol dóna a conèixer aquest pa dient ( 1Cor 10,17): "Molts som un sol cos, tots els que participem d'aquest sol pa". Oh sagrament de pietat! Oh signe d'unitat! Oh vincle de caritat! El que vol viure, té d'on viure; acosti's, crea, incorpori's perquè sigui vivificat.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.