Joan 8,44-47
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
44-47
"Vosaltres sou fills del diable i voleu complir els desitjos del vostre pare: ell va ser homicida des del principi i no va romandre en la veritat; perquè no hi ha veritat en ell; quan parla mentida, en si mateix parla, perquè és mentider i pare de la mentida. Mes encara que jo us dic la veritat, no em creeu. Qui de vosaltres m'argüirà de pecat? Si us dic la veritat, per què no em creeu? El que és de Déu, sent les paraules de Déu. Per això vosaltres no les sentiu, perquè no sou de Déu". (vv. 44-47)
Crisóstomo, in Ioannem, hom.53
Amb aquest raciocini va excloure el nostre Senyor als jueus de la descendència d'Abraham; però com es van atrevir a majors dient que el seu Pare era Déu, no va poder resistir-lo, i els va increpar dient-los: "Vosaltres teniu per pare el diable".
Sant Agustí, in Joannem, tract. 42
En tractar d'això, hem d'evitar el caure en l'heretgia dels maniqueus, que ensenyen l'existència d'una certa naturalesa del mal i que hi ha unes certes gents que amb els seus caps procedeixen de les tenebres i que d'això pren el seu principi el diable. D'aquí asseguren que procedeix la nostra carn. Segons aquestes creences consideren el que va dir el Senyor: "Vosaltres teniu per pare al diable". Ells serien com la naturalesa del mal i procedien de la gent enemiga i de les tenebres.
Orígens, in Ioannem, tom. 23
També sembla que van incórrer en el mateix error que aquells que ensenyaven que l'essència de l'ull que veu és diferent de l'essència de l'ull malalt, o que es desvia. I així com en éstos no hi ha diferència quant a l'essència, ja que no hi ha una altra cosa que la causa que va fer emmalaltir a l'ull, així l'essència de l'home és una mateixa, tingui o no coneixement.
Sant Agustí, ut sup
Els jueus eren fills del diable, perquè l'imitaven, no perquè haurien nascut d'ell. Per això els diu el Senyor: "I voleu complir els desitjos del vostre pare". Heus aquí pel que sou fills seus, perquè desitgeu el mateix que ell, i no perquè hàgiu nascut d'ell. Aquesta és la raó per la qual em voleu matar a mi, que us dic la veritat, el mateix que el dimoni va tenir enveja a l'home i li va matar. Per això segueix: "El va ser homicida des del principi". I, efectivament, va cometre homicidi en el primer home que va poder, perquè l'home no pot ser mort si abans no és fet home. És veritat que el dimoni no ve armat d'espasa amb què ferir a l'home, però va sembrar la seva paraula corrompuda i amb ella va matar. Per tant, no et creguis que no hi ha homicidi quan dónes un mal consell al teu germà. Mes vosaltres feriu en la carn, perquè no podeu en l'ànima.
Orígens, in Joannem, tract. 24
I tingui's en compte que no crida al diable homicida des del principi perquè hagi comès algun crim d'aquesta espècie, sinó per tot el gènere humà, a qui va donar la mort, puix que en Adán tots morim.
Crisóstomo, ut sup
I no va dir "que feu les seves obres", sinó "que compliu els seus desitjos", manifestant que tant aquél com ells estaven àvids de fer morts. I com constantment acusaven el Senyor dient que no procedia de Déu, els dóna a conèixer, encara que d'una manera emboçada, que aquestes paraules seves eren inspirades pel diable. Per això segueix: "I no va romandre en la veritat".
Sant Agustí, De civ. Dei. 11, 13 et 15
Potser algun diu que des del principi de la seva existència ja no va existir en la veritat, i que per aquesta raó mai va poder ser benaurat, ni trobar-se amb els àngels del Senyor, ja que va refusar estar sotmès al seu Creador, sent per això fals i mentider. També perquè no va voler viure sota el jou d'una subjecció santa, que és la veritat, aparentant per la supèrbia una supremacia que no té. Tot el que segueix aquesta doctrina, no pot estar d'acord amb els maniqueus, que intenten provar que el dimoni té des del principi una certa naturalesa de mal gènere com a naturalesa pròpia. Els que amb tanta vanitat pensen així no es fixen que no va dir el Senyor que el diable era aliè a la veritat, sinó que "no va romandre en la veritat". Allí demostra que ha d'entendre's que va caure de la veritat, i també el que diu Sant Joan en la seva epístola primera: "El diable peca des del principi" ( 1Jn 3,8). Si comprenen això com de naturalesa, han d'admetre que no hi ha cap pecat en el diable, ja que li és natural obrar així. Però què respondrem als testimoniatges dels profetes? Ja ho diu Isaïes, sota la figura del rei de Babilònia, a qui designa com a diable: "Com es va ocultar l'estel que havia sortit al matí" ( Is 14,12); o el que diu Ezequiel: "Que vas estar en les delícies del paradís de Déu" ( Ez 28,13), la qual cosa, si no pot entendre's en un altre sentit, cal admetre'l en el sentit del que es ja ha dit: que no va romandre en la veritat, encara que va estar en ella al principi. I respecte d'aquelles altres paraules, que "el diable peca des del seu principi", no pot entendre's respecte del principi en què va ser creat, sinó des que va començar a pecar: el pecat va començar en ell, i ell va ser el principi del pecat.
Orígens, ut sup
És uniforme viure sempre en la veritat, així com és divers i variable no viure en ella. Succeeix que alguns, si cap així dir-ho, caminen amb passos vacil·lants i tracten de mantenir-se en ella, mes no ho aconsegueixen. Uns altres no sofreixen això, sinó que queden ferms en el perill, segons aquelles paraules del Salm: "Els peus se m'han commogut una mica" ( Sal 72,2). Els altres s'allunyen de la veritat. Explica també el Salvador el motiu per què el diable no és afecte a la veritat, quan diu: "perquè no hi ha veritat en ell"; això és, perquè inventa coses vanes i és enganyat per si mateix, en la qual cosa és pitjor, perquè els altres són enganyats per ell. Mes éste és el que s'enganya a si mateix. Però ha d'examinar-se per què diu el Senyor: "Que no hi ha veritat en ell". Si és perquè mai té doctrina veritable, sinó que totes les seves coses són falses, o perquè no té participació amb Jesucrist, que va dir: "Jo sóc la veritat" ( Jn 14,6). Sembla impossible que uneixi creatura racional opini falsament sobre totes les coses i que no pensi rectament sobre cap cosa. Però el diable coneix, almenys en això, la veritat, perquè es considera a si mateix com ser racional. Per aquest motiu la seva naturalesa no es funda precisament a admetre el contrari a la veritat, això és, l'error i la desídia, com si mai pogués conèixer la veritat.
Sant Agustí, De Civ Dei, 11, 14
I quan el Salvador diu que en el diable no hi ha veritat, subjecta el judici com si haguéssim esbrinat per què no està en la veritat. A això diu que és perquè la veritat no està en ell, però l'estaria en la veritat si hagués romàs en ella.
Prossegueix: "Quan parla la mentida, en si mateix parla, perquè és mentider i pare de la mentida".
Sant Agustí, in Joannem, tract. 42
En aquestes paraules van voler veure alguns que el diable tenia pare, i van investigar qui seria el pare del diable; aquest error és dels maniqueus. El Senyor va cridar al diable pare de la mentida. Però, no tot el que esmenti és pare de la seva mentida, perquè si admets una mentida d'un altre i la dius, tu menteixes, és veritat, però no ets el pare d'aquella mentida. Mes aquél que no rep la mentida d'un altre, sinó que la pronuncia per si mateix, és pare de la mentida, així com Déu és Pare de la veritat. La serp va matar a l'home amb la mentida, com si hagués mort amb el verí.
Teofilacto
El dimoni va recriminar a Déu davant els homes, dient a Eva: "Perquè us té enveja us ha prohibit menjar de la fruita" ( Gén 3). I als homes en un altre temps va recriminar també davant Déu, quan va dir de Job (1,9): "Potser Job adora a Déu debades?".
Orígens, ut sup
Vegeu que aquest nom: "mentider", es diu tant respecte del diable, que va engendrar la mentida (com aquí es diu) "perquè és mentider", quant respecte de l'home, segons aquelles paraules del salm: "Tot home és mentider" ( Sal 115,2). Perquè si algun no esmenti, no és home tan solament; perquè tant a ell com als altres que així pensin pot dir-se'ls: "jo he dit que sou déus" ( Sal 81,6); pel que, quan algun esmenti, ho fa pel seu propi compte. Mes l'Esperit Sant parla conforme amb la veritat i la saviesa, segons aquell testimoniatge: "perquè del meu prendrà, i ho anunciarà a vosaltres" ( Jn 16,14).
Sant Agustí, De quaest. Nov. et Vet Test., qu. 90
D'una altra manera el nom "diable" no és propi, sinó comú. En qualsevol persona en què es notin accions de diable, ha de dir-se que aquella persona és diable, perquè aquest nom ve de l'acció i no de la naturalesa. Per això crida a Caín pare dels jueus, perquè, volent-li imitar, éstos van matar al Salvador. D'ell van rebre la denominació de fratricides, manifestant que mentia, fins i tot sobre el seu, per a donar a conèixer que cadascun piga només per la seva pròpia voluntat. I com Caín va ser imitador del diable, va dir que el diable era el seu pare, perquè va imitar les seves accions.
Alcuino
Però com Déu és la veritat, el Fill de Déu veritable diu la veritat; mes els jueus, com eren fills del diable, es van separar de la veritat. I per això segueix: "Mes encara que jo us dic la veritat, no em creeu".
Orígens, in Ioannem, tom. 25
I com va dir això a aquells jueus que van creure en El? Mes considera que algun pot creure en un sentit i no creure en un altre, com succeeix amb aquéllos que creïn en Aquél que va ser crucificat, sota el poder de Ponç Pilat, i no creuen en El quan ha nascut de la Mare de Déu. Després creuen en L'i no creuen. Així doncs, éstos als qui es dirigia creien en El perquè veien que feia miracles, i no creien en les doctrines tan profundes que els predicava.
Crisóstomo, in Ioannem, hom.53
I com sou enemics de la veritat i no podeu acusar-me de res, voleu matar-me. I per això afegeix: "Qui de vosaltres m'argüirà de pecat?"
Teofilacto
Com dient: "si sou fills de Déu, també heu d'avorrir als que pequen. Per tant, si no podeu argüir-me de pecat i m'avorriu, sabut és que m'avorriu amb motiu de la veritat"; això és, perquè es deia Fill de Déu.
Orígens, in Ioannem, tom. 35
Aquesta paraula de Crist implica una gran confiança en si mateix, perquè cap home ha pogut dir això mai amb seguretat, sinó només El nostre Senyor, que no ha comès cap pecat.
Sant Gregori, in evang. hom. 18
Considereu aquí la mansuetud del Senyor. No menysprea manifestar per quina raó no és pecador, sent així que, en virtut de la seva divinitat, podia santificar als pecadors. Per això afegeix: "El que és de Déu, sent les paraules de Déu; per això vosaltres no les sentiu", etc.
Sant Agustí, in Joannem, tract. 43
No vegem aquí la naturalesa, sinó la malícia. Aquests són de Déu i al mateix temps no ho són; quant a la naturalesa, són de Déu; quant a la malícia, no són de Déu. Mes això no es va dir per aquells que no sols eren maliciosos pel seu pecat, perquè això era general a tots, sinó respecte d'aquells ja coneguts perquè no haurien de creure amb la fe que devien per a deslliurar-se d'incórrer en pecat.
Sant Gregori, ut sup
Cadascun pregunti's a si mateix si percep les paraules de Déu amb l'oïda de l'ànima, i comprengui de qui és. Perquè hi ha alguns que no es dignen sentir els preceptes de Déu per l'oïda del seu cos; i hi ha uns altres que els senten per l'oïda del seu cos, però que no els reben amb el desig de l'ànima. I hi ha alguns que reben amb gust les paraules de Déu, i així ploren amb els seus gemecs, però quan han passat les llàgrimes, tornen a la iniquitat, i éstos, en veritat, no senten la paraula de Déu, perquè no volen realitzar-la per mitjà de les seves obres.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.