Joan 8,31-36
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
31-36
I deia Jesús als jueus que en L'havien cregut: "Si vosaltres perseveréssiu en la meva paraula, veritablement sereu els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures": Li van respondre: "Llinatge som d'Abraham, i mai servim a cap. Perquè, com dius tu sereu lliures?" Jesús els va respondre: "En veritat, en veritat us dic, que tot aquél que fa pecat, esclau és del pecat. I l'esclau no queda a casa per sempre, mes el Fill quedarà per sempre. Perquè si el Fill us fes lliures, veritablement sereu lliures". (vv. 31-36)
Agustín, In Ioannem trac. 40
Sens dubte el Senyor va voler fonamentar bé en el profund la fe d'aquells que havien cregut, perquè no creguessin d'una manera superficial. I per això "els deia Jesús als jueus que havien cregut en El: si vosaltres perseveréssiu en la meva paraula, veritablement sereu els meus deixebles", etc. Respecte al que va dir: "Si perseveréssiu", dóna a conèixer el que aquéllos tancaven en el seu cor, perquè sabia que alguns havien cregut, però que no havien perseverat. I els va oferir una gran cosa, a saber: fer-los veritables deixebles seus, en la qual cosa es refereix a alguns que ja havien cregut i que s'havien tornat a separar del. Aquéllos li van sentir i li van creure, mes després es van separar, perquè no van perseverar.
Sant Agustí, serm. 48
I tots nosaltres tenim un solo mestre i sota El som condeixebles. I no som mestres perquè parlem des d'un lloc més elevat, sinó que el mestre de tots és aquell que està en tots nosaltres. Poc és l'acostar-se al deixeble mes és necessari que romanguem en el mestre, perquè si no ho fem així, caurem. El treball és curt. És breu per la paraula però gran és el mèrit si romaneu en ell. I què és romandre en les paraules de Déu, si no el no caure en cap temptació? Si no hi ha treball, reps gratis el premi, però si n'hi ha, espera una recompensa gran.
"I coneixereu la veritat".
Sant Agustí, in Joannem, tract. 40
Com dient: "així com ara creeu, perseverant veureu. No van creure perquè havien comprès, sinó que van creure per a comprendre. I què és la fe sinó creure el que no es veu, i quina la veritat sinó veure el que has cregut? Perquè si es roman en el que es creï, s'arriba al que es veu, això és, a contemplar la mateixa veritat, tal com és, no per mitjà de paraules que sonen sinó per la resplendor de la llum. La veritat és infal·lible, és pa que alimenta les ànimes i mai s'acaba, transforma en si al qual li menja. Però ella no es transforma en el que la menja. I la mateixa veritat és el Verb de Déu: aquesta veritat ha estat revestida de carn, i estava oculta en la humanitat per nosaltres, no perquè se'ns negués, sinó perquè continués i sofrís en la carn amb la finalitat que la carn del pecat fos redimida".
Crisóstomo, in Ioannem, hom.53
"I coneixereu la veritat", això és, a mi, perquè jo sóc la veritat. Totes les coses dels jueus eren figures; però la veritat la coneixereu en mi.
Sant Agustí, serm 48
Potser es dirà: "de què m'aprofita conèixer la veritat?" I per això afegeix: "I la veritat us farà lliures". Com dient: "si no us complau la veritat, us agradarà la llibertat". Alliberar vol dir fer lliure, com sanar vol dir recobrar la salut. I això es veu amb més claredat en el text grec, perquè segons s'acostuma en l'idioma llatí, generalment solem sentir que un queda lliure quan s'entén que ha pogut deslliurar-se dels perills i que res el molesta.
Teofilacto
Així com abans va dir als infidels "morireu en els vostres pecats", així ara anuncia als que perseverin en la fe, que se'ls perdonaran els pecats.
Sant Agustí, De Trin. 4, 18
I de què ens lliurarà la veritat, sinó de la mort, de la corrupció i de la mutabilitat? Perquè la veritat és immortal, és incorruptible, i sempre roman immutable; la veritable inmutabilitat no és una altra cosa que la mateixa eternitat.
Crisóstomo, ut sup
Els que creien havien de tolerar els retrets, però éstos més aviat es van irritar al moment. I convenia que es disgustessin en el principi. I més convenient era que es torbessin quan va dir el Salvador: "Coneixereu la veritat", perquè contestessin: "Després, ara no coneixem la veritat i, per tant, la Llei és mentida, com també el nostre mode de conèixer". Però de res d'això es preocupaven, i únicament es feien mal de les coses mundanes, i en veritat que no coneixien una altra esclavitud més que la del món. Per això segueix l'Evangelista: "Li van respondre: llinatge som d'Abraham i mai servim a cap: Perquè com dius tu?", etc. Com dient que no convenia dir serfs als quals procedien del llinatge d'Abraham, perquè mai havien servit.
Sant Agustí, in Joannem, tract. 41
Van respondre això, no els que ja havien cregut, sinó els que hi havia entre la munió, que fins i tot no creien. I en això mateix que a ningú havien servit mai, segons s'entén la llibertat en el món, com van dir la veritat? Perquè no va ser venut José? No van ser també reduïts els sants profetes a l'esclavitud? Oh ingrats! Com podeu dubtar que sigui veritat el que diu Déu, qui us ha deslliurat de la casa de l'esclavitud, si no heu servit a ningú? I vosaltres mateixos, que parleu, per què pagueu els tributs als romans si mai heu servit a ningú?
Crisóstomo, ut sup
Però com el Senyor no es proposava inclinar als jueus a la vanaglòria amb les seves paraules, sinó encaminar-los cap a la salvació, no va voler provar-los que eren serfs dels homes, sinó del pecat, que és l'esclavitud més difícil, de la qual només Déu pot lliurar. Per això segueix: "Jesús els va respondre: en veritat, en veritat us dic", etc.
Sant Agustí, ut sup
Li dóna gran importància al que diu en aquesta forma; és com si fes una espècie de jurament. Amén 1 vol dir veritat, i no obstant això, no s'ha interpretat així, perquè ni l'intèrpret grec ni el llatí s'han atrevit a dir-ho. Perquè aquesta paraula amén és hebrea. I no s'ha interpretat, perquè se li guardi cert respecte sota el vel del misteri, no per a tenir-la com tancada, sinó perquè no perdés el seu valor en ser explicada. Pot comprendre's quanta importància té quan la hi repeteix dues vegades: "i dic la veritat", "la veritat ho diu". Encara que no expliqués quan diu "dic la veritat", no podria mentir de cap manera. Sembla com que ho repeteix, despertant en un cert sentit als quals dormen, perquè no vol que es menyspreï la paraula que diu, que tot home, ja sigui jueu, ja grec, ja ric, ja pobre, ja governador, ja captaire, si piga, és esclau del pecat.
Sant Gregori, Moralium, 4, 42
I fins i tot aquél que es deixa portar per un mal desig, sotmet al domini de la iniquitat els colls lliures de la seva ànima 2. Però sacsegem aquest domini, quan aconseguim deslliurar-nos de la maldat que ens dominava, quan resistim amb fermesa a un mal costum, quan reparem el pecat per mitjà de la penitència, quan rentem les taques de les nostres maldats amb les nostres pròpies llàgrimes.
Sant Gregori, Moralium, 25, 20
Amb quanta major llibertat es dediquen alguns a obrar malament, seguint el seu desig, tant més sotmesos es troben a l'esclavitud.
Sant Agustí, ut sup
Oh miserable esclavitud! El que viu esclau d'un altre home, cansat alguna vegada del pesat jou que li imposa el seu amo, descansa fugint d'ell; però l'esclau del pecat a on fugirà? Ho porta sempre aconsegueixo a qualsevol part que fugi, perquè el pecat que va cometre és interior. La passió cessa, però el pecat no passa; s'acaba el que delecta, però subsisteix el que punyeix. Unicamente pot deslliurar-nos del pecat el que va venir sense pecat i es va convertir en sacrifici per a destruir el pecat. I prossegueix: "I l'esclau no queda a casa per sempre". L'Església és la casa; l'esclau és el pecador; molts pecadors entren a l'Església. I no va dir: "l'esclau és a la casa," sinó "no roman sempre a la casa". I si cap serf serà allí, qui serà allí? Qui es gloriará d'estar lliure del pecat? Molt ens va espantar amb aquestes paraules, però va afegir: "mes el Fill queda per sempre". Després només Jesucrist estarà sempre a la casa. Potser quan va parlar del Fill, no es va referir també al seu cap i al seu cos? Després, no va espantar sense raó, però va donar esperança; ens va espantar perquè no estiméssim el pecat, i va donar esperança perquè no desconfiem del perdó del pecat. Per la raó del qual la nostra esperança consisteix a confiar a ser lliures per aquell que ja és lliure. El va donar el preu del nostre rescat, no plata, sinó la seva pròpia sang; i per això afegeix: "Perquè si el Fill us fes lliures, sereu veritablement lliures".
Sant Agustí, serm. 48
El Salvador va manifestar amb aquestes paraules no que quedaríem lliures dels bàrbars, sinó del dimoni; no de la captivitat del cos, sinó de la perfídia de l'ànima.
Sant Agustí, in Joannem, tract. 41
La primera llibertat consisteix a mancar de pecats; però ésta, una vegada començada, no és veritable llibertat, perquè la carn s'aixeca contra l'esperit, i així no feu el que desitgeu fer ( Gál 6). Mes la llibertat plena i perfecta consisteix a no tenir cap enemistat, com succeeix quan la mort, l'última enemiga, és destruïda ( 1Cor 15,26).
Crisóstomo, in Ioannem, hom.53
I com havia dit: "Tot aquél que fa pecat, esclau és del pecat", perquè no s'anticipin i diguin: "sacrificis tenim i ells poden lliurar-nos", va afegir: "El serf no queda a casa per sempre". Parla de la casa, designant amb aquest nom el regne del Pare, manifestant, a semblança de les coses humanes, que així com l'amo té domini sobre la seva casa, així Déu té domini sobre totes les coses. Quant al que va dir: "no queda", va donar a entendre que no tenia poder per a donar 3; però el Fill, que és amo de la casa, sí que té #aqueix poder. Pel que els sacerdots de l'Antic Testament no tenien poder de perdonar els pecats per mitjà dels sagraments legals, ja que tots van pecar ( Rom 7,23), fins i tot els sacerdots, que, com diu l'Apòstol, necessitaven oferir sacrificis per si mateixos ( Heb 7,27). Mes el Fill sí que té aquesta potestat. Per això conclou dient: "Perquè si el Fill us fes lliures, veritablement sereu lliures", manifestant que la llibertat humana, que tant es gloriaban, no és veritable llibertat.
Sant Agustí, ut sup
I així, no vulguis abusar de la llibertat per a pecar lliurement, sinó usa d'ella per a no pecar; la teva voluntat serà lliure si és bona, i quedaràs lliure del pecat si ets esclau de la justícia.
Notes
1. La Vulgata diu " Estimin, Estimin dico vobis " on el castellà ha traduït: "En veritat, en veritat us dic".
2. Els colls lliures de l'ànima semblen fer al·lusió -fent un analogia amb el coll d'un atuell ample per la base i de boca estreta- a aquella dimensió de la persona en contacte amb la realitat exterior que l'envolta.
3. L'esclau de la casa.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.