Joan 8,1-11
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
01-11
I es va anar Jesús a la muntanya de l'Olivar; i un altre dia, de demà, va tornar al temple, i vi al tot el poble, i assegut els ensenyava. I els escribes i els fariseus li van portar una dona sorpresa en adulteri; la van posar al mig, i li van dir: "Maestro, aquesta dona ha estat ara sorpresa en adulteri; i Moisès ens va manar en la Llei apedregar a aquestes tals. Perquè tu què dius?" I això li ho deien temptant-li, per a poder-ho acusar. Mas Jesús, inclinat cap avall, escrivia amb el dit en la terra. I com porfidiegessin a preguntar-li, es va redreçar, i els va dir: "El que entre vosaltres estigui sense pecat, tiri contra ella la pedra el primer". I inclinant-se de nou, continuava escrivint en la terra. Ells, quan això van sentir, es van sortir els uns darrere dels altres, i els més ancians els primers. I va quedar Jesús només, i la dona que estava en peu al mig. I redreçant-se Jesús, li va dir: "Dona, on estan els que t'acusaven? Cap t'ha condemnat?" I va dir ella: "Cap, Senyor"; i va dir Jesús: "Ni jo tampoc et condemnaré: Vés-te, i no pequis més". (vv. 1-11)
Alcuino
El Senyor tenia el costum, especialment poc abans de la seva passió, de predicar la paraula de Déu durant el dia en el temple que hi havia a Jerusalem, acompanyant la seva predicació amb senyals i miracles. I quan arribava la tarda es tornava a Betania, allotjant-se a la casa de Lázaro i les seves germanes, d'on tornava al matí següent a la mateixa activitat. I com hagués estat l'últim dia de la scenopegia ocupat en la predicació, a la tarda va marxar a la muntanya de les Oliveres. I això és el que diu: "I Jesús es va anar a la muntanya de l'Olivar", etc.
Sant Agustí, in Joannem, tract. 33
I on havia de predicar Jesús sinó en la muntanya de les Oliveres, en la muntanya de l'ungüent, muntanya del crisma? El nom Crist vol dir crisma; i crisma en grec vol dir unció. I en veritat que ens va ungir, perquè ens va posar en condicions de barallar contra el diable.
Alcuino
La unció d'oli sol fer-se als cansats i serveix d'alleujament als quals pateixen dolors en els seus membres. La muntanya de les Oliveres també significa la sublimitat de la pietat divina, perquè eleos en grec, vol dir misericòrdia. També correspon la naturalesa de l'oli al misteri de què es tracta, es queda damunt de tots els altres líquids, i com diu el Salmista: "Les misericòrdies del Senyor estan per sobre de totes les seves obres" ( Sal 144,9). Prossegueix: "I un altre dia de demà va tornar al temple", això és, a donar a conèixer la seva misericòrdia, i a oferir-la-hi als seus fidels, quan començava a mostrar-los la llum del Nou Testament (en el seu temple). Perquè el tornar a l'alba designa que començava el dia de la nova gràcia.
Beda
Significava que després que va començar a habitar en el temple per mitjà de la gràcia (això és, a l'Església), totes les gents van començar a creure en El. Per això segueix: "I vi al tot el poble, i assegut els ensenyava".
Alcuino
L'acte d'estar assegut representa la humilitat de l'Encarnació. I quan el Senyor estava assegut, el poble venia al, perquè després que es va fer visible per la naturalesa humana que va prendre, van començar a sentir-li molts i a creure en El, perquè veien que s'havia aproximat a ells per mitjà de la humanitat. Mentre que els pacífics i senzills admiraven les paraules del Salvador, els escribes i els fariseus li preguntaven, no per a aprendre, sinó per a destorbar a la veritat. Per això segueix: "I els escribes i els fariseus li van portar una dona sorpresa en adulteri, la van posar al mig, i li van dir: 'Maestro, aquesta dona ha estat ara sorpresa en adulteri'".
Sant Agustí, ut sup
Havien conegut que el Salvador era enormement bondadós, perquè de l'estava escrit: "Passa i reina per mitjà de la veritat, de la mansuetud i de la justícia" ( Sal 44,5). Va portar per tant la veritat com a Doctor, la mansuetud com a Llibertador i la justícia com a Coneixedor. Quan parlava, era coneguda la veritat, com no s'irritava contra els enemics, era lloada la seva mansuetud. Per això van temptar la seva justícia, posant a la seva vista un escàndol. Van dir per a si: "si jutja que ha de deixar-la-hi estar, no té justícia". La Llei no podia manar el que no era just i per això invoquen la Llei, dient: "Moisès ens va manar en la Llei apedregar aquestes tals". Però com no havia d'abandonar la mansuetud, per mitjà de la qual ja s'havia fet estimar de les gents, haurà de dir, que ha de deixar-la-hi estar. Per això exigeixen la seva determinació, dient: "Tu, doncs, què dius?". Es proposaven amb això trobar ocasió de poder-ho acusar, fent-li aparèixer com a infractor de la Llei. Per això afegeix l'Evangelista: "I això ho deien temptant-li, per a poder-li acusar".
Però el Senyor obrarà en justícia en contestar, i no abandonarà la seva mansuetud. Prossegueix: "Mas Jesús, inclinat cap avall, escrivia amb el dit en la terra".
Sant Agustí, de cons. Evang. 4, 10
Per a manifestar que aquéllos 1 únicament havien d'escriure's en la terra, i no en el cel, on havia dit que els seus deixebles s'alegraran d'haver estat inscrits. També pot dir-se que, humiliant-se (com ho demostrava en la inclinació del seu cap), feia senyals en la terra; o que ja era temps que la seva Llei s'escrivís en la terra i fructifiqués (i no en pedra estèril, com abans).
Alcuino
Per la terra ha d'entendre's el cor humà, que sol donar el seu fruit per mitjà d'accions bones o dolentes. Amb el dit, que és flexible en les seves articulacions, s'expressa la subtilesa del discerniment. Ens dóna a conèixer en això que quan vegem una acció dolenta en el nostre proïsme, no hem de condemnar-la de seguida, sinó que primerament, tornant al secret del nostre cor, examinem-la amb cura i sol·licitud.
Beda
Pel que respecta a la història, en escriure en terra amb el dit sens dubte va voler donar a entendre que en un altre temps havia escrit la seva Llei en una pedra.
Prossegueix: "I com porfidiegessin a preguntar-li, es va redreçar".
Sant Agustí, in Joannem, tract. 33
No va dir no sigui apedregada, perquè no semblés que parlava contra la Llei. Tampoc va dir sigui apedregada, perquè havia vingut, no a perdre el que havia trobat, sinó a buscar el que s'havia perdut. Perquè què respondrà? "El que entre vosaltres estigui sense pecat, tiri contra ella la pedra el primer". Aquesta és la veu de la justícia. Sigui castigada la pecadora, però no pels pecadors. Compleixi's la Llei, però no per mitjà dels mateixos que la infringeixen.
Sant Gregori, Moralium 14, 15
El que no es jutja a si mateix abans, desconeix el recte en jutjar a un altre, i si això ho sap únicament de sentides no podrà jutjar rectament els mèrits aliens, perquè la consciència de la seva innocència pròpia no li subministra la regla del judici.
Sant Agustí, ut sup
I havent-los ferit amb els llamps de la justícia, ni es va dignar de veure'ls caure, sinó que va separar d'ells la seva mirada. Per això segueix: "I inclinant-se de nou, continuava escrivint en la terra".
Alcuino
Pot molt bé entendre's que el Senyor va fer això, com tenia costum, perquè així com si L'estigués ocupat en altres coses i mirant a una altra part, poguessin anar-se més còmodament. En això ens ensenya, d'un mode figurat, que abans de corregir la falta d'un germà, així com després d'haver-li corregit, examinem amb deteniment si estem exempts d'aquella culpa que vam reprendre, o d'algunes altres culpes.
Sant Agustí, ut sup
Així doncs, aquéllos, ferits per la veu de la justícia com per una fletxa, i trobant-se culpables, un darrere l'altre es van retirar tots. I això és el que diu de seguida: "Ells, quan això van sentir, es van sortir els uns darrere dels altres, i els ancians primers".
Glossa
Els que eren potser més culpables o coneixien millor les seves faltes.
Sant Agustí, ut sup
Unicamente van quedar dos, la misèria i la misericòrdia, perquè segueix: "I va quedar només Jesús, i la dona que estava en peu, al mig". Jo crec que aquella dona es va quedar aterrida, perquè esperava ser castigada per Aquél en qui no es podia trobar cap culpa. Mes Aquél que havia rebutjat als seus adversaris amb la llengua de la justícia, aixecant cap a ella els seus ulls de mansuetud, li va preguntar: "I redreçant-se Jesús, li va dir: dona, on estan els que t'acusaven? cap t'ha condemnat?" Va dir ella: cap, Senyor". Hem sentit abans la veu de la justícia; sentim ara la veu de la mansuetud: "I Jesús, ni jo tampoc et condemnaré" 2. Això diu aquél per qui, potser, has temut ser condemnada, per ser l'únic en qui no has trobat culpa. Què és això, Senyor? Fomentes els pecats? No, en veritat. Vegeu el que segueix: "Vés-te, i no pequis ja més". Després el Senyor va condemnar, però el pecat, no a l'home. Perquè si hagués estat fomentador del pecat, hagués dit: "vés-te, i viu com vulguis; està segura que jo et lliuraré; jo et deslliuraré del càstig i de l'infern, tot i que nens molt". Però no va dir això. Fixin-se els que desitgen la mansuetud en el Senyor, i temin la força de la veritat, perquè el Senyor és dolç i recte alhora ( Sal 24,8).
Notes
1. Es refereix aquí als noms dels fariseus i mestres de la Llei que li havien plantejat el cas de la dona adúltera per a posar-lo a prova.
2. Es tracta de la resposta del Senyor: "Ni jo tampoc et condemnaré".
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.