Lluc 1,18-22
Comentari patrístic recopilat per Sant Tomàs d'Aquino. Llegeix el text bíblic →
18-22
I va dir Zacarías a l'Angel: "En què coneixeré això? perquè jo sóc vell i la meva dona està avançada en dies". I responent l'Angel, li va dir: "Jo sóc Gabriel, que estic davant de Déu, i sóc enviat a parlar-te i portar-te aquesta feliç nova: I heus aquí que seràs mut, i no podràs parlar fins al dia en què es facin aquestes coses, perquè no vas creure a les meves paraules, les quals es compliran al seu temps". I el poble estava esperant a Zacarías, i s'admirava que trigués en el temple. I quan va sortir no els podia parlar, i van entendre que havia vist visió en el temple. I ell li ho significava per senyals, i va romandre mut. (vv. 18-22)
Sant Joan Crisóstomo, homiliae 2, D'incomprehens. Dei natura
Tenint en consideració Zacarías la seva pròpia edat, i també coneguda l'esterilitat de la seva dona, va desconfiar. Pel que afegeix: "I va dir Zacarías a l'àngel: En què coneixeré això?" Com si digués: "Com es farà això? I afegeix la causa del seu dubte: "Jo, doncs, sóc vell". L'edat extemporània, la naturalesa inepta: sóc feble per a engendrar, la terra és estèril. Alguns consideren per això indigne de perdó a un sacerdot que fa tantes preguntes, perquè quan Déu indica alguna cosa, convé creure-la; discutir sobre ella és propi d'una ànima rebel. D'on prossegueix: "i responent l'àngel li va dir: "Jo sóc Gabriel que estic davant de Déu".
Beda
Com si digués: a un home que prometés tals prodigis, seria permès demanar-li un signe; però quan és un Angel qui promet, ja no convé dubtar. Segueix: "I sóc enviat a parlar-te", etc.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae 2, D'incomprehens. Dei natura
Perquè quan sentis que sóc enviat per Déu, no creguis que hi ha una mica d'humà en aquestes coses que se't diuen. I no parlo per mi, sinó que t'anuncio el que s'ha dit per Aquell que m'ha enviat. La virtut i la bondat d'un enviat, consisteixen en el fet que no digui res de si propi.
Beda
Ha de notar-se aquí que l'àngel afirma al mateix temps que ell està davant de Déu i és enviat a evangelitzar a Zacarías.
Sant Gregori Magno, homiliae in Evangelia, 34
Perquè quan els àngels vénen a nosaltres, compleixen exteriorment el seu ministeri de tal mode que -interiorment- mai perden la contemplació de Déu; perquè tot i que l'àngel és limitat, l'Esperit sobirà -que és Déu- no és limitat. Així els àngels, encara que són enviats, estan davant El, perquè a qualsevol part que vinguin enviats, sempre corren dins del.
Beda
Li concedeix el senyal que demana perquè el que ha parlat no creient, aprengui a creure callant. I per això prossegueix: "I heus aquí que tu quedaràs mut".
Sant Joan Crisóstomo, homiliae 2, D'incomprehens. Dei natura
Perquè els vincles de la seva impotència generativa es traslladessin a les cordes vocals. No se li perdona per la consideració de ser sacerdot, sinó que per contra, se li castigava més, perquè havia d'avantatjar en la fe als altres.
Teofilacto
Mes com la paraula grega kwjoz 1 pot també significar sord, diu bé: "Tu que no creïs, quedaràs sord, i no podràs parlar". Convenientment va sofrir aquests dos càstigs: com a desobedient, la sordesa, i com a poc inclinat, la mudesa.
Sant Joan Crisóstomo, homiliae 2, D'incomprehens. Dei natura
Diu "i heus aquí", com si digués: "En aquest instant". Però considera la misericòrdia del Senyor en el que se segueix: "Fins al dia en què succeeixin aquestes coses". Com si digués: quan et demostri el que et dic amb la realització dels fets i coneguis que has estat castigat amb justícia, llavors et trauré d'aquesta pena. I manifesta la causa de la pena quan afegeix. Pel mateix que no has cregut en les meves paraules, que es compliran al seu temps, no atès el poder d'Aquell que em va enviar i a qui jo assisteixo. Si és castigat aquell que és incrèdul sobre un naixement mortal, com evitarà el càstig el que rebutja el naixement celestial i inefable?
Grec
Mentre passaven aquestes coses dins del temple, la tardança a sortir obligava a admirar-se a la multitud que esperava que fos. Per això prossegueix: "I el poble estava esperant a Zacarías i es meravellaven que trigués a sortir". Com hi havia lloc a moltes suposicions, cadascun parlava al seu mode fins que, sortint Zacarías, va ensenyar amb el seu silenci el que li havia succeït en el secret del temple. Llavors prossegueix: "I quan va sortir no podia parlar".
Teofilacto
Zacarías feia senyals al poble, que potser li preguntava la causa del seu silenci. No podent expressar-la amb paraules, la declarava amb senyals. Per això s'afegeix: "I ell li ho significava per senyals, i va romandre mut".
San Ambrosio
S'entén per senyal un acte o moviment corporal sense paraules, que tendeix a indicar la voluntat sense expressar-la.
Notes
Text de la Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino (domini públic), traduït al català.