Joan 9,24-34
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
24-34
Van tornar, doncs, a cridar a l'home que havia estat cec, i li van dir: "Dóna glòria a Déu. Nosaltres sabem que #aqueix home és pecador". L'els va dir: "Si és pecador no ho sé: una cosa sé: que havent-hi jo estat cec, ara veig". I ells li van dir: "Què et va fer? Com et va obrir els ulls?" Els va respondre: "Ja us ho he dit i ho heu sentit: per què el voleu sentir una altra vegada? Per ventura voleu vosaltres també fer-vos els seus deixebles?" I li van maleir i van dir: "Tu siguis el seu deixeble, que nosaltres som deixebles de Moisès. Nosaltres sabem que va parlar Déu a Moisès; mes éste no sabem d'on sigui". Aquell home els va respondre i va dir: "Cert que és ésta cosa meravellosa, que vosaltres no sabeu d'on és, i va obrir els meus ulls. I sabem que Déu no sent els pecadors; mes si algun és temorós de Déu i fa la seva voluntat, a éste sent. Mai va ser sentit que obrís algun els ulls d'un que va néixer cec. Si éste no anés de Déu, no pogués fer cap cosa". Van respondre i li van dir: "En pecat ets nascut tot, i tu ens ensenyes?" I li van tirar fora. (vv. 24-34)
Crisóstomo, in Joanem hom 57
Com els pares havien tornat a enviar als fariseus a aquell que havia estat curat, d'aquí el preguntar-li per segona vegada. "Van tornar, doncs, a cridar a l'home que havia estat cec". Ells no li diuen clarament: nega que Crist t'ha curat, sinó que sota pretext de zel per la religió, tracten d'induir-li a això. "Dóna glòria a Déu", això és, confessa que Crist res t'ha fet.
Sant Agustí, in Joanem tract 44
És a dir, nega el que has rebut, la qual cosa certament no és donar glòria a Déu, sinó blasfemar-ho.
Alcuino
D'aquesta manera volien donar glòria a Déu, fent que digués pecador a Crist, com ells mateixos feien, i per això afegeixen: "Nosaltres sabem que #aqueix home és pecador".
Crisóstomo, in Joanem hom 58
Per què no li vau replicar quan us va dir ( Jn 8,46): "Qui de vosaltres m'argüirà de pecat?".
Alcuino
Però ell, per a no donar lloc a la calúmnia ni tampoc ocultar la veritat, no va dir: sé que L'és just, sinó que els va contestar: "Si és pecador, no ho sé".
Crisóstomo, in Joanem hom 57
Com el mateix que havia dit "Que és profeta", ara diu: "Si és pecador no ho sé"? És potser que el cec té ara por? De cap manera. Però ell vol que éste sigui el testimoniatge de la realitat que faci desaparèixer l'acusació contra Crist. Vol també donar a la seva resposta la força del seu reconeixement: "Una cosa sé: que havent-hi jo estat cec, ara veig". Com si digués: res dic ara de si és pecador, però el que puc assegurar és el que clarament sé. Com ells no podien destruir el fet, tornen a la primera qüestió, inquirint de nou la manera de la curació, com a gossos que van ensumant la caça aquí i allí. I ells van dir: "Què et va fer? Com et va obrir els ulls?" Això és, per ventura, valent-se d'alguna lleugeresa de mans? No li van preguntar: De quina manera has vist?, sinó com et va obrir els ulls?, donant ocasió per a desvirtuar el miracle del Salvador. En tant que les preguntes que se li feien necessitaven explicació, ell contesta amb mesura; però quan ja havia triomfat de les argúcies malèvoles dels fariseus, contesta amb fermesa a les altres preguntes: "Ja us ho he dit i ho heu sentit. Per què el voleu sentir una altra vegada?". Com si els volgués dir: Vosaltres no voleu fer cas del que ja us he dit i no respondré més a les preguntes que vanament em feu, no per a informar-vos de la veritat, sinó per a discórrer raons falses. "Per ventura voleu vosaltres també fer-vos els seus deixebles?"
Sant Agustí, in Joanem tract 44
Què vol dir: "Per ventura també vosaltres"? sinó, ja que jo sóc el seu deixeble, per ventura, voleu vosaltres també fer-vos els seus deixebles? Ja veig, però no tinc enveja. El parlava aquestes coses indignat contra la duresa dels jueus; de cec que havia estat, ara veia i no podia suportar als cecs.
Crisóstomo, ut supra
Així com la veritat té un poder irresistible, de la mateixa manera la mentida és feble; perquè la veritat, encara que siguin febles aquells que s'emparen amb ella, ella els enrobusteix i els fa il·lustres, mentre que la mentida fa febles als mateixos poderosos.
I prossegueix: "I li van maleir dient: Siguis tu deixeble del .."
Sant Agustí, ut supra
Aquí hi ha maledicció si atens el cor, no si examines les paraules! Caigui tal maledicció sobre nosaltres i sobre els nostres fills. I van afegir: "Nosaltres som deixebles de Moisès. Nosaltres sabem que va parlar Déu a Moisès". Tant de bo sabéssiu que va parlar Déu a Moisès! Llavors sabríeu que Déu ha estat anunciat per Moisès. Perquè el Senyor us diu ( Jn 5,46): "Si creguéssiu en Moisès, creuríeu en mi, perquè de mi és de qui ha escrit". Així seguiu al serf, girant l'esquena al Senyor? Perquè afegiu: "Mes éste no sabem d'on sigui".
Crisóstomo, ut supra
Preferiu i doneu més crèdit al que sentiu que al que veieu amb els vostres mateixos ulls, perquè totes les coses que dieu que sabeu, les heu rebut dels vostres pares. Però potser no és més digne de fe Aquell que va provar que venia de Déu per mitjà de miracles, dels quals no sols heu sentit parlar, sinó que vosaltres mateixos heu vist? Per això: "Aquell home els va respondre i va dir: 'Cert que és ésta cosa meravellosa, que vosaltres no sabeu d'on és i va obrir els meus ulls'". A tot arreu presenta el miracle, perquè éste no podrien alterar-lo i ja haurien estat convençuts per ell. I com havien dit que un home pecador no pot fer aquests miracles, ell es refereix al judici d'ells, portant-los a la memòria les seves pròpies paraules. Per això afegeix: "Sabem que Déu no sent els pecadors", com si digués: la meva opinió i la vostra són iguals.
Sant Agustí, ut supra
És encara l'ungit el que parla, perquè Déu sent també els pecadors; perquè si no els sentís, en va diria el publicà: "Déu, mostra't propici a mi pecador" ( Lc 18,13 ). Per aquella confessió va merèixer la seva justificació, de la mateixa manera que el cec va merèixer ser il·luminat.
Teófilacto
O bé cal dir, que per aquestes paraules "que Déu no sent els pecadors", es vol significar que Déu no concedeix als pecadors el poder de fer miracles. Quan els pecadors imploren el perdó dels seus pecats, han estat traslladats de l'estat de pecadors al de penitents.
Crisóstomo, ut supra
I observeu que el que ell va dir més amunt: "Si L'és pecador, no ho sé", no ho va dir manifestant un dubte. Perquè aquí no sols li excusa de pecats, sinó que encara ho confessa molt agradable a Déu. I així diu: "Si algun és temorós de Déu i fa la seva voluntat, a éste sent". No basta, doncs, conèixer a Déu, sinó que cal fer la seva voluntat. De seguida publica i enalteix el que s'havia fet, dient: "Mai va ser sentit que obrís algun els ulls d'un que va néixer cec". Si vosaltres confesseu que Déu no sent els pecadors, observeu que aquest home ha fet un miracle, i tal, que cap home el va fer mai; és evident que el poder en virtut del qual L'ha fet aquest miracle, és més gran que tot poder humà; i per això afegeix: "Si Aquest no anés de Déu, no pogués fer cap cosa".
Sant Agustí, ut supra
Lliurement, constantment, veraçment. Aquestes coses que han estat fetes pel Senyor, per qui havien estat fetes sinó per Déu? O quan les haurien fet els deixebles si el Senyor no habités en ells?
Crisóstomo, ut supra
Com que havia dit la veritat, en cap cosa li havien confós. No obstant això, quan convenia principalment que ho admiressin, llavors ho condemnen: "Ells li van respondre i van dir: en pecat ets nascut tot, i tu ens ensenyes?"
Sant Agustí, ut supra
Què vol dir la paraula tot, sinó al·ludint a la ceguesa? Però el que li ha curat la vista li ha curat de tot.
Crisóstomo, ut supra
O bé diuen tot, com si diguessin: Estàs en pecat des dels teus primers anys. Aquí, doncs, li tiren en cara la seva ceguesa, manifestant que havia estat cec pels seus pecats, la qual cosa no era cert. Mentre ells esperaven d'ell una negació. Ho creuen digne de ser cregut; però ara ho llancen fora.
Sant Agustí, ut supra
Ells li havien fet mestre, li havien preguntat moltes vegades per a aprendre d'ell; però ara, ingrats, llancen al que els ensenya.
Beda
Aquesta és el costum dels majors, que menyspreen aprendre alguna cosa dels inferiors.
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.