Joan 7,31-36
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
31-36
I molts del poble van creure en L'i deien: "Quan vingués el Crist farà més miracles que els que éste fa?" Van sentir els fariseus aquests murmuris que hi havia al poble sobre El: i els prínceps dels sacerdots i els fariseus van enviar ministres perquè li prenguessin. I Jesús els va dir: "Encara estaré amb vosaltres una mica de temps, i vaig a Aquél que em va enviar. Em buscareu, i no em trobareu: i on jo estic, vosaltres no podeu venir". Van dir els jueus entre si mateixos: "A on s'ha d'anar éste, que no li trobarem? Voldrà anar a les gents que estan disperses, i ensenyar als gentils? Quina paraula és aquesta, que va dir em buscareu, i no em trobareu: i on jo estic vosaltres no podeu venir?" (vv. 31-36)
Sant Agustí, in Ioanem tract. 31
El Senyor salvava als pobres i als humils. Per això diu l'evangelista: "I molts del poble van creure en El", etc. La plebs va ser la que va conèixer de seguida la seva pròpia malaltia, i va conèixer aviat la medicina del.
Crisóstomo, in Ioanem hom. 49
Mes en éstos tampoc hi havia una fe completa, sinó que parlaven vulgaritats, com parlen les munions. Prossegueix: "I deien: quan vingués el Crist, farà més miracles que els que éste fa?". Perquè dir quan vingui el Crist, era tant com no creure fermament que Jesús era el Crist. O també dir això equival a manifestar que L'era el Crist, com si diguessin: Potser aquél, quan vingui, podrà ser millor i fer més miracles? Perquè els més ignorants més aviat es deixen portar dels miracles que de la doctrina.
Sant Agustí, ut sup
També podien entendre que si no hi havia dos, éste seria el Crist. Però els prínceps no pensaven bé. I per això no sols no ho consideraven com a metge, sinó que tractaven de matar-li. Per això segueix: "Van sentir els fariseus aquests murmuris que hi havia al poble i van enviar guàrdies perquè li prenguessin".
Crisóstomo, ut sup
El Senyor havia parlat abans moltes coses, i res li van fer. El que més els mortificava, era que les munions glorifiquessin a Jesucrist: allò que profanava el dissabte, no era més que una excusa que tractaven d'al·legar. I ells mateixos no s'atrevien a prendre a Jesús, pel perill al fet que s'exposaven; per això envien als guàrdies, perquè estaven exposats als perills.
Sant Agustí, ut sup
Però com no podien prendre-li si El no volia, li van enviar els guàrdies només perquè sentissin el que ensenyava. Prossegueix l'evangelista: "I Jesús els va dir: Fins i tot estaré amb vosaltres una mica de temps".
Crisóstomo, ut sup
Aquestes paraules estan plenes d'humilitat, i equivalen a dir: per què us afanyeu a matar-me? Espereu una mica de temps.
Sant Agustí, ut sup
O cosa que és el mateix: ja fareu d'aquí a una mica el que voleu fer; però no ara, perquè jo no vull; haig d'omplir tot el meu temps, i després sofrir la meva passió.
Crisóstomo, ut sup
Amb això va aterrir a la torba més audaç, i a la qual li era afecta la va fer més àvida de la seva paraula, en atenció al poc temps que se'ls concedia per a gaudir de tal doctrina. I no va dir senzillament: aquí estic, sinó: amb vosaltres; això és, com dient: encara que em perseguiu, no cessaré de concedir-vos el que us concerneix, i d'ensenyar-vos quant afecta la vostra felicitat, aconsellant-vos. Respecte al que va dir: "I vaig a Aquell que em va enviar", deia prou per a espantar-los.
Teofiactus
Donant a entendre que el Pare hauria de demanar-los compte sobre ells; perquè si tractaven mal al qual havia estat enviat, no hi ha dubte que també tractarien malament a qui li havia enviat, etc.
Beda
I diu: "I vaig a Aquél que em va enviar", com si digués: quan pugi, tornaré al Pare que em va manar encarnar, indicant que anava a aquell lloc, d'on mai s'havia separat.
Crisóstomo, ut sup
I que necessitaven del, el manifesta per aquestes paraules: "Em buscareu i no em trobareu". Però quan van buscar els jueus al Salvador? Sant Lluc ho diu: "Quan les dones ploraven sobre El" ( Lc 23). I és probable que a molts altres els succeís el mateix: especialment quan va ocórrer el lloc de la ciutat 1, molts es recordarien de Jesucrist i dels seus miracles, i demanarien que es presentés.
Sant Agustí, in Ioanem tract. 31
També va predir aquí la seva resurrecció, perquè després d'ella haurien de buscar-li penedits; i com no havien volgut conèixer-li quan era present, després li buscaven quan van veure que molts creien en El: pel que molts, com penedits, van dir: què farem? Van veure a Jesucrist morir per la maldat d'ells, i van creure en Crist quan perdonava els seus pecats, i van desesperar de la seva salvació, fins que van beure la sang que havien vessat.
Crisóstomo, in Ioanem hom. 49
I perquè no es cregués que El sortiria d'aquest món per mitjà de la mort, com salin els altres homes, va afegir: "I on jo estic, vosaltres no podeu venir". Si hagués romàs en la mort, tots haguessin pogut anar on L'estava, perquè allí anem tots.
Sant Agustí, ut sup
I no va dir: "on jo estaré", sinó "on estic". Sempre estava Jesucrist allí on havia de tornar, i va tornar, però sense deixar-nos, perquè estava Jesucrist sobre la terra quant a la carn visible; mes estava en el cel i en la terra segons la majestat invisible. No va dir, doncs, no podreu, sinó no podeu venir; llavors eren de tal condició, que no podien. I perquè es comprengui que no deia això perquè desesperessin, als seus deixebles els va dir una cosa semblant: on jo vaig, vosaltres no podeu venir; però al final va explicar això a Sant Pere, dient-li: on jo vaig, no podeu seguir-me ara, però em seguireu després.
Crisóstomo, ut sup
Va dir tot això volent atreure'ls, perquè el poc temps que quedava, i el gran desig que del tindrien després que marxés, eren suficients per a convidar-los al fet que creguessin en El. Respecte del que va dir: "Vaig a Aquell que em va enviar", manifesta que no sofriria cap mal per les asechanzas dels seus enemics, i que la passió la sofria perquè volia. Aquestes paraules del Salvador van produir alguna sensació en els jueus, i es preguntaven entre si a on aniria, la qual cosa no era propi d'aquells que desitjaven ser redimits per El. Prossegueix: "Van dir els jueus entre si mateixos: On s'ha d'anar éste que no li trobarem? Voldrà anar a les gents que estan disperses i ensenyar als gentils?" Els jueus deien gentils a les altres nacions, gloriándose de si mateixos en gran manera, perquè els gentils es trobaven dispersos pertot arreu i barrejats entre si. Però els jueus van sofrir després aquest mateix afront i van ser dispersats per tot el món. Antigament tot el seu poble es trobava reunit, però després els jueus es van dispersar per tota la terra i es van barrejar amb els gentils. Així doncs, el Senyor no hauria dit: "On jo vaig vosaltres no podeu venir", si s'hagués estat referint als gentils.
Sant Agustí, ut sup
Mes el Senyor havia dit: "on jo vaig" referint-se al si del Pare. Però ells no van entendre això en cap manera. I, tanmateix, van vaticinar amb aquest motiu la nostra salvació, anunciant que el Salvador hauria d'anar a estar entre els gentils, no amb la presència del seu cos, sinó amb els seus peus. Perquè ens va enviar els seus membres, i ens va convertir en membres seus.
Crisóstomo, ut sup
I no van dir que aniria als gentils per a fer-los mal, sinó per a ensenyar-los. Ja havien amansit la seva ira i havien cregut. Si no haguessin cregut, en va li haguessin buscat per a si mateixos: "I què vol dir amb aquelles paraules que va dir:: em buscareu i no em trobareu; i on jo estic, vosaltres no podeu venir?".
Notes
1. Es refereix a Jeusalén, destruïda per l'exèrcit romà l'any 70 d. C.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.